Dedico tant de temps a modificar
les conductes dels altres que no tinc temps per modificar la meva. Disculpeu.me.
Fa dies que m’estic dient a mi
mateixa, -“siguis més tolerant”, “siguis més tolerant”, et dic que “siguis més
tolerant”! i, no sé si es degut pel volum de feina (conductes a modificar que
tinc) que em costa molt moltíssim de poder-ho fer.
La present reflexió la intentaré
fer planera i amb el llenguatge comú d’un noi o noia de la ESO. O sigui
preparats/des que em permetré el luxe d’insultar.
Quan tinc l’alumne/a de 15 anys
davant meu que mostra una conducta despectiva, cínica i irònica davant de
companys/es submises, insegur/res i fins hi tot amb algun tipus de discapacitat
em veig davant d’ell /a amb la intenció de creure’ns els dos que aquest
comportament que té és perquè no deu de ser feliç en el seu entorn, que té una
mancança, que no el/la deixen expressar, que hi ha alguna cosa que li inquieta
i que ho està fent pagar als companys/es del seu propi grup. M’agradaria, només
per un instant, veure la següent imatge, diguem-li inconscient: “et faig saber que jo i els teus companys i
companyes n’estem fins als collons de les teves putades, ens afartes amb les
teves prepotències i gracietes, de la teva supèrbia o mala folla. Que et passa? tant putejat estàs que ara ho has de fer tu,
desgraciat/da, et fotria un jac d’hòsties per cada vegada que ens has tocat els
collons, tant cagadubtes i insegur/a ets ? Em vols fer creure que ho fas sense
voler, o que tens la santa barra de negar-ho ? em vols fer creure que això no
és maldat? Cabronàs/sa!”
Oooooh que a gust em quedaria!
Que em frena no dir-ho d’aquesta
manera? Suposo que el petit llindar que ens separa de tenir un psique sana a
tenir-la malaltissa per la societat.
Un exemple clar: L’altre dia ho
parlava amb la Olga, fèiem tard al cine, i buscava lloc per aparcar, doncs em
vaig trobar que molts cotxes, de gama alta deixem-ho així ;) ocupàvem dos
places. La meva imatge inconscient aquí va ser:
agafar fort la clau del meu cotxe i
fotre un bon ratllot a tots els cotxes que ocupaven les dos places. Per què
no ho vaig fer? Suposo que per no convertir-me amb una psicòpata ratlla cotxes
de gama alta. (Dit altrament cotxes que porten insígnies de BMW, Mercedes i
Audi). Que sí que no tenen perque ser d’aquestes marques però...aquí queda
això. Putos conductors/res ignorants, on collons us han donat el carnet? Em
vaig calmar pensant que es van saltar la classe de geometria, ja sabeu: espai i
volum.
La primera vegada que vaig
identificar el concepte “guardar les aparences” va ser per ma cosina, ella
sempre ha esta molt, molt prima, m’explicava que quan es trobava algú que feia
temps que no veia havia d’aguantar converses com: nena que prima que estàs! Si
estàs corsecada!, Estàs molt seca, que no menges?? I la seva imatge inconscient
era: Que et dic alguna cosa jo sobre la
teva imatge?, t’he de dir el gorda que estàs o que aquest cabell que portes et
fot mania??? No!, havia de callar!! Això
és ser tolerant?
Com puc canviar la conducta del noi/a
de 15 anys si els adults som pitjors! O com li puc jo fer veure, des del meu
modest lloc de convivència, que les seves ironies són les seves mancances
afectives si jo mateixa, no ho se tallar amb els/les qui m’envolten.
Soc persona que dic les coses
directament sense embuts i, si alguna
cosa he après fins ara és a menjar-me i afrontar de cara les conseqüències
negatives i a créixer amb les positives, però encara ara m’he de xafar la
llengua amb algunes persones. I vosaltres com jo sabeu perquè ho fem.
Normalment la gent que ens ataca amb sorna o ironia és perquè navega amb la
seva pròpia merda, simplement. I no li dic el que en penso doncs segurament l’enfonsaria
de tal manera que seria un puto zombi tota la vida ( ;) guinyol a la Marta i al
Carles)
Farta d’aguantar que em preguntin
sobre els orgasmes psicològics dos apollardats/des que l’únic que saben fer és
mirar-se el seu puto mèlic. Ignorants que només sabem veure la polla com a
element de satisfacció. I viure la vida al voltant d’una follada. Què jo us dic
la pena que em foteu de veure el vostre careto o modus vivendi? L’únic que has
de fer és utilitzar la imaginació atolondrat/da!! és molt més higiènic, tens un
orgasme assegurat i t’estalvies molts ensurts! I a sobre m’ho diu una que per trobar
el seu príncep blau (un friki de cuidao) ha tingut que xupar un munt de
“rabos”. Per favorrrrr!!!!
Farta d’aguantar a gent que
ironitza amb els meus objectius professionals, alguns/es em volen fer veure que
pel fet de donar classes he de saber per què la neu és blanca? O per què pugem les espatlles quan comença a
ploure? et volen fer veure com una merda per passar per alt la seva feina
patètica i avorrida???? Vinga setciències !! On penseu arribar vosaltres? A
llegir el “Muy interesante” per ridiculitzar als que us envolten?
Ja veieu per on vaig, he de
plantejar-me dues coses, evitar als capullos i capulles amb falta de seguretat
o ajudar-los/les a superar les seves mancances. No us asseguro res, només que
el dia que em veieu ratllar cotxes espero que no sigui el vostre. ;)
Petonets
