UNFRIEND

Si llegiu el concepte d’amistat al “Wikipedia” és força generós en referència al concepte en sí, hi ha un paràgraf que me’l quedo, vindria a dir: Hi ha amistats que neixen pocs minuts després de relacionar-se i altres que triguen anys a fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dècades. 

(Actualment el concepte, irònicament per molts i moltes,  és vist com un seguidor o seguidora teu, sigui via Instagram, Twiter o Facebook.)

Hi ha gent entre nosaltres, potser vinguts d’altres planetes, segurament, que s’han quedat amb el concepte que una amic o amiga ha de ser per tota la vida i que t’ha de recolzar quasi de forma incondicional. Error de gran magnitud.

Hi ha gent que no és conscient que l’amistat no es petrifica, sinó, que hauria de "mutar", créixer, canviar, millorar, empitjorar etc però sempre en continuo moviment, com la terra. Qui no té una amiga o amic que surt de “fiestiuki” de tant en tant i encara es mostra com quan fa 20 anys? Moltes vegades sorgeixen de la misèria que hi ha al seu interior o entorn i surten buscant les alegries d’aquelles noietes o noiets que tenien 18 o 20 anys, sense problemes, sense responsabilitats, sense valors morals ni ètica aquí estimar. Error que s’acaba pal·liant afrontant la realitat del seu interior, afrontant que tothom envellim i que s’ha perdut moltes històries durant aquest 20 anys que ha estat desapareguda o desaparegut. Com recuperar 20 anys perduts? Amb un anit de borratxera no, segur!

Quan diuen que les amistats s’han de cultivar, s’equivoquen, són els moments i les situacions les que s’han de cultivar, o tenir cura de com les portem a terme. El sentit comú ajuda molt a mesurar les relacions. Per mi.

Em fa gràcia quan recordo aquest estiu, durant un vermut, vam coincidir amb dues “companyes” de les quals amb una he intercanviat moltes més situacions que amb l’altra,(aprofito la semàntica que estic utilitzant ;) Vam preguntar-nos: - Que passa quan una companya es fica a xerrar amb algú que es troba i et dóna completament l’esquena??? I evidentment ni et presenta ni te integra en la conversa?? Que fem amb ella? Li ensenyem modals?? O comencem a votar darrera seu, eoo, eoo estic aquí!!!  l’acceptem per ser la nostra amiga? O pel contrari espaiem les trobades amb ella?

I ha gent que, sembla ser tenim aquest do de “l’escapisme”. Podem passar de sentir-nos necessitades a sentir-nos ignorades amb un “plis”. Eh, però nosaltres com si res!

Curiosament conservo companyes i companys d’infància, companyes d’institut, companyes d’universitat, companyes de treball, companyes de festa (companya de la companya)  i companyes anònimes que busquen la meva aprovació. No són moltes no us penseu, o sí, però si les escullo és senzillament perquè no he de mesurar les paraules quan estic amb elles. I sobretot perquè m’han donat  GRANS MOMENTS.

Moltes vegades m’imagino un dia sense ningú al costat, sense família, sense companys/es sense ningú! I la sensació no és negativa, potser perquè tal com deia em nodreixo dels moment i/o situacions, soc una devoradora de moments! ;) Per tant el que ningú em pot prendre o no puc perdre mai són el moments, i, si mai alguna demència entre a formar part de la meva psique de poc em servirà tenir o no algú al costat, no recordaré ni els moments! ;).

A vegades penso que m’agradaria tenir parella per suplir el que molts i moltes volen, que és: sentir-me recolzada, acompanyada, però sincerament, crec que m’afartaria. I tot i suposant que em recolzés, doncs moltes parelles esquiven la soledat a cops d’ignorància.

Em fan molta pena aquelles persones que esperen sempre alguna cosa a canvi, o que actuen i participen de moments pensant que se’ls hi seran tornats. I de gent que s’aprofita de la ingenuïtat d’algunes i alguns i converteixen les seves accions en actes d’esclavitud. A certes edats això ja no hauria de passar, però passa.

