9N RUGUA!!!

(RUGUA: Segons la bíblia en l’antic testament, tipus de crit que es tradueix com danyar, destruir, trencar, confondre en la batalla, donar clamor per guanyar. Jueces 7: 18 i 20 (Crit de guerra))

Avui he deixat de ser verge, políticament parlant ;)

Fa uns dies vaig tenir la sort de retrobar-me i fer amistat pel Facebook amb l’Agustí, un activista de cap a peus, tant pot estar repartint papers per explicar els abusos de les privades en matèria de radars, com potenciar una xerrada sota el títol “ El procés sobiranista des d’una perspectiva llibertària”. Així és com un 6 de novembre vaig perdre la virginitat, acceptant la invitació de l’Agustí.

De ven segur que la majoria de la gent aplegada a la xerrada estava plenament assabentada de la temàtica i fins i tot coneixia als ponents, obvi i normal, doncs jo no.

Els primers segons que vaig llegir el títol em va venir al cap, el Rei i la pel·lícula “Libertarias”, ho sento, però soc sincera, al cap de pocs segons ja vaig anar lligant caps, vaig reconèixer sigles com CUP, CGT i paraules com Ateneu, procés, militant etc. El següent pas va ser ficar el nom dels ponents al google i clicar sobre IMATGES, evidentment no em sonava ningú. Però vaig pensar, a veure, fa temps que et notes “aburgesada” no has militat mai sota les sigles de cap partit és més, la meva primera votació al poble va ser una mica de prepotència i, vaig votar un partit que s’iniciava anomenat: “els verds”, ho vaig fer per veure si això de comptabilitzar vots era real, i sí ho va ser, els verds van tenir 1 vot al meu poble. Els anys següents vaig ser una mica seguidora de la majoria, ves per on quina raresa, vaig votar molts anys al PSOE, el vaig trair per  unes  votacions de la Generalitat votant al “Sujeto Pujol”, algun que altre vot en blanc, i en les últimes vaig votar a ERC o la CUP sincerament no ho recordo.

I ara a qui coi votaré en les properes eleccions??? Així és com he anat a parar a la xerrada d’aquesta nit. Buscava resposta, i...

No l’he trobat, continuo sense saber a qui votaré. Però no ha estat en va la meva assistència. Quan ha començat la xerrada m’he imaginat les reunions clandestines de la famosa resistència francesa, una anada d’olla com una altre, i a  l’escoltar als ponents i algunes persones del públic, les meves ànsies anaven augmentant, com qui comença a tenir un coit fantàstic. 

He de dir que fins hi tot m’he contingut a intervenir, doncs he pensat: amb la meva ignorància política!!!! no els hi facis perdre el temps!!. Massa preguntes per tanta informació de cop, que per molts i moltes haurà estat “mas de lo mismo” o informació de primera ma, però per mi ha estat un allau d’idees i noms abandonats des de feia temps en la meva massa negra del cervell i/o remota memòria. 

Sentir el nom de Bakunin, Foucault, Nietzsche i fins i tot Joan Fuster ha estat orgàsmic, m,ha transportat a la meva època de BUP i COU i rematar-ho amb la física quàntica i Matrix, ha estat la ostia!!!! M’ha bullit la sang! Que fort!! he pensat perquè coi els havia abandonat tant fàcilment i ara em feien despertar ???

Abans d’entrar a la xerrada tenia molt clar que faria el 9N, anar votar i el què votar, SÍ!!!, SÍ!!!. I ho vull fer perquè vull un canvi!! Vull una transformació de l’entorn!!!! per Be o per Mal, però ho vull, i si hi puc participar molt millor!!!. Em costa molt militar amb un partit polític però no amb una ideologia, no vull apegar-me a ningú però em vull alimentar per nodrir els meus principis rovellats, vull exercir els meus drets, guanyats a pols per molts i moltes que ara ja no hi són.

Tenim les ganes, tenim les ideologies ara, tal i com s’ha dit ens falta materialitzar-ho, acordar-ho, sol·licitar-ho, suggerir-ho, demanar-ho, exigir-ho en definitiva MOSTRAR que realment volem una transformació, les paraules se les emporta el vent (com diu la cançó) en canvi els fets construeixen la història. Deia una “que si no se’n fan no se’n conten”.

No conec partit per mi, de moment, però com deia,  Sí  ganes d’anar fent i participar, crec que la suma de totes les individualitats és el que pot anar fent un moviment transformador, hem de fer que sorgeixi de manera espontània i natural com la necessitat de beure i/o menjar.

Aprofitem el moment!

Ho deixo aquí, no vull continuar més l’escrit doncs sinó aviat semblarà un argument simplista  ;))) i l’únic que us volia fer arribar era el meu estat mental d’un 6 de novembre.

El 9 de novembre tothom a   RUGUAAAARRRRR!!!!

YOU HAVE A MATCH

Després de fer pública la meva situació sexual algú em va mostrar la solució.

I ho he provat.

