(RUGUA: Segons la bíblia en l’antic
testament, tipus de crit que es tradueix com danyar, destruir, trencar, confondre
en la batalla, donar clamor per guanyar. Jueces 7: 18 i 20 (Crit de guerra))
Avui he deixat de ser verge, políticament
parlant ;)
Fa uns dies vaig tenir la sort de
retrobar-me i fer amistat pel Facebook amb l’Agustí, un activista de cap a
peus, tant pot estar repartint papers per explicar els abusos de les privades
en matèria de radars, com potenciar una xerrada sota el títol “ El procés
sobiranista des d’una perspectiva llibertària”. Així és com un 6 de novembre
vaig perdre la virginitat, acceptant la invitació de l’Agustí.
De ven segur que la majoria de la
gent aplegada a la xerrada estava plenament assabentada de la temàtica i fins i
tot coneixia als ponents, obvi i normal, doncs jo no.
Els primers segons que vaig llegir
el títol em va venir al cap, el Rei i la pel·lícula “Libertarias”, ho sento,
però soc sincera, al cap de pocs segons ja vaig anar lligant caps, vaig reconèixer
sigles com CUP, CGT i paraules com Ateneu, procés, militant etc. El següent pas
va ser ficar el nom dels ponents al google i clicar sobre IMATGES, evidentment
no em sonava ningú. Però vaig pensar, a veure, fa temps que et notes “aburgesada”
no has militat mai sota les sigles de cap partit és més, la meva primera
votació al poble va ser una mica de prepotència i, vaig votar un partit que s’iniciava
anomenat: “els verds”, ho vaig fer per veure si això de comptabilitzar vots era
real, i sí ho va ser, els verds van tenir 1 vot al meu poble. Els anys següents
vaig ser una mica seguidora de la majoria, ves per on quina raresa, vaig votar
molts anys al PSOE, el vaig trair per unes votacions de la Generalitat votant al “Sujeto
Pujol”, algun que altre vot en blanc, i en les últimes vaig votar a ERC o la
CUP sincerament no ho recordo.
I ara a qui coi votaré en les
properes eleccions??? Així és com he anat a parar a la xerrada d’aquesta nit. Buscava
resposta, i...
No l’he trobat, continuo sense
saber a qui votaré. Però no ha estat en va la meva assistència. Quan ha
començat la xerrada m’he imaginat les reunions clandestines de la famosa resistència
francesa, una anada d’olla com una altre, i a l’escoltar als ponents i algunes persones del públic,
les meves ànsies anaven augmentant, com qui comença a tenir un coit fantàstic.
He de dir que fins hi tot m’he contingut a intervenir, doncs he pensat: amb la
meva ignorància política!!!! no els hi facis perdre el temps!!. Massa preguntes
per tanta informació de cop, que per molts i moltes haurà estat “mas de lo
mismo” o informació de primera ma, però per mi ha estat un allau d’idees i noms
abandonats des de feia temps en la meva massa negra del cervell i/o remota memòria.
Sentir el nom de Bakunin, Foucault, Nietzsche i fins i tot Joan Fuster ha estat
orgàsmic, m,ha transportat a la meva època de BUP i COU i rematar-ho amb la
física quàntica i Matrix, ha estat la ostia!!!! M’ha bullit la sang! Que fort!!
he pensat perquè coi els havia abandonat tant fàcilment i ara em feien
despertar ???
Abans d’entrar a la xerrada tenia
molt clar que faria el 9N, anar votar i el què votar, SÍ!!!, SÍ!!!. I ho vull
fer perquè vull un canvi!! Vull una transformació de l’entorn!!!! per Be o per
Mal, però ho vull, i si hi puc participar molt millor!!!. Em costa molt militar
amb un partit polític però no amb una ideologia, no vull apegar-me a ningú però em vull alimentar per nodrir els meus principis rovellats, vull exercir els meus
drets, guanyats a pols per molts i moltes que ara ja no hi són.
Tenim les ganes, tenim les
ideologies ara, tal i com s’ha dit ens falta materialitzar-ho, acordar-ho, sol·licitar-ho,
suggerir-ho, demanar-ho, exigir-ho en definitiva MOSTRAR que realment volem una
transformació, les paraules se les emporta el vent (com diu la cançó) en canvi
els fets construeixen la història. Deia una “que si no se’n fan no se’n conten”.
No conec partit per mi, de
moment, però com deia, Sí ganes d’anar fent i participar, crec que la
suma de totes les individualitats és el que pot anar fent un moviment
transformador, hem de fer que sorgeixi de manera espontània i natural com la
necessitat de beure i/o menjar.
Aprofitem el moment!
Ho deixo aquí, no vull continuar
més l’escrit doncs sinó aviat semblarà un argument simplista ;))) i l’únic que us volia fer arribar era el meu estat mental d’un 6 de novembre.
El 9 de novembre tothom a RUGUAAAARRRRR!!!!