I avorreixo als que quan els hi va bé, o diguem que els hi va com a ells els hi agradaria, s’enfunden en una supèrbia o prepotència, obliden que els moments es queden i les persones se’n van!! Actuen moguts pel seu propi EGO, emborratxats de felicitat temporal. Jo no serè allí quan caiguin, això segur.

Hauríem d’actuar tothom amb convicció als nostres principis, acceptant això sí, les conseqüències tant positives com negatives que això pot portar. Ja sabeu que pot ser bo per mi però no té perquè ser-ho pels altres, per tant compte en les nostres actuacions i sobre tot en les seves conseqüències.

Fa temps, molt temps que en aquest camí m’escolto més el cor que el cap! I quan tinc la sensació de VOLER FER, ho faig però quan NO en tinc ganes i sento malestar, inconformitat, incomoditat, rebuig etc, simplement NO HO FAIG. Demani qui m’ho demani.

Soc devoradora de moments no de persones. 

M’apropo a tothom i rebutjo als aprofitats/des que fan us de la seva tendresa per vendre situacions i/o moments incòmodes.

I... recordeu  com va dir Batman: - se’ns coneixerà pels nostres fets NO pels nostres noms.

Salut per tothom!

Masturbar-se o morir!

Quan declares amb tota tranquil·litat que no tens sexe des de fa molt temps la cara que es fica a la gent és de pensar llavors… Ostras!! i com t’ho montes?  et  masturbes nooo? 

El present escrit va dedicat a tots i totes aquelles que majoritàriament fan ús de la penetració, i/o que et fan sentir que sense parella no ets ningú. Senyors i senyores: - “Open your mind!”

Anem a veure, si ens remuntem a la nostra infantesa tindrem records de moltes situacions, pocs referents al sexe o plaer, doncs ja es van fer càrrec els nostres padrins/àvies/pares/mares i altres familiars de aplicar-nos la frase: - “això és lleig”. 

Els/les que heu tingut prole fa poquet o esteu en l’etapa dels 3 anyets si sou observadors/des de ben segur que heu vist a les vostres filles o fills algun que altre cop abduïdes al televisor i fent un moviment accelerat i repetitiu amb el braç del sofà, no? Doncs esteu assistint a la seva primera masturbació, en aquests casos acostumen a ser les nenes, el nens passen directament a poder veure els capítols del Doraemon tocant-se, estirant-se les seves petites parts, com qui juga amb plastilina. I que no dir de l’altra gran acció que en aquestes edats ens tenen acostumats, la de posar-se el dit al cul!!! I acte seguit el dit al nas, no em direu que no ho heu vist o fet mai! de petits ehhh!! (No me sigueu pudoroses ara!) Si la vostra resposta és Sí! Res, tranquil.les tot normal! Segons Freud els vostres fills i filles: “progressen adequadament”, sinó fos perquè ...malauradament en aquesta etapa ja ens comencen a inculcar els primers prejudicis, “No facis això, que és lleig!!!”. 

En certa manera que ens ho anessin parant no està del tot malament doncs anar pel carrer i veure com ens rasquem les nostres parts íntimes airosament no quedaria molt bé, No? Us imagineu que rascar-se el cul fos una acció tant natural com rascar-se la part interna de l’orella? O treure’s el trosset de carn enganxat al queixal? O el nas!!! Encara que sigui amb un mocador.  Doncs mira! encara haurem d’agrair als adults que frenin aquest descontrol de “furgades” ;) Perquè segons qui, imaginar-te’l furgant les parts del darrera amb aquella espècie de ball “contorsionat”, uff, millor que no ehh! Deixem que formi part de la nostra intimitat ;).