Ha caigut a les meves mans una revista on hi dedica un article i m’ha fet gràcia la definició que diu. “Meetic o cualquier  otra red social para buscar parejas no es una ONG, así que usted no està prestando un Servicio social a los más débiles, està eligiendo pareja!!!”

S’ajusta  perfectament a la meva conclusió final després d’haver estat navegant per l’aplicació TINDER. Aquesta, pels qui no la coneixeu, consisteix en veure un munt de fotos de nois/homes que estiguin a X quilometres de tu (A l'inici quan et dones d'alta has de donar la teva ubicació)  i vas ficant LIKE quan algu t’agrada físicament, per la descripció que fa o per les preferències que teniu iguals al Facebook. Però, per poder parlar amb ell, cal que també et fiqui un LIKE a tu, sinó... no hi haurà Match!! No hi haurà contacte.

Hi ha gent que hi renega, i/o diuen que hi busquen amistats. Mentidaaaaaa!!!! No us vulgueu enganyar ni ens enganyeu a la resta. Qui s’hi fica és per buscar parella i punto!. Per fer amistats tens la feina, el cole dels teus fills/es, el gimnàs, les caminades per la muntanya, clubs esportius etc. Així que deixem-nos d’històries!  i... A la feina!

Quan vaig parlar amb la meva instructora “A” ella ho tenia molt clar, i em va agradar la idea, té la edat per tenir fills/es i vol escollir algú amb qui pugui assolir aquest objectiu, tenir això i altres coses tant clares ho trobo fantàstic. I que et llancis per aquestes plataformes després de veure el que he vist, doncs suposo que tard o d’hora ho aconseguirà. Això sí cal paciència!. Tothom tenim al nostre voltant alguna que altra parella que s’han conegut per les xarxes, i les estadístiques, segons l’article, que ha caigut a les meves mans,  mostren que les parelles estan més satisfetes i amb menys possibilitats de trencar. De fet, crec que s’està iniciant un boom!

Us explicaré la meva curta experiència i... allà vosaltres. 25 dies connectada.

Primer que tot, quan es dona d’alta cal tenir en compte com fem el perfil, no hem de caure en alguns errors bàsics i catastròfics, com ficar una foto de fa 10 anys, Error!

Segon, Conèixer perfectament el funcionament de l’applicació sinó us passarà com jo, que li “fotea” a tothom like sense saber-ho, perquè feia lliscar el dit cap a la dreta. Que em va passar??? El diumenge rebia Matchs per un tubo de tios que em feien pujar l’estomac a la boca, i missatges com: “Hola carinyo!” “ De donde eres guapa” AAAArrrggggg!! Em va sonar com si estigués parlant amb “trabelos” !! No se perquè... Vaig cometre un altre Error, disculpar-me, jajajajajaja quan li vaig dir a la meva instructora, em va dir: A saco! UNMATCH i s’ha acabat!! Ella com l’article tenia raó, no som una ONG!!

Això ja em va fer pensar, quan desgast emocional hi deu haver-hi, no? Resulta que algú et fica LIKE sigui o no espectacular et crees unes esperances i.... ZASCA UNMATCH! desapareix com si res.

A mi em va passar, un dia vaig rebre un match “Fabrizzio 42” renoi, jo ja no recordava haver-li clicat like, però allí hi ficava molt clar, havíem coincidit ;) Estava com “un queso” a més tenia una foto amassant el pa, musculat, moreno i italià, que més es podia demanar?? Vaig anar tot el dia amb la rialla de cap a cap, ja em veia per Italia amb bicicleta de passeig, pamela al vol i el Fabrizzio conduint-la. Error!! Falses esperances. Jo vaig limitar a  130 quilometres, són els que em sortien quan li vaig dir “Hola” i al dia següent miro i en ficava que estava a 986 quilometres!!! Aquest no va tornar a respirar amb els 25 dies que vaig estar conectada, ohhhhh, Snifff. Però mira la rialla que vaig tenir em va durar un parell de dies, un estat catatònic, regalava rialles a tothom, entre imbècil i feliç, una delicatessen pel cervell ;))))) tot això que tinc!!!

Val la pena entrar-hi només per veure els perfils, hi ha de tot!!! Aqui va una mostra:

Perfil:  Nusos d’espatlles, paquet i/o peus  (amb calçotets eh.. però marcant)

Perfil: Escalador, runner, surfero...(impressionant la majoria fent 50 coses)

Perfil: Hola que tal ! Amb la dona el dia de la boda! ( Amb aquest vaig flipar, potser volien fer trio)

Perfil: Família a la piscina (aquesta no la vaig entendre, suposo que era ell, ella i els dos churumbeles, potser volia una relació tipus els Beckam,  i jo ser la mainadera!!!)

Perfil: pegant morreo a la morenita del dissabte al pub sobre les 4 de la matinada, que dius cal? He de saber que te morreas con to DIoss!

Perfil: mira que “Bolido tengo” (Alguns semblaven seus però altres... com qui va a la fira sant Miquel i es fa la foto damunt del John Deree i farda amb els seus colegues.)

