Avui he tingut la sort de poder anar veure “Blancanieves y
la leyenda del Cazador” (versió castellà) hi he anat acompanyada de ma cosina i la seva filla Alba (10 anys). Per fi els contes són contats tal com són!!! Ja era hora de
deixar-nos al sector femení com un grup de pàmfiles sense sang a les venes. A
moltes crec que si ens haguessin explicat els contes així altra cosa estaríem vivint...
Els follets, les fades, els monstres, els boscos negres i un
llarg etc són fruit dels bolets al·lucinògens i els nans van a plantar pins, sí
plantar pins o sigui van a cagar i veuen “cirulos” flotant per aigües fecals de
l’edat mitjana tal com a de ser. Ah i sí també es moren doncs són humans!
I els prínceps, tal com són avui en dia, empanats, s’han
quedat amb la imatge d’aquella nena de la infantesa, no amb la dóna que es
torna, amb personalitat, valentia i amb criteris.
I la bellesa? La bellesa és efímera! Amb molta molta maldat
fins al punt d’acabar transmetent compassió i pena.
Amb qui és queda la Princesa? Doncs està clar! té com deia abans criteri!!!. Es queda amb l’home
que l’acompanya durant tota la seva periple, qui s’adona del seu potencial i
les seves capacitats, No de la seva bellesa externa. Qui la desperta del seu son
letàrgic? Doncs un caçador rude i begut, amb un petó amb gust d’alcohol i llàgrimes reals.
Ja era hora que no ens fiquin prínceps vestits com
ballarins russos marcant paquet, amb malles blanques i brodats d’or, o “sapos” humanitzats.
Que trist que tant a la bíblia (diuen que un dels primers
llibres més llegits) com als contes, les
protagonistes siguin les dones i que se’ns tracti com a protagonistes passives de
la història o dels valors socials.
Ja tinc ganes que facin la Ventafocs i la Caputxeta vermella.
M’imagino la Ventafocs casada amb el mecànic que li “tuneja”
el cotxe o carrossa i a la Caputxeta amb el conductor d’autobusos que agafa
cada dia per anar a portar les pastilles a la seva àvia, o com ha dit ma
cosina, amb el Llop!!!
Ara sí, ara tot comença anar al revés... no queden junts per
anar menjar perdius, per saber el final l’haureu d’anar a veure i jutjar
vosaltres mateixes (mateixos) el significat de la última mirada ...
