CARREGANT PILES

Abans el concepte "menjar-me l’olla" ho entenia com pensar constantment amb coses que havia de fer o amb coses que vaig fer i no em van sortir bé. Pensava que aquesta era l’actitud si no volia caure en la mediocritat, error!!!

Fa un any vaig viure un desamor que me va tocar tornar a viure fa cosa de 5 mesos. Fa un any vaig ser conscient que havia de fer un gir a la meva vida, referent a la feina i referent a la família.

Doncs des que vaig iniciar aquesta, podem dir-ne, metamorfosis visc un caos en el meu interior. Us he de dir que estic consultant un munt de llibres, quasi estic llegint de manera compulsiva, i les temàtiques totes diverses i alhora iguals. Entre orient i occident estic feta un cromo.

Ja us vaig comentar que vaig iniciar-me amb la meditació, no vull parlar d’això directament sinó de la filosofia que l’envolta. Estic llegint llibres on em parlen del Samsara, de les Tres Joies, dels Mantres, del Apego, de la Dualitat, de la Impermanència, Viu el present i un llarg etc. Vaja com un “Matrix “ per fascicles, no s’acaba mai. ;) No en tinc prou amb això que faig un curs sobre Mindfulness on ens fan fer exercicis per remenar la ment ben remenada. L’últim escrit, perquè us en feu una idea, anava sobre la resiliència. Uns quadres entre l’alumnat... que tela!

Ja fa temps que quan em queixo em paro de sobte i em comento: - ben segur que hi ha algú pitjor que tu! Així que llavors penso: - no em va tant malament, em queixo potser per rés. I avui va i m’arriba un escrit sobre l’existencialisme que ve a dir: - les persones som lliures i hem d’expressar les potencialitats que tenim, ens hem d’autorealitzar, viure l’experiència  immediata (aquí i ara)... paro de sobte i em dic: - collons tot em sona al mateix!!! Que coi passa??? He entrat en un bucle?? He de veure o trobar algun missatge amb tot això??? Perquè això és l’altra, porto com dos anys escoltant frases/ aforismes que diuen ajuden a la persona a sentir-se millor , a reflexionar i a miiiii només fan que liar-me,  no veig la llum. El que hem queda clar és viure el AQUI I ARA!   Vaja!!! “El CARPE DIEM” de tota la vida.
He llegit per algun lloc un comentari del Dalai Lama que deia: si inculquem la meditació en nens i nenes als 8 anys acabaríem amb tan sols una generació amb totes les guerres del món. Que penses; doncs vinga home!! Posem-nos-hi!

Però és veu que no, que el millor en aquesta vida humana és fer-ho tot ben difícil. Deu de ser les fortes arrels que ens queden del cristianisme, hem de patir pels altres com el fill de Déu!!!!.

El sofriment et despertarà em diuen els altres, que penses, no hi ha cap més manera de despertar??? Altres em diuen, tranquil.la darrera una situació negativa sempre hi ha un aprenentatge! Que penses... doncs jo dec necessitar un currículum adaptat! Doncs no veig l’aprenentatge enlloc i et contesten; doncs tornaràs a caure en les mateixes situacions fins que no ho aprenguis, que dius NOOOO no vull aprendre de gent emocionalment inconscient, i em contesten un 10% dels fets diaris no els pots evitar. Que acte seguit et fa pensar, has de canviar d’actitud!!! Si vols que et vagi bé el dia pensa com reaccionaràs davant aquest 10% (principi de Covey). Si a tot això hi afegim la compassió per als altres, l’amor incondicional, no mostrar rancúnia, no mostrar ràbia (recordeu que ens pot portar al “lado oscuroooooo”) parla amb assertivitat, ficar-te al lloc dels altres, mostra escolta activa, Compte!!atraus el que demanes..... AAAARRRRRGGGggg ho sentooooo però hi ha moments que sortiria al carrer i fotria osssssties a tort i a dret! Però no! llavors una veuta em diu: -no deixis que la ràbia et domini a tu, domina tu a la ràbia. Penso com collons hi ha tanta gent que es menja l’olla (qui són, on soc, on vaig...)  i en canvi altres són... (podríem dir-los-hi com qui no vol la cosa) uns psicòpates emocionals?? (vull pensar inconscients) Com per exemple un Jack l’Esbudellador o un president de la URSS, i va i un il·luminat (de bon rotllo) em surt dient: EL MAL NO EXISTEIX (tema dualitat suposo) au vingaaa!! una altra bretxa oberta!!

Se que he de canviar, SE QUE HO ESTIC FENT! i segurament hi haurà algú altre pitjor que jo ;))))))), SEMPRE!!!
Algunes i algunes pensen que ens cal anar trobant aquest tipus de personatges, gent no cultivada emocionalment, ja que estaríem parlant de mestres, com no!
Reconec que el que em costa més es desapegar-me de sentiments, he comprovat que ens costa molt "soltar" i us confesso que el més temible per mi i constant és l'autocompasió, trobar l'equilibri entre estimar-te i autocompadir-te...ufff no m'havia pensat mai que fos tan difícil.

Avui per avui només puc informar que encara estic de creuada, en peu de guerra amb el meu JO.  Això sí cada vegada més carregada com qui acaba d’entrar en un botiga a comprar Poké balls. ;)

Perquè...No en tenim prou amb la nostra NO realitat que a sobre (com que alguns i algunes no exploren, tampoc és que ho recomani eh!!) per evitar caure en el caos interior, s'inventen realitat sobre realitat inventada.

Apa doncs, fent referència a la realitat,  us deixo amb una dita atribuïda a Sant Francesc, segons m’ha comentat l’autor del curset que he fet a veure si us dona per reflexionar, diu: que tingui força per transformar el que puc canviar, acceptació per viure el que no puc canviar i saviesa per veure la diferència.  ;) 

O sea lo dicho – carregant piles!