Perfil: “Soy un cachas, que te la meto cuado...”. (El que acaben amb les botelles d’oli del super)

Perfil:  Mira de que Trabajo (hi havia un que hi ficava el nom de la consulta, era dentista, i un altre amb la foto al mostrador de la seva botiga a Marbella !!!)

Perfil:  My  Morros ( em vaig trobar la foto de 2 o 3 morritos i en una, a sota de la foto, casi no es veia, hi ficava, “pajilleros.com”  no haze falta dezir nada mas)

Perfil: My Peet ( molts amb gossos i gats, ja et deien que anaven al pack, està bé així t’estalvies les sorpreses)

Perfil: El viatjer (tots tenien la pinta d’haver-se pegat uns viatges... tela, al Nepal, Nova york, Illes paradisíaques, Mèxic... Fabrizzio en tenia una com en mig d’un bombardeig a l’lrak,  el pobre igual està en mig d’un bon merder, i jo fent conya. Després amb tot el que vas veient penses, clar!!! deuen de ser les que van fer al viatge de nuvis ;)))) que dolenta soc ;))), no soc una ONG, no soc una ONG...

No tothom era així clar, jo vaig tenir contacte oral amb uns 8, no sigueu malpensats i malpensades!!! Volia dir que em vaig enviar missatges amb 8, això encara que no ho sembla és un desgast de temps i emocions!!!  Està bé quan no saps que fer i estàs avorrida, però no és el meu cas! Un dia em ficava a dinar a les 5 de la tarda, acabant una conversa que va començar a les 10 del matí.

Fins que va arribar el dia que vaig quedar amb 1. Vaig quedar a Montblanc, no coneixia la ciutat, només de passada pels estius adolescents cap a Salou,  llàstima!! en tenia un bon record i ara...no crec que la pugui tornar a veure-la  ni a passejar-hi. El noi hi tenia una retirada amb la foto del seu perfil, cal dir-ho, però amb 10 anys més a sobre i...amb dos separacions i històries rares que em contava a mitges.  Jo em vaig portar com una professional! ;))) no el vaig engegar per pena, Error!!!!.

Per sort  vam coincidir en anar a dinar a la Àrea de Guissona, no hi havíem anat cap dels dos i ho vam provar, 5 eurets, el que podia semblar un lloc patètic i de poc glamur va ser la millor opció per aquests casos, tota l’estona estàs buscant-te la vida per cuinar la carn i altres matèries grasses,  això vol dir que passes poca estona asseguts junts i evites estirar conversa ;)))). Més tard, quan fèiem cafè en una terrassa, la divina providència va actuar, i el que era una trucada fortuïta de la Cristina, va donar peu  a que ell penses que me’n volia desfer, no sé perquè, però es va aixecar i va anar a pagar el cafè, i jo vaig aprofitar en dir que havia quedat a les 17 amb ella,  el vaig acompanyar al seu cotxe, dos petons a la galta, i... “nunca más se supo”.

No està fet per mi això, molt fred, sensacions forçades, racons negres, cors trencats, ràbia... el que recordo és que en tot moment era constant del que feia i deia, molt correcta ;) però quan el vaig deixar al cotxe, vaig pensar, “ossstiiaaa”!!! Quina pèrdua de temps! Havia d’haver fet la cobra i quan el vaig veure, sortir corrent,  marxar altre cop al cotxe com si res i no estar 5 hores amb una persona que ni m’anava ni em venia. Per tant al final SÍ vaig ser una puta ONG.

Aquesta situació i altres m’han fet veure que el meu objectiu NO és trobar parella, almenys NO anar-la a buscar com qui va comprar una mascota que s’ha de posar a casa seva. Que insisteixo qui ho te clar, penso que és la millor opció. Pitjor eren els matrimonis concertats dels nostres avis i àvies no? Almenys aquí pots escollir.

Crec que va bé, com deia, per “vitaminar” el cervell, però penso que també cal molta paciència i estar preparat/da pel desgast emocional, per les trobades, les decepcions, paranoies, expectatives... són massa emocions i sentiments en tant poc temps.

I jo tinc clar que vull viure el temps pausat, el dia a dia. I tal com vingui. 

Finalment us he de fer un avis, aquestes aplicacions generen certa ADDICCIÓ a:  mirar els perfils, veure si tens match, a quina hora s'ha conectat,  com es que no t'ha dit res a tu... ufff massa cacao, jo estic molt tranquil.la! ;)

Vaig donar-me de baixa a la Francesa, acabava de contactar amb un noi nou que estava a 1 quilòmetre meu, jajajaja quina ironia, el pobre igual encara estarà preguntant-se qui coi era. 

Una Fabrizzia més a la xarxa!

Salut i Amor!! ;)

EMOCIONALMENT PARLANT...

No se que sortirà d’aquest escrit, és dels primers que tinc moltíssimes coses al cap i no se com donar-li estructura. Normalment quan mi fico és perquè tinc com un “pap” que he de treure, vomitant en forma d’escrit, moltes vegades me imagino com a “La milla verde” quan l’actor John Coffey vomita com unes cosetes marronetes, fent com si li tragués al mal al Tom Hanks. Doncs així em sento jo d’alleujada quan vomito. He de dir que moltes vegades em decep una mica el que em surt, i d’altres m’alegro, intento fer les correccions pertinents, però la majoria de vegades em deixo portar per l’espontaneïtat que em surt.  L .

