Es va
posar en dubte als seus inicis, però es va anar dissuadint i tots i totes ho
hem anat acceptant estoicament. Fa temps, ja vaig fer un escrit demanant espais
per agrupar Cicles formatius i Batxillerats, d’aquesta manera poder garantir
una orientació en els estudis la més ajustada possible a les necessitats de
l’alumnat. No com es feia o es fa ara, on s’ajusta l’alumnat a les necessitats
dels centres. El que seria omplir matrícula com sigui.
Ara
després de quasi 10 anys de l’escrit, veig que continua la manca d’orientació
acadèmica a l’alumnat i, a més a més, constato que els espais no són els idonis
per compartir ESO, BAT i FP.
Actualment,
podem veure en un centre una nena de 12 anys compartint espais i, el més
absurd, normativa amb un home de 52 anys que està fent un cicle formatiu que no
va poder quan tenia 16 anys.
Dic absurdament
normatives perquè moltes com jo, pensem que fer que un home de 52 anys estigui
assegut després d’un examen per tal que no molesti al passadís no deixa de ser
còmic, sí clar!, li puc dir, aprofita i dorm! O... fes els deures que tinguis,
però no molestis als teus companys/es.
Una altra
situació, seria impedir que agafi el telèfon quan la seva filla li truca perquè
no es troba bé i l’ha d’anar a recollir. Són unes quantes situacions que ens
trobem als instituts. Puc entendre la prohibició de mòbils, fumar i altres,
però fer-ho sense tenir en compte la varietat d’alumnat em costa.
El fet de
treballar amb perspectiva et permet això, no tenir un únic focus d’atenció.
Evidentment en un centre costaria molt fer allò del tu sí tu no, per això crec
que caldria començar a pensar modificar estructures i la gestió de centres.
Amb això
no vull que s’entengui que a l'ESO hem de prohibir i a BAT i FP hem de deixar
fer.
L'ESO, tal
com està ubicada actualment, en Instituts, és com trencar abruptament amb la
nena i nen que acampava per la primària.
El que et
crida l'atenció només entrar és veure nens i nenes de baixa estatura caminant
entre gegants hormonats fins als núvols. En un moment donat pots estar passant
pel passadís envoltada de 400 alumnes buscant el seu espai i holograma. Per
travessar els passadissos et serà necessari portar unes claus penjades al
coll, o anar carregada de llibres i dient, paaasso!, passo! Si no ja et
dic jo que són incapaços de veure't.
Així
doncs, passarien de sentir-se acollits i reconeguts a la primària a sentir-se
controlats i vigilats pels seus "superiors" i observats, reprovats i
en els pitjors dels casos coaccionats pels seus iguals. Un veritable còctel
Molotov per als seus sentiments i emocions.
Aquesta
nova situació que viuran aquests nens i nenes farà que alguns i algunes
comencin adoptar conductes de nois i noies de 18 anys i a l’inrevés. Ens trobem
que actituds de l'ESO perduren a Cicles Formatius, tot i no ser estudis
obligatoris, arriben nois i noies que es barallen entre elles amb arrancada de
cabells pel mig, escalfen cadira sense fer res durant la classe, falten al
respecte constantment a companys/es i professorat i no accepten normativa. El
curiós és que sí que accepten que els hi marquis límits, només així comencen a
situar-se on són i el canvi a positiu es començarà a veure en la majoria dels
casos.
Pot ser
que es confonguin per estar compartint el mateix centre, fent perdurar la seva
actitud i conducta negativa que tenien a l'ESO?
L'assetjament
en molts casos, s’inicia de manera efímera a primària i explota a secundària,
seria lògic perquè estem parlant que passen de centres amb 200 alumnes a
centres de 700 alumnes, per tant, és més difícil controlar les males conductes,
que No impossible. Quan li arriba al tutor o tutora pot haver passat un
trimestre i llavors la cosa pot estar molt enquistada. Si no hi ha una
estructura familiar forta i d’acompanyament al darrere on el nen o nena pugui
anar explicant el que li passa, malviurà l’ESO.
Es podrien
imaginar centres de primària fins a 3r de l'ESO?
I Centres
només amb alumnat de 4t de l'ESO, BAT i Cicles Formatius? Un 4t ESO que
sigui per orientar la seva nova etapa formativa? Es podria contemplar? Hi
hauria menys abandonaments escolars?
Dins del
procés d’aprenentatge i de maduració personal i social no creieu que caldria
fer un canvi d’estructures i d’organització? Tant les normatives com els límits
segurament s’ajustarien molt més a les necessitats de cada alumne/a en el seu
procés maduratiu, d’autonomia i d’identitat personal.
Ara, en
molts casos tractem als petits com a grans i als grans els hi perpetuem
conductes de petits.
L'ESO hauria de ser una continuïtat de la Primària pel que fa a continguts i sobretot tipologia d’activitats en grups. Cohesió, cohesió, cohesió i cohesió de grup. No deixar-se a ningú.
A la meva neboda Irene,
L'ESO no
deixa de ser una nova etapa per a descobrir-te.
NO ET
PREOCUPIS si no li agrades aquell o aquella, sigui company/a o professor/a. No
perdis temps en voler saber el perquè, ben segur que no ho saben ni ells ni
elles, no és personal és un efecte col·lateral del seu mal estar.
No et
preocupis si no t’ha anat bé aquest examen. Pensa amb els que t’han anat bé o
molt bé. Enfoca’t en les coses positives per poques que siguin.
No et
preocupis si et ve la regla i taques els pantalons. Ens pot passar a totes. La
ignorància els fa ser estúpids.
No et
preocupis quan algú s’enfada amb tu o et rebutja. Busca el diàleg i quan
aquest/a no el vulgui, no perdis més temps. Intentar comunicar-te és el que et
farà ser una gran persona, insistir quan no volen et farà sentir feble.
No et
preocupis si no saps la resposta o t’equivoques. Recorda que estàs aprenent. No
deixis que ningú et faci perdre mai la il·lusió per aprendre.
NO ET PREOCUPIS, PROTEGEIX-TE!
Com et sents? Busca algú per explicar com et sents, amiga, amic, o qualsevol de la teva família, sempre trobaràs algú que t'escolti.
Fes-te
forta amb els teus valors, identifica què vols i què No vols.
Creix com
a persona, i rodeja't de persones que vulguin estar amb tu. Aprèn a
distingir qui mereix el teu temps i qui no.
No deixis
que la teva felicitat depengui dels altres. Ser feliç per algunes és una
decisió no una situació.
Gaudeix de
cada dia del curs, siguin perfectes o no tan perfectes!
I recorda... "Una mala persona no arriba mai a ser bon professional". (Howard Gardner. Neurocientífic)
