Que no us faci por el títol que no faré referència a ningú, el que pretenc és elaborar un humil assaig per parlar de les TRUCADES PERDUDES.Com un anunci de la Coca-cola us diré que: va per les noves generacions com el meu nebot, per les agnòstiques com la Susanna, per les dubtoses com ma cosina i l’Olga, per les pasotes com la Lídia, per les enginyoses com la meva mare (que me la fa quan sap que estic dins la meva tarifa plana), per les confuses com ma germana, que dubta si és perduda, que m’acaba trucat deixant un - que m’has trucaaaaaaat? Ara ja sap que ho faig quan no estic dins la meva tarifa plana J, (quin morro que tinc!!!) i per la resta d’humans que s’inicien amb els nous mitjans de comunicació.
Primer que tot cal elaborar un consens per poder-les reconèixer. Cal, en petit comitè definir: què és una perduda?. Aquí és on us vull ajudar i fer-vos cinc cèntims de com començar.
MOLT IMPORTANT! Una perduda només deixarem que soni a la nostra orella UNA vegada, penjarem tot just quan comença el segon to, el receptor ja la trobarà, sinó la troba voldrà dir que, o bé no li funciona el mòbil, cosa molt estranya, o bé que no te ganes de fer despesa al mòbil, és a dir que passa de parlar amb tu.
Ens podrem trobar diferents situacions:
Exceptuant l’era Adolescenoica. Pel meu nebot, una perduda significa: “estic pensant amb tu (les Juanis de la ESO)” ó truca’m que no tinc “saldo”, (progenitors i al·legats). Situació on sobren els comentaris.
COM CONTESTAR MISSATGES.
Podem utilitzar les perdudes per donar resposta als missatges intel·ligents, per exemple: sms – que tal, com va? Missatge NO intel·ligent. La resposta no seria una perduda, aquí directament ens fem les sordes. No envieu aquest tipus de missatges, si us plau!!! Truqueu o no truqueu però no sms.
sms – com et va quedar a les 14 hores al cafè Paris? Aquí sí que podem fer perduda, ens estalviem el cost del missatge i l’emissor ja sap que SÍ, em va bé, i s’estalvia un trist OK.
COM MINIMITZAR COSTOS EN LES “CITES”.
Quan quedem amb algú: ens truquem una vegada i la conversa pot ser: – (emissor) et passo a buscar a les 18 hores per casa teva, ok? - (receptor) ok, fes-me una perduda quan surtis de casa teva. D’aquesta manera evitarem esperes llargues, si la fa quan està davant de casa nostra potser que la persona del cotxe ens agafi encara que ens hem de rentar les dents...per tant millor fer-la al sortir de casa, ara aquí, és quan comencem a fer us de les matemàtiques i la filosofia d’EGB i BUP, és a dir, apliquem els coneixements a diferents àrees o situacions. Ex: si jo ja he quedat amb algú i aquest em fa una perduda jo entendré que ja està preparat/da i, molt important, LI TORNO la perduda doncs indirectament li faig saber que estic al corrent i, que vaig venint.
Sortint de festa, quan ens separem la primera de nosaltres que arriba a casa fa perduda, i la següent li torna quan també hi arriba. COMPTE!! Aquesta perduda, si és consensuada amb un alt grau d’embriaguesa, es cor el perill de que la persona no la faci i la que l’espera es pensi que no ha arribat a casa seva llavors ... la que es pot muntar!!!. La Marta ja sap del que parlo. En aquest cas i quan s’acordi millor portar el mòbil a la mà.
En definitiva, de la mateixa manera que la física necessita de les matemàtiques, i les matemàtiques de la literatura, la literatura necessita de la ment humana per interpretar-la. Que vull dir? Doncs que els camins de “les perdudes” són inescrutables i els hi podem donar la forma que vulguem, amb l’objectiu de millorar la nostra factura i/o de potenciar el “principi d’economia”: dir molt amb poques paraules, o no era així.
Hem d’entendre que una perduda equivaldria a un Sí, un ok, un em va bé, un surto ara, un estic bé...
Pels qui voleu reviure la filosofia amb l’humor del gran mestre Groucho Marx, he descobert un llibre de butxaca molt original: “Platón i un Ornitorrinco entran en un bar...” de Thomas Cathcart i Daniel Klein.
