EMOCIONALMENT PARLANT...

No se que sortirà d’aquest escrit, és dels primers que tinc moltíssimes coses al cap i no se com donar-li estructura. Normalment quan mi fico és perquè tinc com un “pap” que he de treure, vomitant en forma d’escrit, moltes vegades me imagino com a “La milla verde” quan l’actor John Coffey vomita com unes cosetes marronetes, fent com si li tragués al mal al Tom Hanks. Doncs així em sento jo d’alleujada quan vomito. He de dir que moltes vegades em decep una mica el que em surt, i d’altres m’alegro, intento fer les correccions pertinents, però la majoria de vegades em deixo portar per l’espontaneïtat que em surt.  L .

Avui mentre estava present amb cos i ànima en un xerrada sobre Bullying he pogut anar reflexionant sobre el següent escrit.

Fa temps que tinc contacte i dono el crèdit d’ Habilitats socials (HHSS)  al meu alumnat,  sempre els hi comento que això d’explicar la teoria no vol dir que hagi de ser un 10 en habilitats socials, més que res per evitar allò de: Parles d’habilitats socials i ets la última que les fas servir!! D’aquesta manera quan m’arriba això a l’orella no deixo que em faci tan mal. Li podria contestar: “ Calla desgraciada/t de merda! No has passat tantes hores de la teva vida observant les teves emocions i les que t’envolten com jo ho he fet, i ara em vens a senyalar la meva professionalitat perquè et recrimino per tercera vegada i “emprenyada” que fotis el favor de seure be i escoltar!!!!!! Ves-te’n a la puta merda!!!! (però no ho faig) Be sí,  la vaig expulsar tranquil·lament quan va passar a l’insult. La meva primera expulsió des del 2005.

Aquests i aquestes que es pensen que pel fet de donar Habilitats Socials (HHSS), no tingui el dret d’emprenyar-me els fico a la saca de persones amb IGNORÀNCIA EMOCIONAL.

I que seria per MI la ignorància emocional??? Ho intentaré explicar a continuació.

Malauradament aquest any m’he deixat portar pels pensaments irracionals, sí allò que explico a l’alumnat, resulta que aquest any m’han atacat a mi. I quina diferència hi hauria entre que m’agafin a mi aquests pensaments i no, per exemple,  a la caixera del banc?? Doncs que JO, segurament, per sort o per desgràcia, els identificaré més ràpidament, els passaré a la consciència i me’ls treballaré per no arribar a emmalaltir. I això amics i amigues no s’aprèn amb 2 dies ni amb 1.665, per dir algun número. I... tot i amb això no asseguraria un 100% que em surti be. Però seria una petita avantatge que tinc enfront de la caixera. Això no implica que la caixera no ho pugui fer, eh!!! Només dic que jo segurament ho faria més ràpid que no vol dir MILLOR!!.

En la sessió parlàvem de víctima i agressor, el meu cap anat  pensant: durant aquest any quasi tot un departament em tractava d’agressora. Com es justificaven:  Tinc un to de veu alt, i dic les coses sense embuts, la meva frase ha estat “O follem totes o matem a la puta”. Més o menys quedaria resumida la situació que és vivia. Enfront això m’ha quedat l’etiqueta de ser agressiva, en soc conscient, no és un pensament irracional.   I amb tot això jo em pregunto:  i no és ser agressiva quan un company o companya “s’escaqueja”  d’una guàrdia, de netejar les aules o negar-te informació que potser necessites???  Noooo clar perquè alguns i algunes ho tenen adquirit com un DO.  Algunes parlen com els polítics, fan un discurs, com si es toquessin el cos,  com si es masturbessin en la seva pròpia verborrea, que quan acaben dius I...?  només has gaudit tu xata, perquè la resta no ha entès res de res, però clar o ha dit amb un to tant suaaaauuuuu que una mica més i ens correm tot el claustre. ( Sento la metàfora hauré d’estudiar això que m’ha sortir per saber si vaig sortida jajajajajaj)

Tornant a la meva etiqueta d’agressiva,  havent tingut contacte amb les HHSS em dona peu a observar contínuament les meves relacions INTRA I INTERpersonals, vindria a ser el següent:

1.  Si ho pensa la majoria potser hi ha alguna cosa certa, no?

2. Però per un altre costat puc pensar, és la majoria la que em fa sentir malament, em sento atacada, per tant la Víctima soc jo, no?. Que faig doncs, em crec una víctima o em crec una agressora?

Però clar amb HHSS hem d’obrir la perspectiva, i penso...

3. Potser el que em passa és perquè no soc prou feliç??? O...
4. Potser són elles les infelices i m’ho fan purgar a mi,  no? O...
5. I si és l’enveja la que les fa ser d’aquesta manera amb mi??,
6.  O... pel contrari és el meu EGO que no em deixa veure les meves mancances/febleses i apropar-me a elles!!!

Alguns i algunes em proposen que  “Contempli” i jo pregunto sí però amb quins ulls s’hauria de fer la contemplació???

Amb ulls crítics o  amb ulls solidaris ?

Critico a la parella que va abandonar un gos i així soc solidària amb el propi gos i/o amb la gossera municipal?

Amb ulls cecs o amb ulls protectors

No m’implico per no fer judicis de si està bé o està malament?

O pel contrari m’implico fins al punt d’arribar-me ingratitud per mostrar uns fets desagradables?? Que... serien desagradables, segons la percepció de cadascú.

Soc jo la que he de canviar la meva conducta??? Ovaris!!!!!(collons)  I per què no les altres??

Doncs ara ja ho sabeu:  Perquè són unes ignorants, emocionalment parlant.

Quin cacau!!

 

De l’únic que puc presumir d’exercir, a l’estar en contacte amb les Habilitats socials seria:

1-     D' Entrenar-les i/o practicar-les per millorar-les

2-      I d'intentar

treballar-les durant TOTA la vida!! (per tant encara em falta molt...)

Com se que ho faig ??? Doncs perquè sinó ho fes, no tindria aquestes menjades d’olla!

SALUT MENTAL PER A TOTHOM ;)

Palabras de John Coffey (La Milla Verde)