El fet de ser soltera a la meva
edat, a partir dels 40, és un fet que es comença a digerir, quasi per tota la
societat però, el fet de no tenir xicot a la vista i de NO FOLLAR (de tant en
tant) això ja sembla un enigma o fins i tot una raresa per a molts i moltes.
Així que vaig a explicar la meva (i la d’altres) RARESA.
Puc afirmar que conec el sexe i l’amor
i, que també ho sé distingir i per tant, JA SE EL QUE VULL.
Les pel·lícules ensucrades no m’acaben
d’agradar, per ficar un exemple “Tens un email”, per un diumenge a la nit que
ja estàs de capa caiguda no diré que no però, on hi hagi una pel·lícula de
Shakespeare... la resta són tonteries, mai millor dit. No sé si us diria per la
seva magnitud que tenen quan tracten els sentiments, els valors, les emocions i
sobre tot les relacions tempestuoses que la majoria de vegades comporten tragèdies.
Només per la dialèctica que s’utilitza ja em fa tenir el cor en un puny, la
pell se’m ruboritza, i les mandíbules se’m tensen acabant plorant com una magdalena
tot plegat, com a conseqüència de veure tanta injustícia junta i tanta PASSIÓ
per l’amor i la vida.
Des de la conversa que vam tenir
unes quantes, entre copes i bars, ha quedat clar que qui vol follar, folla! Ara
bé... amb qui es vol i quan es vol, això ja és una altra cosa. Hi ha que encara
no entenen que follar és secundari per algunes i, si tenim memòria, fins i tot primitiu,
encara es pensa que sinó ho fas és perquè no hi mostres interès, en què? Doncs
resumint-ho seria: “lligar” per poder follar. Tot va rodat. Ara mateix m’ha
vingut en ment l’anunci de l’estiu de Dolce & Gabbana, en aquell trosset de
mar, una barqueta a la deriva amb una xata i aquell Manso (amb majúscules) que
li puja tot mullat a la barqueta, que dius, caram! ja saben quin model triar...
¿alguna de vosaltres li faria un lleig per follar? Jo ja us dic ara que no, pel
davant, pel darrera, fins a la campaneta i més, mirant a Cuenca, a Montserrat i
“hasta el infinito y más allà”, el que convingui! . Que dius, Joan! superaria
les imatges al “Pornotube”. Però... i l’endemà
a la platja agitada a la sorra amb les col·legues recordant l’experiència, que
en quedaria? Ja ho sabeu: “una escaldada”, això sí, molt satisfeta! pensareu
algunes, però ja està! No hi ha més.
Jo vull alguna cosa més! Per això
no surto a lligar, sinó que surto “En busca de la QUÍMICA perdida”. Busco el
dia i la persona amb la qual amb una mirada saltin “xispes” (guspires), que hi
hagi una correspondència mútua al moment, que hi hagi un, dos, tres dies pel
mig fins tornar-nos a veure, fent que el teu cos i ment comenci a bullir com un
volcà, que tinguis pensaments i pessigolles a l’estómac només pensant en la
situació, que quan el tornis a veure et mostri admiració, interès i un llarrrrrrrrrrrrrgggggg
etc. Malgrat que alguns i algunes pensareu que això és impossible, i que m’entres
no arriba anirem petonejant “sapos” (sense afany de menysprear al sexe contrari)
us he de remetre a la llei de Chapman-Kolmogorov que es basa en l'equació del
mateix nom, a la qual hi van arribar de forma independent el matemàtic britànic
Sydney
Chapman i el matemàtic rus Andrey
Kolmogorov. Enunciada d'una forma planera diu: "la probabilitat de
que dos fets deguts a l'atzar (i que compleixen unes condicions
determinades), passin conjuntament... és molt petita". Però hi és!
Així que jo aniré buscant la
probabilitat, no actuant, provocant-ho o “lligant” sinó observant l’entorn i l’ambient
per tal que l’ATZAR faci la resta.
M’ha vingut en ment una pel·lícula
que ho reflexa bastant bé “La insostenible lleugeresa del ser” del llibre amb
el mateix nom de Milan Kundera, recordo que la vaig anar a veure amb el meu primer
noviet (18 anys devia tenir) a partir d’aquell dia les coses entre ell i jo ja
no van anar igual, vaig entendre que és l’ATZAR el que uneix a les persones i
no les ganes o la predisposició que jo hi fica en lligar-me-la. Quan ha de ser
serà! Deien les padrines.
Jo us asseguro que no mouré un
dit, ara d’estar-hi, hi estaré.
¿Podeu entendre que el fet de no
follar no implica tenir mala llet? Qui té mala llet és per altres coses de ben
segur!
¿Podeu entendre que hi ha altres
coses que omplen més que el fet de tenir algú/na per follar i/o estimar? Per exemple arreglar una cisterna que perd
aigua, canviar un ull de bou, fer un blog informatiu a la feina, mirar el
nivell d’oli d’un cotxe, deixar de fumar, anar al gimnàs 3 dies per setmana...
¿Podeu entendre que els nostres avantpassats,
alguns més aviat que els altres, comencessin a deixar els arbres i inventar un
llenguatge, utensilis i la roda? Alguns/nes encara tenen els queixals del seny,
que com ja sabreu s’utilitzaven per mastegar millor la carn crua.
¿Podeu entendre ara les poques
ganes de llençar la canya que mostrem alguns/es?
Per acabar, que ja toca!, qui no
creu amb l’Atzar no haurà entès res de res, la resta... Salut i força al canut! I els/les que
podeu FOLLEU! (Amb 7 minuts ni ha prou! Xist!)
