Feia dies que no en sabia res de vosaltres, així que ara que estic fent un parèntesis a la meva vida laboral, amb l’ajut d’unes bones angines, vaig a fer unes reflexions.
Primer us he de dir que la tornada de l’estiu és dura molt dura!, deixes en rere els “mojitos” a les terrasses per iniciar les rondes de cafès amb llet.
Aquest any s’ha parlat de la NO existència del síndrome postvacacional, que veien l’entorn crec
que tothom hi hem passat però, el que ens està ajudant aquest any és l’allargament d’aquest estiuet que estem gaudint i que tanmateix ens omple dels poderosos virus. Per sort la cartellera del cinema ve plena de bones històries, i tinc un pla a curt termini, la boda de la MARTA!!
Ja quan acompanyava a la meva germana a comprar-se roba per una boda, només veia vestits per poder-hi anar jo, i sospirava per anar a una boda fos del qui fos i ves per on, la Marta m’ha escoltat i m’ha fet cas, vaig de bodes.
Som així els humans? O només em passa a mi? Us preguntareu el què? Doncs això de disposar de plans futurs, ara mateix sinó tingués la boda estaria en Standby. Ja gairebé no recordo les vacances o almenys els olors, les situacions ja no les tinc fresques sembla que fes 2 anys de les meves vacances a Suïssa!!, ja he començat a la feina i ja conec a tota la gent, la família? Bé gràcies, i que així segueixi... però no tinc plans per l’hivern, de fet, no es poden fer plans per l’hivern, o sí? Clar els esquiadors! I això que m’he aficionat a fer rutes domingueres i ni això ho trobo planificador.
Es veritat que mai en tenim prou?, doncs hi ha gent que es conforma en “anar fent” i jo sempre aquest cuc per dins que no em deixa estar quieta... i de fet ara estic buscant una tercera casa, no no! No es que tingui dues cases més sinó que estic mirant de buscar la meva tercera llar en aquesta vida, vaig començar amb un estudi tot recollidet, desprès va venir l’apartament actual de dos habitacions i ara necessito el de tres habitacions, que sigui àtic dúplex per evitar Marujes i dinosaures de pota plana (ja sabeu els veïns que quan caminen per dalt del vostre cap el vas d’aigua es fica a vibrar :)) és realment per evitar als veïns o és per tenir una pla futur? Doncs en el meu cas quan no és un canvi de feina és de casa, sempre buscant moviment! Pensant-ho bé em deu de venir d’un comentari que no recordo molt bé qui me’l va dir, potser la meva padrina, no ho sé però em va marcar molt i el tinc sempre present, diu així: - ja dormirem quan estiguem morts! No hi ha massa comentaris a fer, eh?
He intentat apuntar-me a anglès i no he entrat, he mirat de fer un curset i no he pogut per manca de places, volia apuntar-me a la carrera de comunicació i no puc per incompatibilitat d’horaris, un monogràfic a l’escola de belles arts i no surten publicats, he de pensar que són tot senyals del futur? Que no he de fer res de res, que potser em toca fer una mica de migdiada? No ho sé, tinc tot l’hivern per reflexionar i si vaig agafant angines de cavall com les que “gaudeixo”... Vaig fina per poder canviar alguna cosa, avui mateix estic xafada com una merda.
Com a CONCLUSIÓ i que crec que ja l’heu pogut desxifrar seria: no m’agrada l’hivern! i el fet d’estar malalt et fa sentir com l’esser més petit i miserable del planeta terra i a sobre et dona temps per menjar-te l’olla.
ARRRRGGGGG!!!! Benvinguts a l’hivern i que la FORÇA us acompanyi, PER QUÈ JO... SORT QUE VAIG DE BODES!!!! :)
Primer us he de dir que la tornada de l’estiu és dura molt dura!, deixes en rere els “mojitos” a les terrasses per iniciar les rondes de cafès amb llet.
Aquest any s’ha parlat de la NO existència del síndrome postvacacional, que veien l’entorn crec
que tothom hi hem passat però, el que ens està ajudant aquest any és l’allargament d’aquest estiuet que estem gaudint i que tanmateix ens omple dels poderosos virus. Per sort la cartellera del cinema ve plena de bones històries, i tinc un pla a curt termini, la boda de la MARTA!!Ja quan acompanyava a la meva germana a comprar-se roba per una boda, només veia vestits per poder-hi anar jo, i sospirava per anar a una boda fos del qui fos i ves per on, la Marta m’ha escoltat i m’ha fet cas, vaig de bodes.
Som així els humans? O només em passa a mi? Us preguntareu el què? Doncs això de disposar de plans futurs, ara mateix sinó tingués la boda estaria en Standby. Ja gairebé no recordo les vacances o almenys els olors, les situacions ja no les tinc fresques sembla que fes 2 anys de les meves vacances a Suïssa!!, ja he començat a la feina i ja conec a tota la gent, la família? Bé gràcies, i que així segueixi... però no tinc plans per l’hivern, de fet, no es poden fer plans per l’hivern, o sí? Clar els esquiadors! I això que m’he aficionat a fer rutes domingueres i ni això ho trobo planificador.
Es veritat que mai en tenim prou?, doncs hi ha gent que es conforma en “anar fent” i jo sempre aquest cuc per dins que no em deixa estar quieta... i de fet ara estic buscant una tercera casa, no no! No es que tingui dues cases més sinó que estic mirant de buscar la meva tercera llar en aquesta vida, vaig començar amb un estudi tot recollidet, desprès va venir l’apartament actual de dos habitacions i ara necessito el de tres habitacions, que sigui àtic dúplex per evitar Marujes i dinosaures de pota plana (ja sabeu els veïns que quan caminen per dalt del vostre cap el vas d’aigua es fica a vibrar :)) és realment per evitar als veïns o és per tenir una pla futur? Doncs en el meu cas quan no és un canvi de feina és de casa, sempre buscant moviment! Pensant-ho bé em deu de venir d’un comentari que no recordo molt bé qui me’l va dir, potser la meva padrina, no ho sé però em va marcar molt i el tinc sempre present, diu així: - ja dormirem quan estiguem morts! No hi ha massa comentaris a fer, eh?
He intentat apuntar-me a anglès i no he entrat, he mirat de fer un curset i no he pogut per manca de places, volia apuntar-me a la carrera de comunicació i no puc per incompatibilitat d’horaris, un monogràfic a l’escola de belles arts i no surten publicats, he de pensar que són tot senyals del futur? Que no he de fer res de res, que potser em toca fer una mica de migdiada? No ho sé, tinc tot l’hivern per reflexionar i si vaig agafant angines de cavall com les que “gaudeixo”... Vaig fina per poder canviar alguna cosa, avui mateix estic xafada com una merda.
Com a CONCLUSIÓ i que crec que ja l’heu pogut desxifrar seria: no m’agrada l’hivern! i el fet d’estar malalt et fa sentir com l’esser més petit i miserable del planeta terra i a sobre et dona temps per menjar-te l’olla.
ARRRRGGGGG!!!! Benvinguts a l’hivern i que la FORÇA us acompanyi, PER QUÈ JO... SORT QUE VAIG DE BODES!!!! :)