Avui mentre estava present amb cos i ànima en un xerrada sobre Bullying he pogut anar reflexionant sobre el següent escrit.

Fa temps que tinc contacte i dono el crèdit d’ Habilitats socials (HHSS)  al meu alumnat,  sempre els hi comento que això d’explicar la teoria no vol dir que hagi de ser un 10 en habilitats socials, més que res per evitar allò de: Parles d’habilitats socials i ets la última que les fas servir!! D’aquesta manera quan m’arriba això a l’orella no deixo que em faci tan mal. Li podria contestar: “ Calla desgraciada/t de merda! No has passat tantes hores de la teva vida observant les teves emocions i les que t’envolten com jo ho he fet, i ara em vens a senyalar la meva professionalitat perquè et recrimino per tercera vegada i “emprenyada” que fotis el favor de seure be i escoltar!!!!!! Ves-te’n a la puta merda!!!! (però no ho faig) Be sí,  la vaig expulsar tranquil·lament quan va passar a l’insult. La meva primera expulsió des del 2005.

Aquests i aquestes que es pensen que pel fet de donar Habilitats Socials (HHSS), no tingui el dret d’emprenyar-me els fico a la saca de persones amb IGNORÀNCIA EMOCIONAL.

I que seria per MI la ignorància emocional??? Ho intentaré explicar a continuació.

Malauradament aquest any m’he deixat portar pels pensaments irracionals, sí allò que explico a l’alumnat, resulta que aquest any m’han atacat a mi. I quina diferència hi hauria entre que m’agafin a mi aquests pensaments i no, per exemple,  a la caixera del banc?? Doncs que JO, segurament, per sort o per desgràcia, els identificaré més ràpidament, els passaré a la consciència i me’ls treballaré per no arribar a emmalaltir. I això amics i amigues no s’aprèn amb 2 dies ni amb 1.665, per dir algun número. I... tot i amb això no asseguraria un 100% que em surti be. Però seria una petita avantatge que tinc enfront de la caixera. Això no implica que la caixera no ho pugui fer, eh!!! Només dic que jo segurament ho faria més ràpid que no vol dir MILLOR!!.

En la sessió parlàvem de víctima i agressor, el meu cap anat  pensant: durant aquest any quasi tot un departament em tractava d’agressora. Com es justificaven:  Tinc un to de veu alt, i dic les coses sense embuts, la meva frase ha estat “O follem totes o matem a la puta”. Més o menys quedaria resumida la situació que és vivia. Enfront això m’ha quedat l’etiqueta de ser agressiva, en soc conscient, no és un pensament irracional.   I amb tot això jo em pregunto:  i no és ser agressiva quan un company o companya “s’escaqueja”  d’una guàrdia, de netejar les aules o negar-te informació que potser necessites???  Noooo clar perquè alguns i algunes ho tenen adquirit com un DO.  Algunes parlen com els polítics, fan un discurs, com si es toquessin el cos,  com si es masturbessin en la seva pròpia verborrea, que quan acaben dius I...?  només has gaudit tu xata, perquè la resta no ha entès res de res, però clar o ha dit amb un to tant suaaaauuuuu que una mica més i ens correm tot el claustre. ( Sento la metàfora hauré d’estudiar això que m’ha sortir per saber si vaig sortida jajajajajaj)

Tornant a la meva etiqueta d’agressiva,  havent tingut contacte amb les HHSS em dona peu a observar contínuament les meves relacions INTRA I INTERpersonals, vindria a ser el següent:

1.  Si ho pensa la majoria potser hi ha alguna cosa certa, no?

2. Però per un altre costat puc pensar, és la majoria la que em fa sentir malament, em sento atacada, per tant la Víctima soc jo, no?. Que faig doncs, em crec una víctima o em crec una agressora?

Però clar amb HHSS hem d’obrir la perspectiva, i penso...

3. Potser el que em passa és perquè no soc prou feliç??? O...
4. Potser són elles les infelices i m’ho fan purgar a mi,  no? O...
5. I si és l’enveja la que les fa ser d’aquesta manera amb mi??,
6.  O... pel contrari és el meu EGO que no em deixa veure les meves mancances/febleses i apropar-me a elles!!!

Alguns i algunes em proposen que  “Contempli” i jo pregunto sí però amb quins ulls s’hauria de fer la contemplació???

Amb ulls crítics o  amb ulls solidaris ?

Critico a la parella que va abandonar un gos i així soc solidària amb el propi gos i/o amb la gossera municipal?

Amb ulls cecs o amb ulls protectors

No m’implico per no fer judicis de si està bé o està malament?

O pel contrari m’implico fins al punt d’arribar-me ingratitud per mostrar uns fets desagradables?? Que... serien desagradables, segons la percepció de cadascú.

