Són paraules que vaig sentir per primera vegada en un programa de televisió, sinó recordo malament a TV3 en el programa del Cuni, o va ser per la ràdio?, be és igual de totes maneres van ser dos noms que hem van agradar força i que crec que és el nom ideal que poden tenir aquelles persones que, encara que poden, no realitzen el seu treball.
Són persones que sembla que el món gira al seu voltant, doncs són capaces de fer creure que treballen i a més tenen l’habilitat, si es pot dir així, de fer-te creure que tu ets un “pringat/da”.
Són gent que moltes vegades s’aprofiten d’altres, per realitzar 4 tasques, sí 4, i semblar que hagin fet un miracle, és a dir que sort d’ells sinó l’empresa s’enfonsa, i tu ets allí, veient-ho, i a sobre el teu Cap et deixa entreveure que podries fer més, que vol dir fer més?
Veient-ho sembla que m’estigui parlant “entre línies” i que el meu cap en realitat el què em vol dir és: - l’horari és flexible pots - Arribar tard al treball, també pots demanar una baixa per patir - dillunitis o divendritis, primer és la salut, ah! – No fa falta que intentis quedar bé davant dels clients, ja saps que l’únic que saben fer es queixar-se tot el dia i si et fan la punyeta, suborna’ls, fes-los un regalet i així evitaràs que es queixin de tu, i per últim, - fes el mínim del mínim, doncs a la llarga pot produir mals d’esquena i això faria molt mal a l’empresa doncs no seríem un model a seguir per la Qualitat o ISO.
Caram! Potser soc jo la “malalta”, que resulta que no ho entenia el llenguatge ocult del meu Cap. Per que això és real i a sobre cap CAP els hi fica el punts sobre les is, que és el que els hi fa por d’afrontar? no ho entenc!! Digueu-me il·lusa! Però no ho entenc!.
I quines conseqüències hi ha? Doncs que s’expandeixi com una plaga per tota l’empresa, si penses... -si ell/a ho fa perquè jo no?
Per DIGNITAT! Dignitat per fer les coses ben fetes, dignitat i tenir respecte vers els teus companys de feina, dignitat per transmetre els coneixements i ser prou intel·ligent per créixer i “disfrutar”, sí !! “disfrutar” treballant.
Dedicat a tots i totes les companyes que he tingut el plaer de treballar i que certifico la seva immunitat a aquests SUBJECTES.
miércoles, 28 de mayo de 2008
jueves, 8 de mayo de 2008
LES LLEIS DE L’ÈXIT
He recollit l’opinió de Gaspar Hernàndez al Periodico de Catalunya sobre el guru Deepak Chopra el qual ens dona unes lleis per assolir, sembla ser, l’èxit. A veure si aprenem! Va per les " Super Nenas"
- Alegria: Si volem rebre alegria, abans haurem de donar alegria. És la llei de l’entrega, basada en la idea d’Heràclit que tot flueix.
- Aferrament: L’aferrament a allò que ja coneixem és símptoma d’inseguretat: el conegut és el passat, lloc on no hi ha evolució i que només ens duu a l’estancament.
- Els problemes: Els problemes són en realitat oportunitats per obtenir un benefici més gran. La bona sort és fruit d’un treball interior.
- El Karma: La missió és descobrir la raó per la qual som al món, trobar el talent que ens fa únics i que ens permet servir la humanitat
Així de senzill!
MAMA! ARA ALS 40 VULL SER ARTISTA!
Aquest cap de setmana ho vaig tenir clar que algunes de les meves companyes de fatigues no ho tenen clar encara.
Estem iniciant una nova etapa en aquest segle, una etapa que moltes dones ja mortes voldrien estar admirant, i algunes de nosaltres no la sabem gaudir.
Som dones que tenim més de 30, estem solteres, tenim una feina que ens agrada (al menys a la majoria) i som propietàries d’un cotxe i d’un pis, es pot demanar alguna cosa més?
Voldríem un marit i uns fills? O voldríem algú que ens estimés? Voldríem un Sarkozy o un camioner de la Jonquera? Voldríem Caviar francès o una crema de caviar pel cutis?
Que volem? Si ja ho tenim, des del maig del 68 fins avui en dia, han hagut de passar 40 anys i moltes ho estem desaprofitant.
Hi ha una frase que em fa molta gràcia que diu: “se’t passarà l’arròs? Quin arròs? Jo fa temps que el compro al “carrefu” i aquest és especial per a solteres i no! es passa us ho dic per experiència. Però clar aquesta frase a moltes dones els pot semblar un calvari doncs es símptoma de no poder tenir fills, de no poder ser atractiva i com a conseqüència no trobar marit, de no poder portar roba a “l’Obregon”, de no poder sortir a prendre un “cubata” sense trobar-te al teu nebot, de no poder ballar màquina, tecno, rock, o el Perrea! Perrea!
