No és que no vulgui escriure, és que ara més que mai m’adono que tot té una caducitat i sobre tot les paraules, és veritat, com diu la cançó: les paraules se les emporta el vent, són efímeres!.
Tot ve perquè durant aquest mesos he tingut molts pensament però, com que ara ja no visc en la solitud de Tarragona... puc comentar les coses amb algú o alguna de les companyes que m’envolten, això fa que perdi l’interès en posar-les per escrit doncs segurament acabaria donant-los-hi la volta.
És a dir, aquests dies hem parlat de la crisi, com tothom suposo!, i segur que tots/es li trobem la solució o possibles solucions, jo he arribat a una conclusió (que no solució): la crisi és bona! I no ho penso només des de la meva posició econòmica. Vaig viure la del 93 desprès d’acabar la carrera, i us puc dir que la sensació de fatalisme era també molt gran, va ser quan vaig iniciar-me com a venedora d’anells de Goldfil (o alguna cosa així), repartidora de la Venca, venedora a Schlecker, cambrera a discoteques /pubs etcètera, m’ho vaig agafar com l’oportunitat de conèixer molta gent rara i no tant rara, jo mateixa em deia que m’aniria bé per les futures entrevistes de treball , , no m’ha sabut mai greu d’haver-ho fet, al contrari! Puc dir que gràcies a la crisi vaig conèixer altres oficis i beneficis.
Així doncs penso que aquesta crisi ens farà retrobar amb vells VALORS com LA SOLIDARITAT, L’AMISTAT VERDADERA (SHREK), EL VALOR PER LES COSES, L’EXPRESSIÓ SENSE EMBUTS DELS SENTIMENTS, LA COMPASSIÓ PELS ALTRES, L’ESPERIT DE SUPERACIÓ i un llarg etc, LLÀSTIMA! però, que segurament no serà tant gran com per fer tal canvi, i d’aquí dos dies, tornarem a competir a veure qui té l’últim Ipod del mercat, qui es canvia el cotxe, qui fa el millor viatge, qui ha pagat més per un restaurant i un llarg etc, ara encara és fa, però la diferència és que es fa amb certa por i a sobre és dóna gràcies (a Déu o algú altre) de poder-ho fer , o sigui que cert nivell de Lady Supèrflua i Mister Prepotència sí que ha baixat i, pel contrari, som més conscients de la borratxera i “despilfarro economicoestúpit” que portàvem al damunt.
Una altre tema que hem parlat, com no! Va ser el tema del mundial de futbol, aquest tema va ser curtet però intents, és a dir, va durar el que dura un cafè, i l’altre tema va ser sobre el nostre estimat i alhora desconegut per molts i moltes ignorants com jo, l’ESTATUT. Jo sóc de les que es solen mullar poc amb temes polítics, més que rés perquè aquí també és un terreny on les paraules se les emporta el vent..., però el que em va picar, doncs és una de les coses que em toca més directa, va ser la retallada amb el CATALÀ, una llengua que la meva generació ha tingut la sort (bé o mig bé) de parlar-la sempre quan i com hem volgut i amb tota normalitat, resulta que ara tot el que havíem assolit amb més de 30 anys ens ho “foten per terra amb un plis plas” això va ser un cop baix, entre altres pels caducs/ques, prepotents/es i de supèrbia desmesurada que constitueixen el Tribunal Constitucional, aquí podeu veure que a aquests /es els VALORS se’ls passen pel forro. Es clar! com que a ells la crisi els passa de llarg...
Han sortit molts més temes que ja aniré madurant, avui però, el que m’ha fet posar a escriu i que al final no he fet, és per un comentari de la Baronessa Thyssen sobre el seu fill, desprès de tot el merder que els envolta, a vingut a dir el que jo escric, que les paraules se les emporta el vent, així de fàcil, el seu fill és jove i com a tal adjectiu fa que no s’estimi a la mare, però que quan serà gran... les coses canviaran i se la tornarà a estimar, i tot haurà passat, que jo he pensat, Ole tus huevos reina! Tothom pendent del vostre mal rotllo i tu vas i li dones la culpa a LA JOVENTUT! I és que és així, no ens compliquem tant la vida!, com ja deia el savi: no hi ha mal que cent anys duri i jo afegeixo com a rodolí, NI ESTUPIDESA QUE PERDURI.
Pel nouvingut "el Ramonet". Fins divendres.