Soc jo la que he de canviar la meva conducta??? Ovaris!!!!!(collons)  I per què no les altres??

Doncs ara ja ho sabeu:  Perquè són unes ignorants, emocionalment parlant.

Quin cacau!!

 

De l’únic que puc presumir d’exercir, a l’estar en contacte amb les Habilitats socials seria:

1-     D' Entrenar-les i/o practicar-les per millorar-les

2-      I d'intentar

treballar-les durant TOTA la vida!! (per tant encara em falta molt...)

Com se que ho faig ??? Doncs perquè sinó ho fes, no tindria aquestes menjades d’olla!

SALUT MENTAL PER A TOTHOM ;)

Palabras de John Coffey (La Milla Verde)

ENTRE TESTOSTERONA I MENOPAUSIA

El mateix dia que la meva germana feia 25 anys d’estar casada amb el seu “xumari”  ens vam trobar al corral del poble, els tres germans.  Un fet inèdit o almenys jo no el recordo.  El meu germà fent honor a la majoria dels nascuts al 60, fumant-se un canut, la meva germana fent honor a totes les dones que volen deixar de fumar un dia o altre, fumant un “Nobel” i una servidora fent honor a la bogeria del “running” NO fumant!!!! I sobretot no deixant-me portar per la temptació ni de l’un de l’altra ;) ah i m’ho deixava, bevent  les famoses “Aromes de Montserrat”. Els tres sota un sol de justícia a les quatre de la tarda al corral de la casa pairal. Maca l’estampa i més si us dic que vam estar 4 anys sense parlar-nos. La vida té això.

Durant una  hora o dos, la veritat no vaig ser molt conscient,  vam anar parlant de tot, de tot tot i ves per on un dels temes recurrents va ser EL SEXE!! Com no!! Dels tres es veu que la que està vivint la seva plenitud és la meva germana, i amb 50 tacos!!! ens comenta que té un sexe magnífic, això és d’aplaudir i si em permets, de publicar-ho, doncs cal que ho sàpiga  tothom que el sexe NO TE EDAT!!! Al contrari tothom sap que quan ets jovenet o joveneta les primeres experiències són nefastes!! Jo recordo que estava obsessionada , preocupada per si em quedava prenyada!!! Això feia que no estigués pel tema realment ... Doncs va i ma germana ho solta amb una bona rialla que fa que el meu germà se la miri amb cara de: “cullons quina sort noe”

Des d’aquí felicito a la meva germana que ha sabut mantenir el seu matrimoni durant 25 anys i a sobre actiu!!! tot i trucant-li la menopausa a la porta.  Teresa “folla tot el que no pugui follar la teva germana”!!!!

L’altra part, la consciència del meu germà, i que diria que és la de la immensa majoria. Preocupat pel número de vegades que es “follaria” a la seva dona, amb el que ens donava per entendre  que ella com  a bona femella,  les ganes li anaven disminuint.

Fiqueu la televisió i mireu els tres primers anuncis que vulgueu, fent zàping o mirant diferents canals, us trobareu que el 90%, és un estudi casolà ;), parlen de “viure en parella” (tenim l’anunci de cervesa, de mobles, viatges etc..) i la majoria dels éssers humans relacionem parella amb sexe!! Que ja està bé, no? Però passa a ser un error quan pensem que sense sexe no podem viure. I aquí és on entro jo.

Els hi comento que fa més de 10 anys, sí més de 10!!! Que no follo amb un mascle.  i ?

Em comenta ma germà que es pensava que era lesbiana, (típic parany ) i la meva germana li contesta  - si ho xerra tot i vols que no ens ho hagués dit? Té tota la raó noi, no ho soc i com jo hi ha moltes, moltes, moltes, MOLTES, més persones de les que US penseu.  i?

Vaig continuar i els hi vaig comentar, que des de que vam fer un “tapersex”, tenia a casa  un aparell molt professional ;).   Això no vol dir que abans una no explorés i cultivés la seva “libido”!! suposo que no sereu tant innocents/tes. Que la carn és dèbil i fins i tot una santa molt famosa ho sabia,  els seus estats d'èxtasis celestials que us penseu que eren sinó  Orgasmes celestials!!

Estic molt satisfeta, NO de NO follar, està clar que si pogués ho faria!!! Estic satisfeta de NO SUPEDITAR TOT EL MEU VOLTANT A TENIR SEXE I/O TENIR PARELLA.  Ja n’hi ha prou!!! És molt bonic viure en parella, ELS QUI HI ESTEU VIVINT!!!!  però els que NO en tenim, DEIXEU-NOS de veure com bitxos o bitxes rares!!!! Sembla com si haguéssim de tenir que sortir de l’armari!!!, no tothom és com jo que ho diu o explica obertament i com si res.

Només pot passar que algú em deixi de parlar, que hi farem! O que li faci pena i se me insinuo ;))))))

Que NO vull sexe!!!  Si , com diu el Lenny Kravitz, no tinc a l’home perfecte!!!

