Tal com he vist el panorama polític
aquest dies a mi m’ha donat joc per fer un encaix espiritual ;)))
Dins el món budista es parla de
“apego” o aferrament a les coses i persones i també es parla del “Jo” com el
maligne dels nostres pensaments. Quina por! Doncs aquest estiu em va donar per
buscar entre aquests dos conceptes i... “Voilà”!!! He decidit que em fico mans
a l’obra per matar, sí Matar!! el jo que porto amb mi.
Als primers anys de la nostra
vida, sobre tot a l’adolescència, ens passem 24 hores del dia pensant en coses
que hauríem de fer o molt pitjor que ja hem fet, i furguem, i furguem.... sense
parar fins a fer nusos en els nostres pensaments, a més als occidentals ens
ensenyen a cultivar la nostra autoestima, el nostre autoconcepte fins al punt
que moltes vegades ens tornem molt egoistes. Frases com “no deixis que ningú s’apropiï
dels teus somnis i pensaments” “ no deixis que et dominin” “mostra’t tal com
ets” “has de saber dir NO” “Cuida’t a tu mateix ningú ho farà per tu” i un
llarggggggg etc frases com aquestes ens han seguit al llarg de la nostra vida,
inflant cada vegada més el JO. Tot plegat pot confondre alhora de ser persones.
M’he ficat a treballar en la convicció que igual que he deixat de fumar, i
pensava que canviaria la meva forma de ser,
vull prescindir d’aquest JO, malvat i destructiu . ;) el
qual s’hauria instal·lat i apropiat de la meva “ment”. Arribat a un punt molt desagradable per mi i
pels qui m’envolten. No està sent fàcil també us ho dic.
On més aviat identifico aquest Jo
i on més em consta treballar-lo és quan estic al volant del cotxe. Us ficaré un exemple:
Estàs al semàfor, dos carrils, un
de gir a la dreta i l’altre gir a l’esquerra. Tu estàs situada al carril
esquerre, i tens al costat un “subjecte” que mostra intencions de fer gir a
l’esquerra, tot i no poder. El teu Jo ja es fica en guàrdia!. De què va
aquest?? El capullo ara es fotrà a girar a l’esquerra, quins collons!!, Sempre igual havia d’anar amb un Mercedes! Es
creuen que poden fer-ho tot! STOPPPPPPPP m’alerten ! qui parla és el teu Jo, no
hi ha res de anormal a que una persona en últim moment es repensi i vulgui
girar al sentit que NO toca, si fos el teu pare, germana o fill, li deixaries
fer NO??? Li cediries el pas noooooo?????
Doncs llavors... DEIXA’L PASSARRRRR! ... i miracle, el deixo passar. ;)
Això seria un exemple d’anar
matant poquet a poquet el Jo. Però, torno a dir que no us penseu que sigui
fàcil ehhh, no ho és gens doncs a vegades la resposta a l’exemple seria: “a
prendre pel sac” una altre dia serà, tinc pressa, a mi no em passa ni Déu! L
Vet aquí doncs, que aquest dies
de política, m’he adonat del Jo imperits que alguns i algunes suporten.
Anem a identificar JO’s
El Sr que arriba, ens va guanyar amb
uns 40 minuts de discurs, el vaig trobar adequat a cadascú dels que anava
dirigit i sobre tot amb una injecció d’adrenalina al... tantes vegades
pronunciat, poble i/o ciutadania. Em vaig sentir identificada, perquè ja em
sentia com una “colilla” enfilant un desaigüe de claveguera en un dia plujós, i
acompanyada de la merda que es desprèn a poc a poc del terra. Estava desfeta
jajajajaj. Com molta més gent. Em meu Jo es sentia ferit. Vaig passar d’ell i
vaig intentar que res m’afectés, ho mig vaig assolir, fins al dia 3 que vaig
escoltar no se que...i em va donar per “vomitar” el que en pensava. (Au! Tornem-hi
que no hi has guanyat res. J
aplicar-te altre cop a matar el JO) No es que no puguis parlar dels temes
ehhhh, matar el Jo no seria això, sinó que caldria fer-ho des de la calma, l’
objectivitat i/o equanimitat. Assolir això, ja seria com apunt d’acabar un Màster
;)))))
El Sr sortint, mal els hi pesi al
JOs d’alguns i algunes, finalment serà el que millor hagi fet i presentat el
seu treball, per matar el Jo clar!!!. ;) Un gest que l’honrarà i segurament,
quan es facin eleccions podrà tornar a ser l’escollit. L’estrany és que no crec
que passi, doncs una vegada es deixi portar per aquest benestar, no crec que
vulgui tornar a enfilar-se a la Lleonera.
La Sra Agosarada, al meu parer és
on puc fer més les pràctiques amb el Jo ;). Potser he entès malament el
missatge, però el que m’ha arribat ha estat un odi cap a un NOM, com si fent
rodar un cap és fes rodar una ideologia o política. Em costa veure i creure com es
feliciten per fer rodar un cap. Quan he vist alguns comentaris no sé perquè
però m’ha vingut al cap dues frases paral·lels entre els objectius dels diferents grups, “Muerto
el perro muerta la rabia” i l’altre “els
mateixos gossos amb diferents collars."
Un o una budista potser afegiria
que, en un passat la relació va ser a la inversa, o que segurament van ser moooooolt
amics, o criat i mestressa, o fins i tot Pare i filla jajaajaja us ho imagineu?????? ja podeu veure
que el món budista dona per molt!! Ja no
entro amb la reencarnació doncs aquí podríem divagar encara més ;)
Ara mateix us diria que estic més
amb la postura del Gran Grouxo Marx “ estos son mis principios; si no le gustan
tengo otros”. Una tonteria però quan la vaig sentir per primera vegada vaig
pensar clar que sí home!
Cal aferrar-nos tant a les coses
i/o sobretot pensaments, desitjos o necessitats???
Car fer d’un ideal una
obsessió????
A mi em fa por la gent obsessionada, potser perquè m’hi he trobat
jo, i m’he fet por, molta por! He estat
8 anys gairebé obsessionada, creien que estava amb la veritat, il·lusa de mi...
Ara per fi m’he adonat que puc desengrunar aquesta tela que no em deixa veure.
Em costa molt, doncs són 8 anys de toxicitat.
Es per això que quan he vist tot
el que ha passat aquests dies, no he pogut més que reparar en cada un dels seus JOs, M’ha sabut molt greu tot plegat.
No patiu que ho superaré jajajaja.
Finalment, Vull afegir una "anectonteria". Políticament “pensant”, al únic polític que li rendiria homenatge, seria
al Sr Pepe Mujica, que no és ni d’aquí, és l’expresident d’ Uruguai. Pels que no heu sentit res d'ell us cito del Viquipèdia: La figura del president Mujica va despertar l'interès mundial per la seva excentricitat, el seu estil de vida humil i senzill i per haver renunciat al seu sou presidencial i destinar el 90% del seu salari a causes benèfiques.[1] Conegut popularment com al «president més pobre del món»,[2] Mujica ha estat una figura d'inspiració per a altres polítics de l'àmbit internacional Vaig estar
mirant pel Parlament i no m’hi va semblar veure a ningú amb el seu tarannà. Em queda 18 mesos per anar observant si algú s'hi apropa ;))) i deixar de ser òrfena de
representant polític QUE NO DE IDEOLOGIA POLÍTICA.
