No em canso de dir-li al meu nebot que els amics es conten amb una sola ma, però clar per adonar-te que això és tota una realitat cal que coneguis molta gent i que et fotis de lloros moltes vegades. Poc a poc ja t’adones qui són els teus amics, o almenys amb qui pots contar, això seria un altre tema bastant llarg doncs la definició d’amistat és bastant subjectiva, encara que sempre hi pot haver sorpreses! El que si he pogut veure i viure, és què conviure amb algú és molt difícil, i moltes amistats s’han perdut per compartir pis i altres coses, però a més a més vull recordar-vos que al viatjar també cal escollir bé i anticipar les situacions que es podran donar, com es resoldran i un llarg etc, i a més a més afirmo que viatjar 3 persones és senyal de tenir un mal viatge. S’ha de viatjar de parella, de quatre o més persones però mai viatjar 3. El 3 provoca malestar, sempre hi ha algú que conscient o inconscientment vull pensar, dona la nota, la situació pot passar per tres papers diferents, el PRIMER seria el paper del que no troba res bé del que dius, no saps per què però està de malhumor i t’ho fa pagar a tu, el SEGON et pot tocar el paper de mediador que seria quan s’enfronten les altres dues companyes i tu et trobes al mig i intentes que no s’enfrontin que recordin que estem de viatge i que cal passar-s’ho bé, es passa el viatge recordant que hi ha d’haver bon rotllo com si fos la única que va fumada, i un TERCER paper que seria quan et sents rebutjada, no saps el per què però no et queda més remei que tragar-ho doncs ara no es qüestió de fer psicoanàlisis, estàs de viatge! i per tant optes per entomar-ho i et repeteixes “bé ja se que amb ella no he de tornar a viatjar”.
El primer paper dubto molt que el pugui arribar a interpretar, no suporto que ningú s’aprofiti de ningú (em surt la vena social) el segon crec que si que l’interpretaria doncs tampoc m’agrada veure mals rotllos entre la gent i menys estant fora de casa. Em rebenta pensar que hi ha gent que gaudeix quan veu la gent enfadada, es discuteix o se’n riu, si m’ho fan a mi ho entomo, quin remei! però si veig que ho fan mostro rebuig per la persona que ho fa fins hi tot li he arribat a dir a la cara.
En quan al tercer paper si no hi heu passat mai us dono certes característiques les quals podreu identificar (des d’un paper o un altre, botxí o lladre), no te per què ser dolent però fot bastant.
Jo m’he trobat amb les següents, suposo que n’hi ha moltes més i com ja sabeu emocionalment jo tendeixo a engrandir les expressions així que “ahí va!”
Suposem diferents situacions:
- Suposem que esternuda i tu li dius: -Jesús! i no et contesta, penses – No deu ser creient. Li dones una altra oportunitat esternuda, i li dius Salut! Tampoc contesta, ja ho deixes per perdut, quan de sobte esternuda i l’altra li diu Jesús! i ella amablement li contesta gràcies. Penses – Bé, almenys sap ser amable.
- Marxa sense dir-te res, tu et veus perduda, mires entre la gent i res, penses Au! Ja em puc asseure i esperar o trucar per veure on són, i de sobte en veus una que et mira i juts quan tu la mires continua caminant com qui no vol la cosa, t’està dient : -ja paties? et pensaves perduda? Tu llavors cal que dissimulis i apropat com si res hagués passat, amb naturalitat... però no t’acostis molt doncs tota l’estona s’estarà perdent.
- Si vas a mirar alguna cosa que ella no ha vist, tranquil·la no t’escarrassis en voler-ho explicar ja veuràs com que de seguida et tallaran explicant allí on han estat elles, i això contant que et preguntin o mostrin curiositat per la visita que has fet.
- Durant el viatge intentes dir que es pot fer i veus que sempre o bé hi ha una pausa i creuament de mirades o bé es fa el contrari del que dius, tranquil·la!, ja li agafes aviat el truquet i si ets hàbil al final rius i tot de l’exagerada que pot arribar a ser la situació.
- Fa les coses sense dir-t’ho amb la qual cosa tu sempre tens cara de “Xut” i ara què?, puc marxar? Tornarà? Em donarà temps de...? que faig espero, camino, m’assec, pregunto? NOOOO, no preguntis, doncs això encara la fot més. Ella vol que ho esbrinis.
- Quan parla amb l’altra companya té la costum de donar-te l’esquena, això suposo que ho fan per que d’aquesta manera si se’ls hi ha cagat un colom al cap tu li puguis veure i treure...jjjj. ES BROMA!, però sí que es veritat, et donen l’esquena o creuen les cames per tal que no t’apropis massa no sigui que la contagiïs.
I hauria un llarg etc però no li vull donar més voltes, per que per molt que m’esforci no ho podré entendre mai el per què d’aquestes situacions. Només us vull recordar que no feu un viatge de TRES, vosaltres mateixos però, de totes maneres quan es travessa la frontera tothom torna al seu lloc com si res hagués passat, i tothom parla del meravellós viatge, PER SORT!, tret de jo que sempre li dono voltes a la conducta deshumanitzada.
