Soc de poques sèries, però justament, el 8 de setembre (casualitats de la vida, el dia que el meu pare faria anys) em va tocar confinar-me, ja que vaig donar positiva de Còvid. Enfilant el primer cap de setmana, vaig pensar que el millor seria mirar alguna sèrie per així passar més ràpidament el confinament, vaig pensar en “Joc de Trons” i, casualitats de la vida, vaig veure que estrenaven a Netflix un altre tipus de joc, “El juego del calamar”, em va cridar l’atenció que fos coreana, i vaig voler veure com se’ls hi donaria això de les sèries, tot pensant amb el gran Almodóvar i la gent que diu que no li agrada el cinema Espanyol. Vaig decidir donar-li una oportunitat.
Evidentment com a
tota sèrie amb èxit, amb molt èxit!! li ha sortit gent que li agrada molt i
gent que No li agrada gens.
El que em dol
escoltar més, és quan algú opina sense haver-la mirat o opina a partir d’una altra
opinió, a la ràdio, a twitter o a facebook.
No he mirat Joc de trons, tot i tenir tant èxit, el
tipus l’estètica que l’envolta em costa molt de veure, i per tant no li he
donat cap oportunitat, però no ho descarto de fer-ho en algun altre confinament
per exemple. L’Altra famosa, Breaking
bad, li vaig donar una oportunitat, vaig arribar a la 3a temporada però no
vaig poder amb ella, no va ser l’estètica sinó la temàtica la que no em va
acabar d’agradar, vaig desistir. Tot i
que no han estat sèries del meu gust, no se m’acudiria dir mai que NO m’agraden
o que són un “Bodrio” (aquí un guinyo al meu cunyat si ho llegeix) ja que si
han estat una de les sèries més vistes, sigui pel que sigui, crec que se’ls hi
ha de reconèixer aquest èxit. En el mon de la informàtica seria com negar
Apple, tot te els seus pros i contres.
Dit això passem a
posar fil a l’agulla, per als que han posat el crit al cel i només veuen sang i
fetge en la sèrie: “El Juego del Calamar”.
Suposo que molta
gent començarà a veure una sèrie pensant
que és ficció, així hauria de ser,
però clar hi ha tantes sèries com
temàtiques a reproduir. Si no ens diuen: “Basada en fets reals”, caldria que
ens la miréssim com el que NO és però, algun dia, podria arribar a ben bé ser.
M’explico. Moltes
vegades hem dit que la realitat supera la ficció. En el documental “Bowling for
Columbine”, basada en la matança que hi va haver a l’institut, podem veure que
cada any en algun lloc o altre del planeta es repeteix. Això seria per la
quantitat de violència que consumim? O, Per què a EEUU poden comprar en molts
estats armes fàcilment? O per la manca
de treball emocional a les escoles?? (us llenço la reflexió ;)
La sèrie en qüestió
té comentaris per tots els gustos, un diu que és una crítica al sistema coreà.
Que penso, només al coreà?? - A
qualsevol sistema hi ha persones que estiren més el braç que la mànega, - a qualsevol sistema el joc te molt, molt
poder, i - fins i tot jugadors de futbol
es posen a anunciar partides de pòquer, o que hi juguen, exemple el gran Piqué.
Un altre comentari
que vaig escoltar a la ràdio, mentre conduïa, era que la sèrie era molt
violenta. Em va venir al cap les queixes de fa molts anys cap a la sèrie “Bola
de Drac”. A que jugaven els nois en
aquella època als patis?? També vaig pensar amb “los Simpson” escenes
surrealistes d’un pare de família juntament amb les seves prediccions, moltes
de les quals s’han anat fent realitat. Més endavant, la graella es va omplir de les
anades d’olla i invents d’un gat, Doraemon.
Sí sí, em podeu dir que són dibuixos animats, però això no eximeix a que les interpretacions i
imitacions passessin a formar part d’una realitat.
Dit això, passo es
descriure dues situacions imaginades.
Situació1: Contesto als que diuen que la sèrie és
violenta.
Violenta?? Us heu
posat a veure que diuen o fan algunes youtubers o instagramers que segueix la
vostra prole??? Flipareu!
Violenta???
Recordeu com parlaven i actuaven en programes com el mític “Gandia Shore,
Mujeres y Hombres y viceversa, la Isla de las tentaciones...” les faltes de
respecte, el tracte humiliant, els insults... i als quals hi podien tenir accés
la vostra prole? Això no era violència i en directe?
Violenta? Heu
escoltat alguns comentaris de pares o mares a la sortida d’una escola en
referència a un company o companya que no porta el material ?? No heu
participat mai d’algunes de les converses pujades de tó en algun grup de whatsapp
de pares i mares del cole? Fent partícip a la vostra prole? Això no és
violència i en directe?
Violenta??? I els
jocs com el Fornite o el Grand Theft Auto; San Andreas, aquest últim presentat
com: San Andreas una ciutat consumida per les bandes de carrer, drogues i
corrupció. No hi han jugat els vostres fills o filles??
Violenta?? Heu anat
últimament a algun partit de futbol o basquet ? Fins i tot en alguns equips
s’ha vetat l’entrada a pares i mares pels insults i crits que s’intercanvien en
molts partits. Això no és violència???
Situació 2: “Pillo” a la meva neboda de 10 anys visionant
la sèrie.
- Mira, aquesta sèrie t’està dient que en aquesta vida les coses no
sempre t’aniran bé i, si en algun moment tot et va malament, pensa que sempre
hi ha una sortida, els protagonistes s’han vençut i estan tant desesperats que es
juguen la vida per viure, donant-li excessiva importància als diners.
Els diners són necessaris en
aquest mon que vivim, però no hauríem de supeditar la nostra existència en
tenir o no tenir diners, no hem de fer dels diners la màxima expressió del que
som. Com pots veure això és una absurditat, jugar-te la vida per viure. Tingués
en compte que sempre hi ha una solució, per molt malament que et vagi tot, per
molt ensorrada que et trobis cal anar vivint la vida envoltada dels teus éssers
estimats i no oblidis que demanar ajuda mai serà una debilitat sinó que ha de
ser un dels valors més naturals i útils que t’ajudaran a compartir i ara anem a
veure juntes cada un dels jocs, a veure quins valors i sentiments hi podem
trobar.
La sèrie és ficció,
cal agafar-la com una gran metàfora de la vida amb el joc. No us quedeu amb la
sang, busqueu l’esser humà que hi ha en cada protagonista i les seves relacions.
Si busqueu l’arrel
de la violència només cal estar atent i atenta al dia a dia, al carrer, a les aules, al
menjador de casa, al telediari, al treball etc... no la busqueu en una sèrie de
ficció.
No he parat de
recomanar-la, ja que hi vaig trobar tot un ventall de valors i sentiments a
descobrir a través de la DESESPERACIÓ i el JOC. #cobdícia #enveja #amistat
#rancor #humiliació #poder #malícia
#supèrbia #arrogància #por #debilitats #denigració #mentida #ansietat i un
llarg etc.
De ben segur hem
conegut persones desesperades que en nom de la #supervivència econòmica o per
dignitat han “pecat” i molt!!!
Algú preguntava per Twitter, - per quants milions entraries en un joc així?
Cadascú és responsable dels seus actes
(Capacitat de decisió) i cadascú hauria de saber què fer, per viure lliure de
culpa. (Capacitat de prendre consciència)
PD: Curiosament han tornat els jocs tradicionals als patis, veurem quan dura ;)