I qui seria l’home perfecte per mi?  Això ja seria un altre escrit, o una altra tarda d” Aromes de Montserrat”

Ara, mentre aquest no surti m’aplicaré alguna cosa tant senzilla com el: Don’t worry be happy!!!

El que he fet avui es enviar al grup de wasapfamília una foto recent sortida d’una classe de cycling. Em quedo com a nova, Satisfeta, Trinxada, Extasiada per acabar la sessió i...amb poques ganes de repetir ;) quasi, quasi, com tenir un dia de SEXE.

Conclusió

EL SEXE NO TE EDAT

QUI NO TE SEXE I EN VOL QUE NO ENS EL VENGUI COM UNA NECESSITAT i,

NO, TOT, GIRA, AL, VOLTANT, DEL, SEXE!

No se si m’hauré explicat prou sinó sempre podeu afegir la vostra

A qui li pugui ser útil ;)

BESTIARI LABORAL

A punt d’iniciar “Los errores de las mujeres en el amor” de Giorgio Nardone, l´últim llibre que m’ha recomanat el meu Jesuset cultural ;) vaig a fer reflexions del curs acabat.

Cada vegada gaudeixo més de la gent que m’envolta i no em refereixo a la gent de la feina, del carrer, familiars etc sinó a la gent que envolto i em deixo envoltar a consciència!!! Són les persones que fruit del primer moment de contacte i d’una llarga observació i escolta m’han donat molts moments.

Va ser ahir quan feia tant de temps que no ens veiem amb la Pilar, coincidint en un curset, em va dir que no es fiaria d’una de les que treballava amb mi, cosa que em va omplir de joia, doncs feia 3 anys que evitava tenir cap contacte amb la persona que m’acabava de senyalar. Per tant, veig que no la “cago” tant, i ara més que mai, anant complint anys no tinc perquè ser hipòcrita i/o de suportar a segons qui i menys al món laboral. He trobat la tècnica!!!!

Primer que tot cal anar traient conclusions, repassar en que m’he equivocat i que he après:

- He deixat un càrrec no escollit per mi i, perseguit per dues treballadores tòxiques. Per què hi ha gent tan mesquina i envejosa? Reflexió: Evitaré qualsevol tracte amb aquests tipus de gent, i em despullaré de qualsevol cosa que els altres vulguin, recordant que no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita.

- Em van oferir una tasca que al cap d’una setmana em vaig assabentar que era per una altra persona, per sort consultant-la amb el coixí ja pensava en rebutjar-la, però... i si m’hagués il·lusionat??? Reflexió: No soc (som) tan necessaris com creiem ser, i a partir d’ara intentaré distingir la gent que et busca com a professional i “pel que vals” de la que et busca per satisfer els seus interessos personals i/o professionals.

- He vist “companyes de feina”  cobrint-se les seves mediocritats i en una altre moment les mateixes suplicant-se “favor per favor”. No hi ha rés més patètic que veure la persona que has ajudat en algun moment puntual renegui de tu. A partir d’ara intentaré evitar els binomis “Judes-Jesús” cosa bastant difícil quan no saps qui és qui. Doncs tenen molta facilitat en canviar de cara. És molt difícil distingir un Judes amb pell de Jesús.

-  Me'n lliuraré de les que tenint el poder de decisió es deixen portar per tothom, volen quedar bé, no entenen que en aquestes alçades el que es diu: “Políticament correcte” ja no es porta! Sinó que mirin la última intervenció al Parlament Europeu del Sr Pablo Iglesias. Són moments de posicionament i de mullar-se sinó... Cap a casa!!! Es pensen que per saber una mica d’anglès (i/o tenir un càrrec)  ja poden anar pel món com la senyora Botella? Doncs NO!, fan i diuen les coses sense pensar amb les conseqüències.

Com la majoria dels escrits, podria continuar però em sembla que ja us en feu una idea...

Em fa molta ràbia tirar la tovallola, deixar de plantar cara a tota aquesta fauna: hienes mortes de gana, panteres que es mouen amb elegància i empaiten a la més feble, grulles estirades que al primer ensurt ja aixequen el vol, serps silencioses que de cop i volta et fan arribar el seu verí, mosteles que només surten a la foscor no donant mai la cara, podria seguir fins a descriure una plantilla laboral. 

He trobat per internet que la millor manera de conèixer el talent i/o professionalitat d’una persona és trobant les semblances amb algun animal. El que acabo de descriure és fruit d’una nit de gintònics amb el gos, el gat, l’òliba i jo és clar! L’ossa. Proveu de fer-ho, segons les aptituds i/o capacitats que mostrin els i les vostres companyes de feina (per anomenar-les d’alguna manera) -adjudiqueu-los-hi un animal!!!, serveix com a teràpia desestresant. Ja veureu que tornareu a la feina d’una altra manera, no cal fer-ho de manera despectiva, doncs no ens portaria enlloc, sinó per conèixer l’animal que et vol devorar i, com diria el gran Darwin, poder desenvolupar altres estructures del cos, i en aquest cas de la ment que et permetin sobreviure de manera natural i “plàcida”.