Seguim amb l’etapa de l’adolescència, faré un petit incís per anar cap a l'adulta. Vull destacar en aquesta etapa, que una servidora fa uns 35 anys ja s’anava a dormir tenint somnis eròtics amb un Edward Cullen (pels menys posats; saga "Crepúsculo"), sí jo ja tenia els meus somnis amb Dràcula fa 35 anys!!, o el que seria el mateix imaginar relacions impossibles amb xicots caracteritzats amb el que vol una adolescent;  una relació pura (doncs la majoria encara no hauria provat la penetració), on es busca el flirteig, l’amor pur, les carícies, vèncer les adversitats!!! Juraments de sang a perpetuïtat!!! i Batalles campals per un amor!! Mareeeeee quins records!!! Jajajajaj ah! I us he de confessar que un altre personatge que formava part de les meves nits era la d’un Indi!!! Siux o Comanche Jajaja.  Penseu que era la època de les pel·lícules anomenades: del "Oeste” era la epoca de directors com Huston i actors com John Wayne, Michel Landon, James Stewart etc tots ells grans actors, peroooò sortia cada Indi!!! I... mireu per on, molts anys desprès va i també em fan la pel·lícula, anomenada  (repic de tamporrrrrrrrsssssssssssss!) “ El último mohicano”!! Ole!! Clavada als meus somnis jajajajaj . Es curiós no?? Suposo que no dec ser tan rareta  si han fet les pelis voldrà dir que més d’una de vosaltres en les vostres “adolescències” haureu tingut el vostre personatge passional ;) sigui com sigui “que me quiten lo bailao”.

Nymphomaniac. Lars Von Trier.

Seguim i anem directe a la època adulta sinó, això no ho acabem ni amb dos dies!. La primera vegada que vaig veure una penetració devia de ser amb 9 o 10 anys a les golfes d’una amiga. Xafardejant per allí vam trobar unes cartes (de joc) amb tot de fotografies pornogràfiques. Es podia veure clarament les diferents poses i les cares de entre dolor i plaer de les dones, només recordar-ho ja em fico “catxonda”. Doncs sí, recordo que va ser la meva primera vegada que faig sentir foc a l’entrecuix. ;)))

Després ja em remunto al meu primer “noviet” als 18 anys i les primeres incursions en el tema del sexe. El “novio” en qüestió era una mica curiós i a més era l’època de “9 semanas y media” amb això us ho dic tot. Vam durar 2 anyets i poc, però he de dir que, potser per la nostra etapa com a principiants, tot i que ell s’hi esforçava, amb màscares, lligacames i altres. No recordo una etapa sexual massa aprofitada. L Posant-me seria, crec que fins i tot em va traumatitzar per futures relacions, això ja us ho aclariria fent cafè, sinó no acabarem mai, doncs dóna per un altre blog. ;). Ens hem de centrar cap a la Masturbació!

Desprès de finalitzar la relació vaig tenir les meves primeres necessitats, vaja el que es diria que em vaig quedar enganxada,  i/o el que Freud anomenaria Pulsions sexuals, ja les tenia des de la meva infantesa però ara, m’havia creat l’hàbit! Passar de tenir sexe cada cap de setmana a no tenir-lo... Total que em vaig iniciar en l’art de la masturbació.

En aquella època es va tornar a reviure “l’Informe Hite*” que feia referència a que és el que ens agrada a les dones. Potser arrel d’això van sorgir articles sobre si les dones erem clitorianes o vaginals. Si no sabeu per on vaig només cal que entreu pel google i cliqueu alguna web porno o agafeu una peli porno i mireu com es copula. Les imatges o escenes sempre solen ser les mateixes, el procés seria: Mamada masculina, mamada femenina o cunnilingüe, penetració pel darrera i penetració pel davant en forma de L, i s’acaba amb una altra mamada masculina amb erupció. Suposo que la majoria no arriba mai al final però si passes les escenes ho veus.  Diria que no us he dit res d’especial. Ara si voleu contestar la pregunta anterior, heu de fixar-vos on es toca la dona constantment mentre el home la penetra. Ahí lo dejo!