Es una llàstima que algunes de nosaltres ens deixem portar per aquesta frase, amb això no vull dir que no em voldria casar, que no voldria tenir fills, i que aniria vestida de la tienda de Lolin o de D&G fins a la medul·la, sinó que : VULL decidir-ho jo, quan com i amb qui ho vull, i vull la persona “adequada”, no em vull deixar portar per la gent que creu fermament amb aquesta frase, es un tòpic que per mala sort van tenir que viure les nostres mares i a algunes així els hi va anar! Que moltes, per no dir la majoria, la paraula Ohhhrgasme es sinònim de puta. Que hi farem!
Però ara no, ara que és la nostra ara voldríem viure els passejos romàntics de les nostres mares, el famós festeig!, i jo us dic: Desperteu! Chacon es Ministra de Defensa!. A partir d’ara us podeu proposar el que us passi pel chiki chiki.
Però no, erra que erra...! voldríem retenir el temps i utilitzem el llindar de la joventut en funció del número de persones conegudes que ens trobem, voldríem que tots els homes es fixessin amb nosaltres, quin maldecap se’ns presentaria!, voldríem sortir amb un taló de 9 mm i tornar a casa com si res, i voldríem encara tenir 10 anys menys per poder sortir i semblar el conillet de Duracell. Lídia, Marta, Anna, només us vull dir que com diu més o menys la cançó dels Celtas Cortos “Ya no queda nadie de los de antes y los que hay han canviado” per tant com deia Darwin cal ADAPTAR-NOS o serem devorades!!!!
Dedicat a la Susanna i al Xavi que ja estan en una altra fase del Darwinisme i que ens faran tietes aviat.
Estem iniciant una nova etapa en aquest segle, una etapa que moltes dones ja mortes voldrien estar admirant, i algunes de nosaltres no la sabem gaudir.
Som dones que tenim més de 30, estem solteres, tenim una feina que ens agrada (al menys a la majoria) i som propietàries d’un cotxe i d’un pis, es pot demanar alguna cosa més?
Voldríem un marit i uns fills? O voldríem algú que ens estimés? Voldríem un Sarkozy o un camioner de la Jonquera? Voldríem Caviar francès o una crema de caviar pel cutis?
Que volem? Si ja ho tenim, des del maig del 68 fins avui en dia, han hagut de passar 40 anys i moltes ho estem desaprofitant.
Hi ha una frase que em fa molta gràcia que diu: “se’t passarà l’arròs? Quin arròs? Jo fa temps que el compro al “carrefu” i aquest és especial per a solteres i no! es passa us ho dic per experiència. Però clar aquesta frase a moltes dones els pot semblar un calvari doncs es símptoma de no poder tenir fills, de no poder ser atractiva i com a conseqüència no trobar marit, de no poder portar roba a “l’Obregon”, de no poder sortir a prendre un “cubata” sense trobar-te al teu nebot, de no poder ballar màquina, tecno, rock, o el Perrea! Perrea!
Es una llàstima que algunes de nosaltres ens deixem portar per aquesta frase, amb això no vull dir que no em voldria casar, que no voldria tenir fills, i que aniria vestida de la tienda de Lolin o de D&G fins a la medul·la, sinó que : VULL decidir-ho jo, quan com i amb qui ho vull, i vull la persona “adequada”, no em vull deixar portar per la gent que creu fermament amb aquesta frase, es un tòpic que per mala sort van tenir que viure les nostres mares i a algunes així els hi va anar! Que moltes, per no dir la majoria, la paraula Ohhhrgasme es sinònim de puta. Que hi farem!
Però ara no, ara que és la nostra ara voldríem viure els passejos romàntics de les nostres mares, el famós festeig!, i jo us dic: Desperteu! Chacon es Ministra de Defensa!. A partir d’ara us podeu proposar el que us passi pel chiki chiki.
Però no, erra que erra...! voldríem retenir el temps i utilitzem el llindar de la joventut en funció del número de persones conegudes que ens trobem, voldríem que tots els homes es fixessin amb nosaltres, quin maldecap se’ns presentaria!, voldríem sortir amb un taló de 9 mm i tornar a casa com si res, i voldríem encara tenir 10 anys menys per poder sortir i semblar el conillet de Duracell. Lídia, Marta, Anna, només us vull dir que com diu més o menys la cançó dels Celtas Cortos “Ya no queda nadie de los de antes y los que hay han canviado” per tant com deia Darwin cal ADAPTAR-NOS o serem devorades!!!!
Dedicat a la Susanna i al Xavi que ja estan en una altra fase del Darwinisme i que ens faran tietes aviat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)