Vaig
arribar ahir de Dag Shang Kagyu, algú
de vosaltres us pensareu que vinc del Nepal o la Índia, que més voldria!!!! i
pensareu: ja no té por a volar!!! ;))))) doncs res de res, vaig arribar
ahir de fer una estada de 4 dies al temple budista que hi ha prop de Panillo, o
sigui a 1 horeta de casa. D'aquesta última sortida no se si arribaré a fer una
crònica objectiva, doncs les vivències i sensacions han estat moltíssimes!!!.
Ja fa temps, anys, que he anat
llegint algun que altre llibre sobre el Budisme, poqueta cosa eh!!! Per
comparar-ho, seria com la quantitat d’aigua que cap en un tap d’una botella de
8 litres, no de 20 litres, no, no, de més de 1000 litres!!!, bé que
és molt poquet el que he llegit. El següent pas que em vaig marcar després de
llegir va ser practicar el Budisme, i així va ser que vaig anar a parar al
Temple de Dag Shang Kagyu, concretament em vaig inscriure al curset de Karma
Tenpa que ens va parlar sobre els vincles negatius i positius amb el nostre
“JO”. Un monjo amb un sentit de l’humor exquisit, amb ell he après a
relaxar-me i entre les moltíssimes aportacions i comparacions que ens ha fet em
quedo amb: - les Ulleres que portem en diferents etapes de la nostra vida i
-“Mi vida és un Puerro”. Si ens veiem a fer el cafè, a la piscina o al gimnàs
ja us en faré 5 cèntims ;).
No us faré un resum del curset,
que va estar molt bé, això m’ho guardo per mi, em toca reestructurar les meves
idees. El que intentaré és apropar-vos a l’AMBIENT, mitjançant les anècdotes, apreciacions, curiositats i
observacions que vaig realitzar durant aquests 4 dies.
La primera i molt òbvia, la ubicació. El
centre està al “cul del món”. La segona vegada ja no ho semblarà segurament,
però la primera i amb la tecnologia GPS... un Cristo! Doncs no sé perquè coi
passat Graus la dona del GPS s’entestava a portar-me per camins de cabres, sort
que “la Menda” és tossuda i li vaig començar a obviar el comentaris de:
A/500/llardas/ gire/ a la Izquierda/ (sí llardas! encara no ho he pogut canviar
a metres) m' hi vaig posar 1 vegada però 2 no!!! Quasi que hi deixo el
cotxe. Digui el que digui la dona del GPS vosaltres no deixeu la
carretera!!
Durant
l’estada recomano la pujada a “l’Enzina” i la visita als pobles de
Panillo i Pano sigui de nit o de dia. A mi em quedarà Pano.
La segona, els animals. Alguns
i algunes ja sabreu la meva gran devoció a les aranyes, una devoció convertida
amb fòbia!, doncs us he de dir que en aquest lloc s’ha produït el
miracle!!!!.
Despertar
el primer dia de l’estada al centre, anar cap al WC i fer la higiene
matinal (06:00 h). Cara inflada de haver dormit poc (sons abruptes i pausats
durant la nit) amb el ulls plens de lleganyes i miop davant del mirall,
apropar-me per veure com està la realitat i.... veure una esvelta artròpode
quelicerada respiradora d’àire als meus nassos!!!! Face to Face!! això no te
preu! Doncs sí nois i noies això és una de les coses que us heu
d’acostumar a veure, aranyes al mirall, centpeus als rentadors, mosques
traïdores de meditació i altres bitxos que t’esperen a la porta d’entrada. No
us vull alarmar doncs s’hi conviu perfectament, fins hi tot vaig acabar ajudant
a una papallona a sortir del menjador.
He trobat molt curiós com tots
els insectes han acabat formant part del meu entorn amb tota naturalitat.
La tercera, el menjar. Si com jo, esteu acostumats/des a menjar, majoritàriament,
precuinats, bocates, pizzes i pasta, esteu condemnats i condemnades a tenir els
primer dies els vostres budells en continua revolució fecal. Els sons eren
constants i forts entre nosaltres. Amb això no vull dir que el menjar no
era bo, al contrari, era ple de textures i sabors, algú va comentar que era
menjar “Ayurvèdic”. Entre altres coses em vaig trobar amb la yuca,
el tofu, el tempeh, el seitan, el jengibre i un llarg etc. Puc dir que durant
uns dies vaig donar al meu paladar noves sensacions. Ja li tocava!!! En
referència als sons “ultrabudellics” ho vaig solventar deixant de menjar el pa
de cereals, exquisit! Però ple d’anomalies gàstriques.
D’aquesta feta segur que miraré
més el que menjo.
