Suïssa pels suissos i si m’apureu, pels qui parlen Alemany.
Primer dia: Estada a Nîmes, hotel amb piscina i actuació del Seal, sí aquell “pedazo de negre buenorro” que està casat amb la model que es diu Heidi Klun... un preludi del que ens trobaríem a Suïssa... Ens comencem a angoixar amb el tema dels tallats i cafès amb llet...
Segon dia: Arribada a Berna, amb no una! sinó dos pedrades de les que acolloneixen. La ciutat molt, però que molt bucòlica i amb molta però que molta humitat, ens van servir unes olives com els punys de la mà, els que esperen el Segarra-Garrigues al·lucinaran, les arbequines passaran a la història.
Tres coses a destacar, és la capital i pràcticament tothom parla alemany (quan hi ha tres llengües oficials), no hi ha cotxes, la ciutat-poblet bucòlic està envaïda per les bicicletes i el tramvia, i la gent parla fluixet, molt fluixet... Aquí ja comença a ver més “lio” amb el cafè, cafè creme, grand cafè creme, Nespresso, laite manchiatta i un llarg etc.
Anecdota: li pregunto al cambrer com es deia el que estava prenent (semblava un cafè amb llet) i, per que veieu les dificultats de comunicació que teníem, em contesta – Luca, sort dels meus reflexes de noia de poble amb certa barreja de noia madura entrant als 40, que reacciono i li dic - no, no vull dir això! Li senyalo el cafè i em diu ah! AXXEUROSUuuds, (jo no vaig entendre el nom i ell el pobre roig com una tomata és va pensar que li preguntava el seu nom!, que fort! no lligo ni a “tiros” al meu país i vaig a Suïssa i li foto amb pala :)!
Tercer dia: Des de Berna a Interlaken, allí havíem de trobar-nos amb la Heidi però no va ser possible, estava de turisme per Cuba... per tant ja no varem pujar ni a les glaceres. Encara que si hi va algú de vosaltres cal pujar-hi, és un viatget car però si fa sol té molt bones vistes dels Alps.
Quart i cinquè dia: direcció Zürich, abans però parada a Lucerna, no hi ha paraules... cal gaudir del llac rodejats de moltes però que moltes roques i pics amb neu, suposo que devíem estar veien algun trosset del Montblanc i sobret tot dels Alps, però... no ho varem saber del cert, la ignorància no perdona ni a l’estranger... Els mateix ens passava amb els tallats que ja no sabíem si demanar Nespressos o Luques.
Arribada a Zurich , una ciutat que a primer cop em va semblar Bilbao, grisa, fosca, bruta i plena de gent rara, rara, rara... però a l’endemà quan va sortir el sol, allò va tenir una altra cara, el llac, doncs com a Berna aquesta també tenia riu i llac, una joia! Per la riba hi havia moltíssima gent prenent el sol, igual hi havia 2000 persones per tota la riba i ben just és sentia res, les aigües claríssimes i la temperatura ideal com la dels nostres rius dels Pirineus, per una altre costat res a envejar... ah! I ple de cignes blancs i aneguets voltejant-nos, molt boniquet i relaxant...
Anècdota: el sopar, un puto picantó (pollastre petit que venen a l’Àrea de Guissona per 4 duros) al casc antic de Zürich ens va costar 100 francs suïssos, o sigui uns 30 euros per BARBAAAA!!! Si ens veiem pel carrer pregunteu-me que coi ens va passar, la cosa és llarga d’explicar...
Sisè dia: Ginebra, és veritat, aquesta ciutat és la ONU, hi ha de tot, de TOT!, i la gent és veu molt de pas, varem menjar molt però que molt bé i a diferència de les altres ciutats aquí ens entenien amb francès, anglès i fins hi tot italià i espanyol.
Anècdota: Al restaurant que varem anar a dinar no hi havia Toillettes, la noia ens va acompanyar a fer les necessitats al portal del costat que hi havia dos soldat fornits custodiant l’entrada, es veu que hi vivia un peix gordo de l’Aràbia Saudita.
Setè dia: Montpellier, el poquet que varem veure (avingudes, riu, casc antic, Djs al mig del carrer, places...) ens va fascinar, aquesta ciutat em queda pendent de fer-la amb un cap de setmana, si fins hi tot te platja!
Conclusió: Un país caret, molt humit i silenciós que dorm al costat de llacs, rius i muntanyes de crestes nevades, plens de bicicletes i amb diferents noms pel tallat...
El que sí que reconec és que ens varem alegrar constantment la vista, ei ! però no us ho imagineu, com estan els Suissos!
