Cada vegada que faig anys em passa alguna cosa, el fet de complir anys el dia del teu sant comença a ser positiu i tenir un nom tant santoral com en el meu cas fa que cada any hi hagi gent que em sorprèn, se’n recorden de mi. Com deia sempre em passa alguna o altra cosa. Tres dies abans vaig agafar el que anomenem “la passa” que ve a ser com uns dos o tres dies els quals no pots deixar la “tassa” en aquest cas del wc, la cosa va ser que durant tres llargues hores, de les 23:30 fins a les 15:45 que vaig deixar la consulta del metge, una no va deixar de treure aigües residuals, i va ser aquella nit que em vaig adonar que alguna cosa havia canviat.
Ja sabeu que visc sola, no és que estigui sola, sinó que repeteixo visc sola, i és clar! això comporta certs riscs, que fa que t’espavilis més. Si estàs amb algú la teva malaltia passa a primer terme, si en canvi estàs sola el que passa en primer terme és trobar algú que et pugui dur al metge i ja no penses tant amb la malaltia. Vaig trucar un taxi, em va portar a la clínica per ser atesa, desprès vaig trucar un altre taxi per que em dugués a la farmàcia de guàrdia, aquest es va esperar fins acabar la meva compra, i llavors varem continuar fins a portar-me a casa, aquells 20 minuts de camí, a part de veure que hi havia vida a la ciutat un dilluns a les 03:48 del matí també vaig arribar a la conclusió final.
Segueixo, vaig tardar 20 minuts en fer el camí, quan en realitat des de la clínica fins a casa meva anant a peu hi ha uns 5 ó 6 minuts però, és clar! l’hora i “la passa” no em permetien anar caminant pel carrer, tot d’una i durant els 20 minuts ens varem congregar en un carrer de la ciutat, a 10 cases del meu portal, el camió de la brossa, que ens impedia passar, la guàrdia urbana, una noia borratxa al terra a la meva part dreta del taxo i jo.
Ja sabeu que visc sola, no és que estigui sola, sinó que repeteixo visc sola, i és clar! això comporta certs riscs, que fa que t’espavilis més. Si estàs amb algú la teva malaltia passa a primer terme, si en canvi estàs sola el que passa en primer terme és trobar algú que et pugui dur al metge i ja no penses tant amb la malaltia. Vaig trucar un taxi, em va portar a la clínica per ser atesa, desprès vaig trucar un altre taxi per que em dugués a la farmàcia de guàrdia, aquest es va esperar fins acabar la meva compra, i llavors varem continuar fins a portar-me a casa, aquells 20 minuts de camí, a part de veure que hi havia vida a la ciutat un dilluns a les 03:48 del matí també vaig arribar a la conclusió final.
Segueixo, vaig tardar 20 minuts en fer el camí, quan en realitat des de la clínica fins a casa meva anant a peu hi ha uns 5 ó 6 minuts però, és clar! l’hora i “la passa” no em permetien anar caminant pel carrer, tot d’una i durant els 20 minuts ens varem congregar en un carrer de la ciutat, a 10 cases del meu portal, el camió de la brossa, que ens impedia passar, la guàrdia urbana, una noia borratxa al terra a la meva part dreta del taxo i jo.
Us explico la imatge del dia: un dels escombriaires saluda al taxista amb la ma als “collons”, l’altre li riu la gracieta però es reprimeix, acte seguit la guàrdia urbana amb dos nois d’una mitja de 30 anys es fiquen al costat nostra, es veu que també coneixen al taxista, aquest així m’ho fa saber prèviament, el que està al nostre costat menja una poma, no veig al conductor, el taxista li comenta – què ja estàs millor? Referint-se al del volant, però contesta el que menja,- “collons” si està bé ja s’ha fotut dos “cuescos” quan ens canviàvem que l’han deixat com a nou, i jo allí aguantant-me els meus!!!!! Total que el del volant li deu de “fotre” cop al braç, doncs casi bé s’empassa la poma de cop, mentre aquest riu adonant-se que ha fotut la pota ja que veu que el taxista no va sol (resulta que hi ha una noia que esta reprimint els seus cuescos! I el marcador del taxista va pujant! I ells xerrant i casa meva al davant). A continuació segueix la conversa sobre la noia al terra. Taxista – que no l’heu vist a aquesta? Resposta – i tant! L’estem deixant dormir la mona que la porta grossa. Rialles. A mi no em fa gràcia, l’endemà li donaré moltes voltes a la situació de la noia jove i elegant, vestia bé, totalment tirada un dilluns a les 03:48 això sí amb una rialla de cap a cap. Seria una altra història per explicar.Per fi continuem ruta, ens acomiadem tots plegats, el taxista em continua parlant ja que jo li he fet el següent comentari – sembla el programa de “callejeros” això! Resposta – Oi tant xiqueta! cada nit hi ha mogudes. Per fi em deixa a la porta, 9 euros amb 10, m’adono que he estat molt més temps en aquest taxi que amb el primer però resulta que m’ha costat menys diners, curiós no?
I us preguntareu la conclusió final que en vaig treure d’aquesta nit? doncs va ser la següent: no és el mateix estar sola amb “peles” que estar sola sense “peles”, i tampoc serà el mateix 10 minuts de taxi amb peles que 10 minuts de taxi sense peles, i tampoc serà el mateix estar borratxa tenint peles que estar borratxa sense tenir peles. O sigui que puc dir que estic complint anys i la meva vida va canviant, en aquest cas per a bé, doncs encara que no ho sembla estant sola i amb peles vaig gaudir del viatge amb taxi, quan uns minuts abans la meva essència s’escorria pel tub del wc.
Segurament anys enrere hagués anant pel carrer cagant-me amb tot, mai millor dit!
Dedicat als vintanyers, tot arribarà! només cal provocar-ho
