MEDIOCRE. Adj. D’una
qualitat mitjana, d’un escàs valor o mèrit. Un poeta mediocre. Una poesia mediocre.
(Enciclopèdia Catalana).
Arribar als 70, 80 o 90 anys i
pensar: He tingut una vida mediocre! Pot fer que una es plantegi poder fer
coses amb sentit i fins i tot d'utilitat, no només per mi sinó pels altres.
Sinó ho fa la immensa majoria és
potser (hipòtesis) per les dites i/o refranys que ens han acompanyat en aquesta
vida i, més actualitzat serien el que s’anomena: Aforismes
Hi ha moltes definicions però jo
em quedo amb la que surt a la “Wikipèdia” ;) Aforismo (del griego ἀφορίζειν, ‘definir’) es una declaración u
oración concisa que pretende expresar un principio de una manera sucinta,
coherente y en apariencia cerrada.
Exemple d’Aforisme: Amar
significa no mirar a los ojos, sino mirar juntos hacia la misma meta.(A. De Saint-Exupéry)
Que bonic! Així ens va alguns
/nes...
Un professor ens va dir una
vegada : la intel·ligència d’una persona es mesura a partir de la quantitat de
refranys que sap utilitzar i/o relacionar. A partir d’aquell dia he intentat
relacionar-los i amb poca gràcia ja que soc de les que els barreja. Per
exemple: “Mas vale pájaro volando que ciento en mano” que quan ho vas dient ja
veus que no vas bé. L
I acabes amb un ... Bé el que sigui!!
La primera dita o refrany que em
va impactar va ser el que em va dir ma mare passejant pel poble, devia tenir
uns 25 anys, “Mort Anton que el que es
queda ja es compon”. Ho aplicava a
una senyora del poble que no feia ni un mes que el seu marit era mort i ja en
tenia un altre. Que penses doncs ja ho diu la dita... doncs ja ho fa bé, no?
La que també m’agrada força i m’hi
trobo bastant és la següent: “ A Dios
rogando y con el mazo dando” a partir d’aquest dia ja no vaig veure la
religió amb els mateixos ulls. Ni als que van a missa els veig tant bones
persones, em dóna que pensar que hi van per quedar-se amb la consciència tranquil·la.
Punyateros i punyatereessssss...
Ja us ho dic tant les
dites/refranys i aforismes (a partir d’ara DRA) ens ho fan creure tot, o si més
no, són com la història de tots i totes, ens marquen el que anirem trobant
en aquesta vida.
Si xafes merda et diuen que porta sort, “Mal de muchos consuelo de tontos”, i a sobre compres loteria per si
de cas!
Perds la feina o trenques amb el noi/a “No hay mal que por bien no venga”
Et decep un/a companya de feina. “Les
aparences enganyen”
Quan estàs fart de ser generosa acabes pensant “De fora vingueren que de casa ens tragueren” i ja ho remates amb un:
“ Cadascú a casa seva”!
“Qui la fa la paga” no faré comentaris... per no ferir sensibilitats.
Lligat amb aquesta se li podria dir al Sr Urdangarin “ Dime con quien vas i te
diré quien eres”. Ó “De Joseps, Joans,
Maries i Ases n’hi ha a totes les cases”. Aquest tipus de persones no s’escolten
els DRA aquí podeu veure la diferència amb la gent com jo que porta una vida
mediocre. ;)
“Qui canta els seus mals espanta”
Coi si així fos de fàcil, estaríem cantant tothom pel carrer.
Podria continuar i no acabaria mai... “El que no vulguis per tu no
facis als altres” “No por mucho madrugar amanece mas temprano”, pobre Guardiola!!
va estar fi quan va dir allò de: I recordeu; si us aixequeu ben d’hora ben d’hora...
La d’acudits que van circular per les xarxes, i és que, va anar en contra d’una dita. Aichhssss. Ja
veieu les influències dels DRA.
Tot això ho ha iniciat una frase que a
final d’any sona molt “ Any nou vida nova”.
No és més que un crit a voler
canviar les coses però, com quan xafem
merda, i no ens toca la loteria, doncs aquesta, diguem exclamació, seria una il·lusió
que només fa incrementar les nostres frustracions. El típic que comença al gimnàs i dura 3 mesos,
la típica que inicia una col·lecció i que acaba essent un niu de pols, la que
vol deixar de fumar i al febrer ja torna al mateix ritme. Amb tot el meu
respecte a les persones que ho intenten però...
Ja està bé que ens hagin volgut
vendre tant de temps la moto de que any nou vida nova.
Doncs jo dic NO!! . Un any nou
vol dir: continuar amb el mateix, aguantar la feina que fa dos dies tenies, o
en els pitjors dels casos continuar buscant feina, vol dir continuar amb els
mateixos programes a la televisió, els d’hivern i els d’estiu, vol dir
continuar veient les pel·lícules del Divinity, Paramount... repetides cinquanta
mil vegades, vol dir tenir els mateixos horaris, vol dir tenir les mateixes
sèries de tv repetides, vol dir tenir que aguantar dia a dia als polítics, vol dir tenir que aguantar als veïns pesats del 4t, vol dir continuar fent el
dinar, sopar, esmorzar...
I, amb tot això m’alegro de no
pensar “any nou vida nova” perquè voldrà dir que continuo amb els mateixos i
mateixes de sempre, amb els que ens envolten i voldrà dir que has acabat un
altre any amb tots els teus éssers estimats, que de moment ningú s’ha quedat enrere.
Així que jo em quedo amb “ Qui dia passa any empeny” i “que el millor està per
vindre”.
Ja veieu sóc “mediocre” doncs he acabat amb dos DRA, dites, refranys i aforismes.
Que hi farem! De moment que
tingueu una bona nit! Un bon hivern, un bon aniversari, un bon sant, una bona
primavera...