Logística del viatge un 8-9
El país un 7´5 altet, pel tema hormonal... sinó es quedaria amb un 6’5
Primer dia: Estada a Nîmes, hotel amb piscina i actuació del Seal, sí aquell “pedazo de negre buenorro” que està casat amb la model que es diu Heidi Klun... un preludi del que ens trobaríem a Suïssa... Ens comencem a angoixar amb el tema dels tallats i cafès amb llet...
Segon dia: Arribada a Berna, amb no una! sinó dos pedrades de les que acolloneixen. La ciutat molt, però que molt bucòlica i amb molta però que molta humitat, ens van servir unes olives com els punys de la mà, els que esperen el Segarra-Garrigues al·lucinaran, les arbequines passaran a la història.
Tres coses a destacar, és la capital i pràcticament tothom parla alemany (quan hi ha tres llengües oficials), no hi ha cotxes, la ciutat-poblet bucòlic està envaïda per les bicicletes i el tramvia, i la gent parla fluixet, molt fluixet... Aquí ja comença a ver més “lio” amb el cafè, cafè creme, grand cafè creme, Nespresso, laite manchiatta i un llarg etc.
Anecdota: li pregunto al cambrer com es deia el que estava prenent (semblava un cafè amb llet) i, per que veieu les dificultats de comunicació que teníem, em contesta – Luca, sort dels meus reflexes de noia de poble amb certa barreja de noia madura entrant als 40, que reacciono i li dic - no, no vull dir això! Li senyalo el cafè i em diu ah! AXXEUROSUuuds, (jo no vaig entendre el nom i ell el pobre roig com una tomata és va pensar que li preguntava el seu nom!, que fort! no lligo ni a “tiros” al meu país i vaig a Suïssa i li foto amb pala :)!
Tercer dia: Des de Berna a Interlaken, allí havíem de trobar-nos amb la Heidi però no va ser possible, estava de turisme per Cuba... per tant ja no varem pujar ni a les glaceres. Encara que si hi va algú de vosaltres cal pujar-hi, és un viatget car però si fa sol té molt bones vistes dels Alps.Quart i cinquè dia: direcció Zürich, abans però parada a Lucerna, no hi ha paraules... cal gaudir del llac rodejats de moltes però que moltes roques i pics amb neu, suposo que devíem estar veien algun trosset del Montblanc i sobret tot dels Alps, però... no ho varem saber del cert, la ignorància no perdona ni a l’estranger... Els mateix ens passava amb els tallats que ja no sabíem si demanar Nespressos o Luques.
Arribada a Zurich , una ciutat que a primer cop em va semblar Bilbao, grisa, fosca, bruta i plena de gent rara, rara, rara... però a l’endemà quan va sortir el sol, allò va tenir una altra cara, el llac, doncs com a Berna aquesta també tenia riu i llac, una joia! Per la riba hi havia moltíssima gent prenent el sol, igual hi havia 2000 persones per tota la riba i ben just és sentia res, les aigües claríssimes i la temperatura ideal com la dels nostres rius dels Pirineus, per una altre costat res a envejar... ah! I ple de cignes blancs i aneguets voltejant-nos, molt boniquet i relaxant...Anècdota: el sopar, un puto picantó (pollastre petit que venen a l’Àrea de Guissona per 4 duros) al casc antic de Zürich ens va costar 100 francs suïssos, o sigui uns 30 euros per BARBAAAA!!! Si ens veiem pel carrer pregunteu-me que coi ens va passar, la cosa és llarga d’explicar...
Sisè dia: Ginebra, és veritat, aquesta ciutat és la ONU, hi ha de tot, de TOT!, i la gent és veu molt de pas, varem menjar molt però que molt bé i a diferència de les altres ciutats aquí ens entenien amb francès, anglès i fins hi tot italià i espanyol.
Anècdota: Al restaurant que varem anar a dinar no hi havia Toillettes, la noia ens va acompanyar a fer les necessitats al portal del costat que hi havia dos soldat fornits custodiant l’entrada, es veu que hi vivia un peix gordo de l’Aràbia Saudita.Setè dia: Montpellier, el poquet que varem veure (avingudes, riu, casc antic, Djs al mig del carrer, places...) ens va fascinar, aquesta ciutat em queda pendent de fer-la amb un cap de setmana, si fins hi tot te platja!
Conclusió: Un país caret, molt humit i silenciós que dorm al costat de llacs, rius i muntanyes de crestes nevades, plens de bicicletes i amb diferents noms pel tallat...
El que sí que reconec és que ens varem alegrar constantment la vista, ei ! però no us ho imagineu, com estan els Suissos!
Logística del viatge un 8-9
El país un 7´5 altet, pel tema hormonal... sinó es quedaria amb un 6’5