Jo com a ossa aviat hivernaré, però com tota ossa si em toquen els nassos treure les ungles, no com una amenaça ni com a lluita sinó mostrant el que soc capaç de fer però... pensant amb Noé, els deixaré viure a tots!   (emoticona amb rialla d’orella a orella) Ufff alleugereix bastant aquesta tècnica ;) 

PC, INTERNET I WhatsApp (Sexe, mentides i cintes de vídeo)

Per mi el millor invent dels últims anys que conec i he utilitzat seria Internet, és el que crec que a la majoria ens ha canviat la vida, o no?

Com tot si se’n fa un mal ús, farà mal i, de vegades molt mal, però ven utilitzat ens pot ajudar a:  incrementar la seguretat, a ser més activistes en la defensa dels nostres valors, a rebre bona o dolenta informació, a potenciar la competitivitat en imaginació i creativitat (habilitats molt adormides en els últims anys) a obtenir cultura be sigui amb llibres, blogs, circuits virtuals i un llarg etc. No acabaria mai en definir les prestacions bones i dolentes d’Internet,  és com un univers gegant que ens entrellaça i com un forat negre ens va absorbint. El que em crida l’atenció en aquest gran univers,  és un petit satèl·lit anomenat WhatsApp, per mi un dels majors fenòmens que estem vivint i que en un futur canviarà fins hi tot la nostra manera de relacionar-nos. Crec que hauria de ser un tema de tesis, que potser ja ho és.

Anem a fer estadística barateta. Jo tinc 137 contactes amb WhatsApp (wasap), d’aquests uns 20 no en tinc cap relació, tinc el seu telèfon per una situació concreta que vaig tenir, i que segurament un dia d’aquests esborraré, 65 serien contactes que truco o em whatsappejo  per temes de feina, sortides nocturnes, sortides muntanya, sortides en general...  he d’afegir-ne 13 que són contactes familiars i, finalment 39 només hi he contactat per parlar amb wasap  puntualment i, normalment, no a iniciativa meva.  Amb això vull dir que sinó fos pel wasap no en sabria res de res d’aquests 39. En conclusió  dels 78 contactes (feina, amistats i família) n’hi he d’afegir 39 que com aquell que diu incrementaran la sensació d’estar entre una macro xarxa interconnectada i a la vegada buida de sentit comú. En definitiva he incrementat sense voler-ho les meves relacions socials de més o menys qualitat però les he incrementat.

Ja tremolo el dia que s’obri la veda a enviar o rebre  informació de serveis municipals, privats, publicitat i altres històries mitjançant whatsApp. Crec que pot arribar a fer emmalaltir a la persona, i de fet crec que la majoria ja em començat a patir aquest malestar.

Ho estic percebin com un contagi agressiu i amb afany d'exhibir tot i més. Es més invasor que un email o que un xat que pots desconnectar.

Com poder saber si estem contagiats ???

Qüestioneu-vos les següents situacions.

• Durant les menjades tens els mòbil a l’abast (per anar contestant)
• Tens un so excessivament elevat, apte per a padrins i padrines (per sentir que arribat) 
• Utilitzes el teu perfil per mostrar el teu estat. (hi ha alguns que no recorden que això ho veuen tots els contactes)
• Tens més de 3 grups configurats (familiars, amigues de la Uni, amigues runnings, grups de treball, per sortir, per anar al cine...)
• Prems el botó del mòbil per veure si has rebut algun wasap (ho acostumes a fer més de 5 cops al dia)

Si has respòs que sí a totes ets una pringada o pringat del WhatsApp. Sí, éts la típica persona que es pot passar 2 hores enviant i reenviant acudits verds, masclistes, sobre el Rei, sobre Julio Iglesias, vídeos i fotos pornogràfiques, felicitacions de Nadal a mansalva, felicitacions d’Any Nou copiades i recopiades i aquest any fins hi tot caducades!!!,  “brujitas de la suerte”, webs amb trampa de BMW i membres masculins exuberants, avisos de perills des d’Alfarràs fins a València, dies internacionals, dies de romaní i de polles amb vinagre, polítics encabronats, vídeos denúncia, SÍ SÍ a la INDEPENDÈNCIA... i un llaaaaarrrrrggggggg etc, si en un moment o altre d’aquest any 2013 has enviat alguna d’aquestes coses es pot dir que estàs contagiat/da.  Jo ho estic, ho confesso!!!

Aquest any precisament ha estat un dels anys que per festes ha estat una massacre d’aquests missatges, molta gent ni s’ho llegia, ho rebíem i ràpidament ho reenviàvem a qui no toca, dues vegades al mateix grup, al mateix contacte que ens ho ha enviat, una bogeria!!!.  Alguns d’aquests missatges no tenen ni solta ni volta, ja se sap "para gustos colores" és a gust del consumidor/a. Molts fins hi tot arribàvem personalitzats i/o modificats. Un missatge et podia arribar fins 8 vegades per diferents contactes. Ha estat realment una bogeria!!!