La quarta, el visitant. Hi havia de tot com a
totes les cases. Parelles joves i grans, gent que viatjava sola, gent que
viatjava amb familiars, gent de Zaragoza, Pamplona, Madrid, València, Manresa,
Ripollet, Lleida, Tenerife, gent tenyida, gent rapada, gent amb pírcing, amb
tatuatges, amb ossets TOUS, gent amb ganes de parlar, gent amb cara
de poques amistats... i un llarg etc, Vaja de tot!!. Podria resumir-ho dient
gent majoritàriament vestida amb els típics pantalons bufats amples lligats als
turmells, sabatilles quetxues d'estiu, roba ampla!. No us cal pensar en
"que me pongo"? Val tot!
He de comentar que duran el 4
dies vaig tenir la sensació recurrent de que tothom em sonava, de que ja el
coneixia.
D’entre els visitants he de
remarcar la troballa de la Loli també anomenada Susan, una senyora de Saragossa
que va ser companya de fatiga durant el 4 dies juntament amb l’Alba, el Toni i
el Luc, més endavant anomenats “Carmes”. No havia conegut a ningú que pogués
parlar tanta estona seguida i amb un sol tema. Em vaig apropar a ella el primer
dia al veure que no era la primera vegada que venia, així que vaig pensar que
em podria informar, al segon dia ja no sabia ¿qui s’havia apropat a qui?, feia
36 hores que la sentia parlar, només callava al curset, (no sempre) i suposo
que al dormir, (no ho se doncs jo dormia amb taps). Just al següent dia de la
meva percepció onírica amb la Loli, vaig conèixer a l’Alba amb la quan
també vaig poder compartir els rosaris de la Loli i ja per acabar-ho d’adobar
vaig conèixer al Toni i al Luc que aquests fins hi tot compartien estones
individuals amb ella.
Em ficaré mística: El que aquí pot semblar un calvari,
en realitat va ser un reflex del que fem tots i totes, que és centrar-nos amb
nosaltres mateixos, els uns més que els altres, així doncs el trobar-nos
tots i totes va ser com una tasca compartida per treballar l' aversió, la
tolerància i la paciència. Buda
sempre està atent ;)
En l’acomiadament la Susan es va
mostrar, com tots/totes nosaltres, molt agraïda doncs, com ja ens havia
explicat, s’emportava 4 amistats, una foto amb el Karma Tenpa i anar a veure la
pluja d’estrelles a Panillo. Era
la felicitat personificada.
La cinquena i última (observació, curiositat...),
els/les residents i/o col·laboradors/res del centre. Una
de les coses que vaig poder apreciar és que el grup era bastant tancat, ara
però, escrivint i havent realitzat el curs, m’adono que no és que fossin
tancats o tancades sinó que ets tu qui ha de voler apropar-se a ells o elles,
ets tu com si diguéssim has de tenir la necessitat, has de ser tu qui els hi
demana ajuda. Si tenies un dubte o necessitat te ho resolien molt amablement
però sinó, passaven pel teu costat de forma sigil·losa i discreta i amb el cap
baix. En un moment del curs se’ns va explicar que els Monjos o Lames no oferien
cursos sinó que ho feien quan se’ls hi demanava. Doncs em sembla que el
funcionament dels residents era així.
Dir-vos que si decidiu anar a fer
la visita al centre potser tindreu la sort de trobar-vos amb la Lola, una de
les residents o col·laboradores. És discreta, amable, i transmet serenitat,
aporta molt al centre doncs organitza les estades dels visitants, inscripcions,
reserves telefòniques i ensurts que hi puguin sortir, tan senzills com la cerca
d’un coixí o d’una manta però que en un moment donat poden ser tant necessaris
per tenir una bona nit. Penseu que quan jo hi vaig estar potser hi havia unes
70-80 persones a l’alberg, més els del càmping i els que venien només a
passar-hi el dia.
Per
acabar, durant els 4 dies que hi vaig estar, el AQUI I ARA van ser presents en un 100%. Que vull
dir amb això?, doncs que van ser 4 dies on m’era molt difícil recuperar
pensaments que tenia abans d’arribar-hi, o sigui és un lloc ideal per
desconnectar totalment i si a més a més pots fer algun dels cursets, això et
dona peu a tornar amb una bona pràctica mental i/o amb la ment una miqueta més
clara. I si teniu la sort com jo de trobar a les “Carmes” (Alba, Toni i Luc)
podeu tenir unes sobretaules i unes xerrades en el Karmayoga de
l’Alba que et donaran peu a estar les 24 hores del dia feliç com un anís. ;) Hi hauria molt més a explicar però millor que ho visqueu vosaltres si us decidiu ;)
A la Lola que em va fer obrir els
ulls a ser més discreta, i a veure que no tot ha de ser qüestionat i abordat i,
que la curiositat d’uns o d’unes com jo, pot ser la incomoditat dels altres,
cal tenir-ho en compte si volem ser millors persones i ajudar als altres. ;)
Bona estada!
