L’altre dia vam rebre al poble
una visita inesperada, la meva cosina política per part de pare, desprès de
potser uns 5 anys de no veure-la va
venir a fer el cafè, i ens va estar explicant com estava ara amb la nova parella que tenia,
i amb tota transparència ens va explicar com la
feia sentir i com es sentia ella, sí el que sentiu, com la feia sentir! Quan
ho anava explicant em veia cada vegada més reflexada a la seva manera de ser,
ho explicava amb tanta naturalitat que jo cada vegada m’hi trobava més a gust
sentint-la, però veia la cara de la meva mare una mica atònica, que devia estar
pensant: que està contant aquesta ara!. Sabia que un moment o altre la meva
mare em diria: no calia que ens expliques tantes coses!! Ves que n’hem de fer
nosaltres! Cosa que per mi va ser com una injecció de transparència i esclat de
sentiments, transmetre els sentiments d’aquesta manera tan natural...no te
preu!!! No només vam parlar de la seva nova parella sinó també de política i d’altres
situacions familiars on ella com no, va expressar el que sentia!
Potser sí que li dono massa
voltes a les coses, com alguns i algunes em diuen, però si ens deixem portar, i
portar i portar al final serem com fustes surant a l’aigua.
Hi ha persones que els hi costa
molt expressar els seus sentiments, els més radicals els hi costa tant! Que quan
ho fan moltes vegades és per atacar a l’altra persona o be destacant les seves
debilitats o be rient a costa seva. No en saps gran cosa d’aquest o aquestes
però la seva comunicació no verbal sol ser molt tensa, com qui amaga alguna
cosa. Distant amb la resta. Son com pedres de riu.
D’altres fan un intent d’expressar
els seus sentiments mirant d’engordir el seu egocentrisme, com mostrant la
necessitat de fer-se valer davant la resta que els escolta. Aquests o aquestes
moltes vegades et deixen a mitges doncs sinó se senten escoltats o escoltades,
senzillament “passen paraula”. Segurament jo al seu lloc també ho faria. Però
potser el seu error es tenir la necessitat de voler agradar a tothom. Són com
fulles al vent, fent que van i venen.
Altres són tan ignorants
emocionalment parlant, que com ma mare, la transparència, la viuen com a
violenta, agressiva, transgressora, per aquestes persones estàs aflorant coses
que elles o ells tenen custodiades en la seva ànima, expressar-ho ho viuen com
una debilitat. Deuen pensar que és la millor manera que ningú els hi farà mal.
I segurament tenen raó, ningú els hi farà mal, però potser tampoc viuran. Són
com fustes surant.
M’he trobat que moltes persones,
amigues, companyes i altres s’han apropat a mi per compartir les seves
experiències i/o situacions (emocionalment parlant) i a vegades la conversa ha
estat tensa i altres no. Quan algú s’apropa a tu per explicar-te quelcom, pots pensar
dues coses: que vol que l’escolta, o que vol que li dona el meu parer. El
meu gran error és NO fer la diferència i he caigut massa vegades en donar el
meu parer, que sí es cert que n’hi ha que m’ho ha agraït, però també es cert
que altres els hi he vist el seu rebuig i llavors he estat dies a veure-les. J
Es cert que peco de ser massa
sincera i de dir les coses, sobretot de explicar els sentiments que me volten
pel cap, és una manera de situar-me en aquets caos social. I en molts casos ho
faig, no només per conèixer-me a mi, sinó per millorar les relacions que m’envolten.
Els resultats??? Doncs a vegades
o assoleixo (m’hi apropo) i a vegades
les trenco! Senzillament les deixo
anar...
M’explicava una companya l’altre
dia que una noia desprès de 12 anys ha deixat al seu xicot doncs ara s'ha adonat que no
era el que volia. Calen 12 anys per arribar aquesta conclusió??? I es veu que
ha passat un bon calvari, i mai, mai se li va notar res. Suposo que era una de
les fustes surants.
Una altra parella també es
trencava, perquè ella li demanava més
compromís i formar una família, en aquest cas l’ha deixat ell doncs no es veu
capaç d’assolir aquest gran compromís!!!, també calen anys per veure això del teu
xicot o xicota????? Quan resulta que ja feia temps que voltava per aquests mons
de Deu fent running, alpinisme, ciclisme etc i tu esperant-lo a casa?
Una de les conclusions on podem
arribar, no només arrel d’aquestes dues mini situacions que he explicat sinó
mirant al nostre voltant, és que, hi ha gent QUE PREFEREIX TENIR UNA MALA
RELACIÓ A NO TENIR-LA!! Prefereix surar i surar.
En el meu cas no es que em
planteja un futur en les relacions! Al contrari em plantejo un ARA! Intento
traduir un sentiment que m’ha mostrat la meva parella, la meva germana, el meu
nebot, la meva amiga, la meva cosina etc. I, en aquest instant que és mostra el
sentiment em ve al cap:
Que vols dir amb això? Que em
vols donar a entendre? Em fas sentir...? Vols dir que ho vols així? No ho veig
d’aquesta manera..., per què ho dius això ? No m’enfado, potser ets tu que em
vols veure enfadada? No entenc on vols arribar? Per què fas broma de la meves
bones intencions?
És quan es comença així quan els
altres et comencen a veure com un “bitxo raro”, alguns i algunes ho viuen fins
hi tot com un assalt a la seva intimitat, i el meu únic objectiu seria deixar
les coses ven lligades, que no hi hagi sorpreses de última hora o mals entesos
que et porten a tallar amb segons quines persones o situacions. Es diu que
apartar-te de les persones que no et respecten és tenir AMOR PROPI.
En el fons, potser el motiu que
em porta a transmetre els meus sentiment i conèixer els dels altres es per
evitar caure en certa DEPENDÈNCIA EMOCIONAL, que la majoria dels casos acaba
fent molt mal. Això ja seria un altre
tema que ara no toca.!
Em quedo amb la frase de l’Anna que va dir: Hi ha coses que s’enquisten i cal anar “desenquistant-les”. Ja li he donat a la bola i he pensat: estar clar!! i quan algú no es deixa “desenquistar” millor
deixar-lo passar riu avall com qualsevol fusta J
SALUT I BONS SENTIMENTS!!!
