Ja fa temps que em voltava pel cap fer un escrit sobre els diferents mals de caps de la gent, els que anem trobant a llarg o curt camí de la vida. Jo he anat complint anys i em sento com fa 20 anys, us ho dic de veritat, alguns ja direu, i les canes i arrugues que tens, també les tenies fa 20 anys? i us he de respondre que no, no perquè no en tinguessi sinó perquè simplement no hi parava atenció, com ara. M'agradat sempre cuidar-me i als 30 vaig inicar-me al gimnàs per cultivar el cos i combatre la gravetat, us he de dir que vaig fent el que puc, la persistència no és el meu fort. A partir dels 33 vaig iniciar un procès de canvi d'actitud vers les situacions que m'envoltaven, podem dir que vaig ampliar el meu camp visual,cerebral i perceptiu. On més ho he notat és en el alt nivell de resignació i fustració que puc arribar aguantar sense deprimir-me o arribar a un estat d'ansietat lleu/greu. On vull anar a parar?
Fa 15 anys vaig deixar pel camí certa amistat, que ara que miro enrera, no és que la trobi a faltar, però si haguessa viscut la situació avui en dia, segurament encara continuaria sent amiga seva. Ja ho diuen, si poguessim tornar a nèixer amb l'experiència acumulada, altra cosa seria!, però és clar l'aprenentatge no existiria, ni tampoc la inquietud per conèixer, ni la motivació per continuar, en definitiva no hi hauria ni sorpreses ni mals de caps. A dia d'avui ja li he perdut la pista a l'amiga.
Docns com deia a partir dels 35 et mires les coses amb altres ulls i això ve donat perquè una ja comença a tenir una mica d'experiència, els continguts que tenim al cap comencen a tenir forma i aquests és comencen a constituir amb una espècie d'autofilosofia que acaba sent parida i venerada per un/a mateix/a i, que pot ser rebutjada per la resta que ens envolta, llavors cal que aquesta filosofia tingui diferents objectius que ens ajudaran arribar a trobar un equilibri entre nosaltres i el nostre entorn.
Objectius que cal que marqui la MEVA autofilosofia:
1- Ajudar-me afrontar les coses d'una manera més planera.
2- Potenciar la meva autoestima i alhora creences
3- Trobar afinitats amb els que m'envolten, Que permeti ajustar-se i complementar-se amb la resta d'autofilosofies
5- Tocar de peus a terra, reeducant-me constantment (anava a dir si fa falta però és que SEMPRE farà falta)
6- Que em permeti notar els canvis que vaig fent, doncs això és un punt de satisfacció
7- Complementar-la amb altres màximes com: "el que no vulguis per tu no ho facis al altres", " no és més feliç que més té sinó qui menys necessita"...i un llarg etc, això dependrà de la religió per la qual mostreu preferències.
8- Que m'ajudi a ser més flexible vers els altres i les seves autofilosofies.
9- que em nudreixi per ser autosuficient, que jo busqui als/les altres quan vulgui, abans que elles/ells em busquin a mi quan jo no vulga.
10- Que em doni la força per No deixar-me trepitxar i alhora la valentia per deixar-me trepitxar ...
En definitiva, podria estar escribint objectius tot el dia, però amb aquests n'hi ha prou per adonar-me, mirant a la cara de la gent que m'envolta, qui cultiva cada dia els seus objectius i qui els desatent o simplement qui no en té i manté una lluita constant amb els seus pensaments desordenats. Perquè els objectius serien això: pensaments organitzats i planificats que ens marcaran els camins a seguir, les persones amb qui fer-ho i els mitjants de transport amb que anirem.
Ah! m'he deixat de dir que cal cultivar-los cada dia, jo ho intento cada dia, i quan faig l'avaluació de tant en tant, "m'enfado" amb mi mateixa, per haver trencat amb algun objectiu, llavors sempre m'en surt un altre per compensar la situació :) com: No puc fer content a tothom ni tothom m'ha de caure bé! però almenys ho he intentat, i ho seguiré intentant.
Ja veieu! com un medicament per combatre la toleràcia, fustració i resignació quan la cosa estigui verda.!
Petonets a tots i totes. Ha estat un plaer, no!, ha estat una anada d'olla!
Dedicat a la Carme per donar-li la benvinguda ara que tindrà més temps per llegir :)