Com suposo molta més gent, estarà farta de rebre els missatges que, desprès d’un llarg escrit, línies i línies de lletra,  acaben dient “ envialo a 10 personas y tu suerte canviará este año, si la envías a 20 personas tu suerte canviará YA! Y si la envías a 30...”  que penses qui troba 30 pringats o pringades per rebre una xorrada com la “Herradura de la suerte”, o “El dia del Romaní”  que m’acaba d’enviar la meva cosina???? NO he pogut resistir a obrir-lo i preguntar-li: com hi pots creure amb això? Em contesta que enviant o transmetre coses del be criden al be. Crec que s’equivoca,  doncs les coses no es poden enviar o transmetre sinó que cal CREURE-HI  i pensar-hi realment, més o menys com la llei de l’atracció que en parla la Rhonda Byrne al seu llibre “El Secreto”. De poc ens serveix rebre missatges sanadors, moltes vegades en el pitjor dels teus moments, que et quedes amb cara de moniato, si ja sabeu la cara del emo que tothom pensa (ulls rodons oberts ) i pensar:  que coi m’envia aquesta?? I si a sobre és un dels 39 contactes que citava anteriorment, encara et quedes pitjor, doncs no saps si contestar-li.

Sí, hi estic enganxada, doncs des de fa 10 minuts m’estic enviant wasaps amb ma cosina per aclarir-ho, cada vegada que sento el “clinc clinc” he d’obrir el mòbil , que trist!! L

Per mi aquesta seria la part més obscura i pesada de suportar i sobre tot quan són les 4 de la matinada i et contesta algú d’un grup sobre una pregunta feta a les vuit de la tarda. Però tot i sentir-ho mig dormida, tens la necessitat de mirar-ho!!!! Horror!! I Allargues la ma li dones a la llumeta del mòbil per llegir: - Per mi OK.  (i et deixes caure altre cop al llit pensant idiota!)

Que tindrà el wasap que pots estar parlant amb un/a dels teus contactes durant 20 minuts tenint un telèfon fix les dues amb tarifa plana?? Algú em pot contestar?

Per què ens costa resistir-nos agafar el mòbil quan sentim el clinc clinc tot i està parlant amb algú???? quan estem al cine i veiem la llumeta parpadejant??? En una xerrada?? Conduint???

(Ves per on acabo de rebre el missatge del Romaní per ma germana, no han passat ni 10 minuts que ja l’he rebut, com us podeu imaginar l’he contestat amb els emoticones de JAJAJAJAJAJJA, ja li explicaré el perquè o ja ho llegirà. )

Això és la realitat, estic escrivint sobre aquesta magnitud i jo mateixa no puc deixar de mirar-ho, ni evitar d’enviar coses, però ja fa dies que li dono voltes. I més quan vaig veure la meva amiga Cristina saltant com una lleona amb cel sobre el seu mòbil que jo custodiava. Vam ser agosarades de prendre-li el mòbil per fer-li veure que hi estava enganxada, i no va trigar ni 5 minuts a llençar-se amb planxa sobre el mòbil quan va veure pampalluguejar la llumeta blava del seu android. Moment emo "el crit ".

I ja no em fico amb l’escriptura que s’utilitza per escriure els missatges sobre tot entre el món dels jovenets i jovenetes de 14 a 20 anys, seria un altre tema a parlar. Alguns semblen fets amb Morse i altres amb Èlfic, sort de les emoticones que t’ajuden a dir-li a l’altre que no entens res de res. He arribat a tenir 20 missatges del meu nebot amb 2 segons.  He hagut de traduir coses com:  kete, teles, bink abuska, al kole, però ueno, aere io, akavo,  truko iual, eskew, uoo, pass, nose, k ulgon, okii? ...

Ara be i per finalitzar, per mi té una cosa positiva i seria la creació de grups petits, i quan dic petits vull dir grups de 4 o 5 persones com a màxim. Per exemple un dels meus grups és amb  familiars,  és de 5 membres, i ens  permet xerrar com qualsevol dia que ens trobem a dinar al poble i sortim a fer el cigar o cafè a la terrassa. Fem comentaris de com ens anat el dia, com esta fulano i sotano, dir alguna tonteria etc.  Cosetes que fan que et sentis més a prop dels teus. També et permet quedar amb les companyes que fa dies o temps que no veus i així sempre dona peu a facilitar el dia i l’hora que ens va bé, us imagineu fer-ho sense grup de wasap??? Era un conyàs, o es quedava molts dies abans o hi havia una que organitzava i per tant pagava els costos trucant les unes a les altres per acordar quan i on ens anava bé.

Tot té els seus pros i els seus contres, dependrà de cadascú canviar-los a positiu o a negatiu. Dependrà de cadascú marcar-se les prioritats com per exemple mostrar respecte als altres, aquest seria un dels motius pel qual he iniciat una campanya de deshabituació amb mi mateixa i en contra d’estar pendent constantment d’aquest monstre com és el WhatsApp.

Si he deixat de fumar... suposo que això em serà més fàcil no? Apa doncs ja tinc un desig per aquest any nou.

I pels que no en teniu mai prou, us deixo aquest vídeo, a tots i totes BON ANY 2014