L’altre dia vaig anar a un sopar d’aquells que al final de la nit et sents completament nua, no perquè hagis jugat a un joc d’aquets estranys, i tampoc perquè hagis triomfat amb l’amfitrió, sinó per alguna cosa que et pesa més, senzillament has caigut en el plaer de manifestar tots els teus sentiments, emocions, pors etc, en qüestions d’hores i entre copes de vi i el fum de diferents espècies.
Quan t’hi trobes és fins hi tot gratificant, però quan poc a poc la gent acaba marxant i tu t’enfiles cap al teu cotxe tota sola et sents cansada, molt cansada d’haver donat ha conèixer tota la teva càrrega emocional-espiritual o inconscient. Tot el que portaves a dins ho treus en qüestió de minuts, ho fas conscient com si res, tots els qui estan t’hi ajuden, doncs tots estem fent el mateix, expressar el que teníem amagat.
Sembla estrany ens passem per Internet infinitat de Tantres, Mantres o com es diguin, de com podem assolir la felicitat, molts potser ja ni els llegim. És bonic que et recordin que per beure durant el teu dinar has d’utilitzar les copes que guardes per ocasions especials, que penses, ja! Primer els hi he de treure el pols de tant guardades que estant i desprès les hauré de netejar altre cop amb cura de no trencar-les ... que opto? Doncs no treure-les del lloc i pensar en l’ocasió especial, doncs això és el que potser alimentarà la meva felicitat i no netejar copes. Bé, és més complex del que he dit però ens hi fem una idea, no?
Aquest sopar ens va ajudar a saber definir que és la felicitat per cadascú de nosaltres, ara que havia après a definir-me a mi, ara em tocava definir la felicitat, com ja he donat a veure aquest era un sopar que t’ajuntes diferents generacions, amb diferents criteris i punts de vista per suposat, quina gràcia! tots parlàvem de diferent manera per acabar dient el mateix, i evidentment van sorgir tantes definicions de la felicitat com gent érem, i cap es va semblar a la que hi fica al diccionari de la llengua catalana (això va pel Joan i la Lídia doncs jo ho hagués mirat al de la Reial Acadèmia:)). felicitat: Estat de l’ànim plenament satisfet. Que penses, ja està? Només això? i nosaltres varem necessitar tota una nit i encara no varem poder coincidir en la definició?
Ara m’ha dono que en un moment de la nit escoltant la mateix música “Antony and the Johnsons” que, quan jo la vaig escoltar per primera vegada, de tant trista que em va semblar al meu cap només hi tenia les imatges típiques de la gent que és suïcida tirant-se a la immensitat del mar... va i una noia d’uns 25 em diu que quan l’escolta se sent feliç, que l’omple molt, que hi farem! Altre cop els sentiment i emocions individuals i personals prenen el terreny a la lògica i realitat.
Ben pensat aquest sopar va valer la pena doncs vaig marxar cansada, molt cansada però amb la meva definició de felicitat, no us penseu que us la diré doncs, ja és va veure que cadascú té la seva, això sí, la de trobar i si cal fins hi tot escriure-la en paper, i compte! també es va arribar a la conclusió que la definició seria temporal, fins aquí tots d’acord no?
Ja se que per molts no us hauré descobert res però m’agradaria haver despertat la curiositat per que escoltéssiu a Antony and the Johsons per conèixer el vostre equilibri entre els sentiments, emocions i la lògica.
Ah! un últim apunt per si decidiu fer-ho, al youtube hi ha molts vídeos d’ell però, el primer cop que l’escolteu ho hauríeu de fer evitant veure rés, només utilitzar l’oïda.
BON ANY NOU ple de felici... deixem-ho córrer!
Sembla estrany ens passem per Internet infinitat de Tantres, Mantres o com es diguin, de com podem assolir la felicitat, molts potser ja ni els llegim. És bonic que et recordin que per beure durant el teu dinar has d’utilitzar les copes que guardes per ocasions especials, que penses, ja! Primer els hi he de treure el pols de tant guardades que estant i desprès les hauré de netejar altre cop amb cura de no trencar-les ... que opto? Doncs no treure-les del lloc i pensar en l’ocasió especial, doncs això és el que potser alimentarà la meva felicitat i no netejar copes. Bé, és més complex del que he dit però ens hi fem una idea, no?
Aquest sopar ens va ajudar a saber definir que és la felicitat per cadascú de nosaltres, ara que havia après a definir-me a mi, ara em tocava definir la felicitat, com ja he donat a veure aquest era un sopar que t’ajuntes diferents generacions, amb diferents criteris i punts de vista per suposat, quina gràcia! tots parlàvem de diferent manera per acabar dient el mateix, i evidentment van sorgir tantes definicions de la felicitat com gent érem, i cap es va semblar a la que hi fica al diccionari de la llengua catalana (això va pel Joan i la Lídia doncs jo ho hagués mirat al de la Reial Acadèmia:)). felicitat: Estat de l’ànim plenament satisfet. Que penses, ja està? Només això? i nosaltres varem necessitar tota una nit i encara no varem poder coincidir en la definició?
Ara m’ha dono que en un moment de la nit escoltant la mateix música “Antony and the Johnsons” que, quan jo la vaig escoltar per primera vegada, de tant trista que em va semblar al meu cap només hi tenia les imatges típiques de la gent que és suïcida tirant-se a la immensitat del mar... va i una noia d’uns 25 em diu que quan l’escolta se sent feliç, que l’omple molt, que hi farem! Altre cop els sentiment i emocions individuals i personals prenen el terreny a la lògica i realitat.
Ben pensat aquest sopar va valer la pena doncs vaig marxar cansada, molt cansada però amb la meva definició de felicitat, no us penseu que us la diré doncs, ja és va veure que cadascú té la seva, això sí, la de trobar i si cal fins hi tot escriure-la en paper, i compte! també es va arribar a la conclusió que la definició seria temporal, fins aquí tots d’acord no?
Ja se que per molts no us hauré descobert res però m’agradaria haver despertat la curiositat per que escoltéssiu a Antony and the Johsons per conèixer el vostre equilibri entre els sentiments, emocions i la lògica.
Ah! un últim apunt per si decidiu fer-ho, al youtube hi ha molts vídeos d’ell però, el primer cop que l’escolteu ho hauríeu de fer evitant veure rés, només utilitzar l’oïda.
BON ANY NOU ple de felici... deixem-ho córrer!