*(Informe Hite http://www.habladesexo.com/docs/informe-sexualidad-femenina.pdf)

Anem  a parlar finalment de les nostres pulsions sexuals. Intentaré no ferir cap emoció de persones externes als meus pensaments, no és un escrit per a parelles, repeteixo no és un escrit per a parelles,  sinó per a persones satisfetes amb la seva vida sexual amb o sense parella.

Em trobo des de fa molts anys anant amb parelles i gent soltera. Tinc parelles com a referència. Una espècie de baròmetre per identificar les relacions que m’agradaria tenir. A nivell sexual hi ha de tot, hi ha parelles que gallardegen dels seus atributs sexuals, i n’hi ha que en poc temps ja es queixen de la falta de freqüència sexual en les seves vides.  Frases com:- “avui toca no?” o - “em tens els ous...” “reina a veure quan fem alguna cosa”... Tothom les hem dit i/o escoltat. Sembla ser que socialment ens veiem obligats a donar explicacions de quantes vegades ho fem, o de tenir-ho que fer com una obligació. O sigui li donem una importància objectiva al sexe, quan resulta que es practica segons les ganes i apetències de cadascú, que no sempre coincideixen amb les de la parella respectiva. Si tenim en compte que les ganes o apetències sexuals són subjectives, el fet de tenir-ho que compartir amb la nostra parella ens ho complicarà tot. 

Referent als que no tenim parella,  no hauríem de tenir problema. No recordo haver sentit a ningú que digui sopant amb els amics o amigues: - Fa 5 dies, 3 mesos o 8 anys que no follo!! - A veure quan m’hi fico. I es posi a parlar de les seves masturbacions. No ho farà perquè segurament es satisfà de manera natural i planera, sense haver de compatir o acordar-ho amb ningú.  Bé sempre hi ha alguna excepció d’algú que ho explica obertament ;) com serà el meu cas.  

I ...de manera natural també se de parelles que mentre ell o ella és a la dutxa l’altre es masturba.  Per tant la masturbació no es cosa només dels que No tenim parella. No dic rés de nou ni de anormal, crec. Encara que alguns més que algunes és pensin que “no hay lugar a la masturbación entre parejas” . Seria un altre tema...

Entre parelles. Jo m’he trobat explicant com copulava amb la meva parella, que m'agradava, que no volia fer, que em demanava etc,  però a nivell individual mai he parlat amb ningú sobre com em masturbo o parlar dels trucs o toquetejos que hauria de fer per tenir més o menys plaer. Es curiós no? Que entre parelles hi hagi aquesta complicitat i llibertat (per separat eh) en parlar de sexe i en canvi a nivell individual hi hagi més reparo. Sobre tot entre dones, i homes diria que també, almenys passada l’adolescència.

Aquest dies he tingut l’oportunitat de veure “Las cosas buenas de la vida” amb Bradley Cooper l’escena en que ella li explica com han estat les seves relacions és bona i, ell només escoltant-la ja es fica calent. Aquí vaig jo!!

Com s’ho fa algú sense parella ?

Si es mira des d’una única perspectiva, la penetració. Òbviament la resposta és amb un vibrador. Fi de la curiositat.

Però és injust que s’associï: “ no tenir parella” a “ser parella d’un vibrador”. A casa meva no en va entrar un fins fa 2 o 3 anys, i va ser amb un “Tuppersex” d’acomiadament de soltera. També és curiós que aquestes coses s'acostumin a fer en els acomiadaments de solteres. Totes les que hi érem solteres, casades o amb parella, ens vam quedar el “Pepe”. Qualsevol el deixava passar, quan la noia del “Tuppersex”, ens va dir que era el que triomfava més entre les seves col·legues... La curiositat ens va matar! Entenc que a partir d’ara els i les que em coneixeu ja me imaginareu amb el vibrador tot el dia,  i l’escena pot ser vibradora per alguns, mai millor dit, i nefasta per altres. Com la cara que se me va quedar a mi quan vaig saber que un professor s’havia liat amb la de català. Cada cop que entrava per la porta de classe me la imaginava follant amb el profe. O quan assumeixes que els teus pares també tenen sexe. ;)

Us he dir que, encara que per situació hauria de ser el contrari,  - que no estic enganxada al vibrador!!! Us confesso que de funcionar, funciona! I la intensitat de l’energia de la que et desprens amb un vibrador és immensament proporcional a la llarga estona de preparació i precalentament, que necessiten aquests tipus de situacions. ;) ahí lo dejo!  

