Ja feia dies que no escrivia res al meu blog, he vist que des de l’agost, però és que m’he vist conquistada per un rampell formatiu, un “chute” de nous conceptes i segurament una espècie d’iniciar un canvi de rol.
M’ha passat com al gener, sabeu? Que a molta gent li entra per comprar els famosos Betsellers o Col•leccionables de les coses més rares o diguem que algunes fins i tot poc útils, que penses, qui coi compra una casa de nines amb els pisos que fan ara? Qui vol una col•lecció de ventalls, quan als “xinos” els tenen de tots els colors i mides? I fins i tot més bé de preu que el primer número del col•leccionable, qui coi compra una col•lecció de xiulets per cridar als pardals?... per aquesta última tinc la resposta: el meu cunyat, raro, raro… però clar, també hem veuen rara a mi quan els hi dic que estic matriculada a tants cursets que em surten per les orelles, i sabent la meva situació em pregunten, per què necessites tanta formació? Et quedes muda deixant anar una rialleta tímida que penses... no m’ho recordis cabró que tens tota la raó! Jo et pregunto perquè fas la col•lecció de xiulets de pardals? Eh eh! ( Per si ho llegeix el meu cunyat: de bon rotllo eh! Cal una mica de diplomàcia)
Aquesta vegada m’he passat, al setembre em vaig començar apuntar a diferents cursets sense tenir en compte les dades, fins que... quan em vaig ficar a marcar l’agenda vaig veure que tots els portaria a terme durant el mes d’octubre, així que el meu rampell m’ha portat a que durant unes setmanes he hagut d’anar a fer formació de dilluns a... no divendres no, sinó fins al dissabte!! De boixos, no ho penso fer més!!. A Dios pongo por testigo...
(Suposo que el mateix els hi passa als que omplen la seva casa de col•leccionables.)Ara que, desprès de tanta informació pot passar el que em passa aquest dies, que faig tallats amb la gent, com avui amb la Susana, Xavi, Marta i companyia, i no em surten les paraules, o em surten sorolls estranys de la boca, que penses... el cervell no em raja, s’ha quedat penjat que diu – ca dona! És que no li dones ni temps a processar!!!!
Jo soc de les que inverteixo els refranys, sí ja sabeu el que vull dir; “ a buenas palabras...pocas bastan” era algo així no?, o “matar dos tiros d’un pardal”... i així us en dirà unes quantes més, així que reflexionant crec que li he de donar temps al meu cervell, doncs això deu de ser producte d’un mal o ràpid aprenentatge. Així que ara començaré altre cop pel més bàsic, de moment ja tinc un mapa del món, per començar-me a situar, doncs, fins fa poc pensava que el Japó era més gran que la Xina i que Austràlia la tenia al cap i resulta que és als peus.
Total! val més anar a poc a poc i bona lletra, o “quien aprieta con poco les basta” no? Era així .
RELAX GERMANS I GERMANES!
Avui sortiré a celebrar la castanyada, doncs sinó ho faig pot ser perjudicial pel meu disc dur. Petonets