Per una dona com jo, que la meva migdiada és de 2 o 3 minuts com a molt, no és un bon sistema.

El meu funcionament i/o sistema és com el de la majoria d’homes. A mi em ve al cap el típic donant d’esperma ;) que el fiquen al  quartet amb revistes “Guarres muuuu guarres”. El sector masculí és capaç d’obrir la revista i al moment tenir una erecció i/o ejaculació. (no sempre està clar). Però a qui com jo, quan la pulsió sexual et batega, et batega molt molt fort...(sol ser un parell de vegades al mes) tiro d’imatges que puc veure (porno o no) o imaginar, d’aquesta manera la pulsió va creixent, creixent... l’entrecuix va rebent les senyals en connexió amb el cervell sense parar i durant uns minuts llargs, es van processant una sèrie d’imatges guardades en carpetes (metafòricament parlant) que filtrades ordenadament i amb ritmes lents al principi i frenètics al final, s’arriba al clíiiimaaaaaxxxxx total!!!   I quan aquest  amb una intensitat brutal va parar a l’entrecuix, tens un orgasme segur! Punto i final! Ràpid i net. Et quedes... pletòrica. 

El bo d’aquest sistema és que puc continuar amb la meva rutina, si estava traient el pols, continuo traient el pols, si estava mirant tele, continuo mirant tele, si estava estudiant anglès continuo estudiant anglès. La pulsió es mostra sense previ avís.  No “hace falta dezir nada más” lo pillas?

Referent al vibrador, i/o parella? Els resultats són diferents, ni millor ni pitjor. Diferents en quan intensitat,  satisfacció i oratòria final. 

He de matisar un  parell de coses, no us voldria deixar així ;)

M’atreviria a dir que:- La intensitat en que ens arriba la pulsió sexual és igual a la rapidesa en que arribarem a l’orgasme. Sinó que els hi diguin als de “aquí te pillo aquí te mato”.

En el meu cas en comptes de deixar-me portar per satisfer petites pulsions sexuals dia a dia (com podrien fer la majoria de parelles com obligació o no), espero la gran pulsió sexual, canalitzo i exploto. Així de senzill.

No faig apologia a la masturbació, o sí, ni a estar sol o sola, ni si és millor o pitjor fer-ho amb parella. Vull donar a entendre que tothom tenim les  nostres pulsions sexuals i el que es pretén és que no hem de ser esclaus o esclaves de satisfer-les constantment única i exclusivament amb la penetració, tinguem o no parella. La majoria ho deveu saber. Però ho recordo per algun despistat/da.

El que fem majoritàriament és buscar “el plaer”. A certes edats ja hem de saber que es pot assolir de moltes maneres, una seria mitjançant el sexe però ens en deixem tantes com tants dies, situacions i persones hi ha.

Qui vulgui supeditar la seva vida al voltant de tenir relacions amb penetració, ja s'ho farà! Jo li recomanaria que llegeixi les contraindicacions que porta. Com tot medicament molts ens l’acabem prenent, pensant que és el millor, i com que tothom ho fa...,  però sabem, i a molts ens ha passat, que aquest medicament no sempre ens ha anat bé!  Podem provar l’homeopatia, naturopatia, esports, bons hàbits... anar provant fins trobar el que millor que ens va. Doncs amb el sexe és completament igual. 

Au doncs, salut i força pel 2015