AMOR INCONDICIONAL?

Ja fa mesos que estic mostrant una aversió sense mesura i compassió cap als adolescents i canalla i, ara m’adono que és com si volgués encolomar “la bola” a tots els gossos i gosses del carrer que es caguen i pixen a la porta del carrer, i penses NO!, als gossos no hauria de ser! En tot cas la bola hauria de ser per als seus propietaris/res que ho permeten. NO?

Tinc moltes amigues que ja són mares, i pel que m’expliquen, (ara ja se que em guanyaré moltes enemistats) la majoria, repeteixo LA MAJORIA, que no totes, però insisteixo LA MAJORIA!!!!  Són MAQUINES DE SATISFER DESITJOS! Que dius ostres!! sona be però, al meu veure o parer això acabarà essent una arma de destrucció massiva!!!

L’any passat vaig veure una “dona repenjada en una columna” d’una coneguda discoteca, amb no molt bona cara,  mentre la música sonava a tot “trap”, devien ser les 3 de la matinada, tenia un vas a la ma que no feia pinta de cubata,  i de tant en tant badallava ensenyant la “campaneta” del seu garganxó. Qui deu de ser ??? vaig pensar en off.  Ho vaig saber a les 03:30 la mare d’una adolescent que l’esperava per portar-la cap a casa, a ella i dues amiguetes més. Això nois i noies no té preu, això és un AMOR INCONDICIONAL!!!.  JA, JA i dues vegades més JA i JA!!!! Això més que amor incondicional és AMOR A CONVENIÈNCIA!

“La dona repenjada en una columna” actua per protegir i/o controlar les teves propietats en aquest cas seva filla. A tenir controlada la POR a perdre...allò que ha mimat i malcriat tant, allò que li ha costat tant de mantenir content/a, allò que l’ ha fet renunciar a tantes coses, allò que amb 2 anyets ja li feia xantatge emocional. Aquell plor a l’entrar a la llar infantil. Aquell dia, aquell instant, marcarà la carrera de poders entre pares, mares, fills i filles.

Algunes companyes d’això ni diuen Amor Incondicional i quan jo els hi dic que sota aquest crit s’estan comenten molts crims, va i me diuen la gran frase: Clar! Com que tu no tens fills no ho pots entendre!!! Penses, reflexiones, sospires, observes, compares i... arribes a la conclusió: No, no en tinc ni en vull!!!!

Demano! Exigeixo! Sol·licito que tothom tingui fills i filles, doncs s’ha de pensar en mantenir l’espècie humana, no vull acabar convivint només amb alienígenes. Penseu que si cap de vosaltres (les que sou mares i pares) no n’haguéssiu tingut, no us preocupeu que els hagués tingut JO! ;))))) Així que des d’aquestes humils paraules us dono les gràcies per contribuir a conservar l’espècie, PERÒ!!!!... això no us treu a tots els pares i mares, ni justifica!!!!  ...

 QUE:

• Us passeu les 24 hores del dia i 365 dies a l'any, veient Bob Esponja, en MIC, Doraemon, Dora l'Exploradora... (Fins i tot a casa dels avis s’ha de veure el que vol el reiet/a!!!) No existeixen les notícies. SUPREMACIA ABSOLUTA. Lluita de poders que, actualment en la majoria de cases, guanya el reiet/a.
• aguanteu  estoicament la solejada de les titelles o altres funcions per a canalla, no fos cas, sinó li porteu, que creixi “tonto/a”. EXCES D’INFORMACIÓ I/O ACTIVITATS. No els hi donem ni temps per pensar ni processar.
• entomeu rabietes a les botigues per “un puto” ou kinder o pistola d’aigua, o joc de la Play. MARCAR LÍMITS. CONSUMISME. SUBMISIÓ.
• aneu a veure  tota la cartellera de les pel·lícules Disney, tot i que el nen o la nena no tingui la edat ni l’alçada per poder-la veure a la pantalla. La majoria ni aguanten la sessió. VANITAT ENFRONT ALS NOSTRES IGUALS. Cal fer el que fa Vicente!
• substituïu el viatge a la Lapònia pel de Disneylannd París. MARQUEU EL CENTRE D’ATENCIÓ. Anem teixint la xarxa, acotant el nostre espai vital, anul·lant rols com el de marit, muller, dona, home, germà, germana, fill, filla....
• Realitzeu comparacions entre familiars dels cotxet que tenim, les activitats que realitzem, les notes del nen i la nena... DESITJAR, ENVEJAR. Sembla que si no podem comparar no existim.
• Dormiu 4 en un llit de 1,35 i aixecar-vos com a nous, fins aquí cap problema, però que el nen o la nena ja tingui 8 anys i encara dormi amb els pares, cal??? SOBREPROTECCIÓ. POR A PERDRE INFLUÈNCIA CAP AL MEU FILL/a.
• realitzeu 3 àpats diferents en un sol dinar per tal que el reiet de la casa pugui menjar el que li apeteixi. SERVILISME. Que ho expliquin a les monitores del menjador això.
• pugueu prescindir del mòbil per poder entretenir al reiet/a, deixant que l’impregni de babes perquè vagi més fi.;) AMABILITAT EXTREMA. SUBMISIÓ. Es cau amb l’error de les primeres gracietes.
• obriu un compte al Sr Facebook a un nen o nena de 9 anys per tal que calli, CALLI!!!!, li dic que CAAAAALLIIIIII ;)))) XANTATGES EMOCIONALS. Ens pensem que així tenim el poder i el reconeixement com a pares i mares i el que fem és obrir-los-hi encara més camp cap a la destrucció dels valors.
• sigueu  esclaus de les rentadores i reines de l’assecadora. SERVILISME. No deixeu que us ajudin, no fos cas que us acabin denunciant.
• tingueu el valor d’entrar en un habitació fosca, amb olors corporals de fa un mes, plena d’objectes no identificats, i fer que torni a brillar!!! NO RESPONSABILITZAR als fills i filles dels seus actes. I desprès voldreu que s’espavilin ? Si alguns/es amb 8 anys encara no es saben tallar la carn!!!
• compreu una colònia de 60 euros al vostre fillet de 10 anys!!! Perquè diu que li agrada l’anunci!!! INSEGURETAT. MOSTRAR, APARENTAR. No sigui que el vostre fill us valori poc.
• dubteu del professorat del vostre fill o filla. “Al meu fill no el toca ni Deu”. ALIMENTAR LA PREPOTÈNCIA.
• li identifiquem els seus companys o companyes segons la seva cultura, color de la pell i/o butxaca o feines dels seus pares i mares.  ALIMENTAR LA SUPÈRBIA. En nom de la protecció alimentem les discriminacions.

-          ...  ja en teniu prou!

Teniu tot el dret a dir-me i a tu que coi t’importa si ho fem o no??? I jo respondria, no m’importaria sinó fos que això i un llarg etc. tingui unes CONSEQÜÈNCIES!!!!

Només us vull fer arribar un crit de: Cal obrar amb COHERÈNCIA!!!!  Desprès... La societat dirà!!! Però NO  vosaltres.

Vosaltres podeu influir, decidir, limitar, estimar, castigar, encoratjar, persuadir etc. però no ho feu! I moltes em dieu que actueu així perquè sou les mares??? Que no heu estat filles vosaltres?

De que ens serveix compartir missatges de bones pràctiques per internet vers als fills i filles si llavors confonem AMOR INCONDICIONAL AMB CONSENTIMENT PERMISIU???? No tenim en compte valors com: la Igualtat, la Llibertat, la Solidaritat, la Tolerància o respecte actiu, el Respecte a la natura, la Disposició al diàleg, la Pau, l’Amistat, l’Autenticitat, la Felicitat, el Plaer, la Tendresa, la Creativitat, la Professionalitat, la humilitat i un llarggggggg etc. No penseu com jo que no hi dediquem prou de temps a treballar-ho?????

Us demano 10 minuts, 10 minuts per fer un llistat per conèixer quan valors, citats anteriorment, treballeu amb els vostres fills o filles. L’altra opció es utilitzar-los per deixar-me a mi a parir.

Recordo que fa poc em vaig trobar amb una companya que m’explicava l’entremaliat que era el seu fill, il·lusa de mi vaig preguntar: - Perquè no el renyes si veus que obra malament? i la resposta em va deixar muda -  Llavors seré jo la dolenta!

Sento compassió pels pares i mares d’aquesta generació doncs són excessivament patidors/res, carregats de paciència però també amb excessives dosis de permissivitat. No es tracta de saber com seria jo com a mare, sinó de com són els vostres fills i filles!

Jo crec amb les teories cícliques i ara més que mai necessito que així sigui. L’economia, el clima, els mercats i,  desitjo que la societat també sigui cíclica i segurament que de pares permissius sortiran fills i filles autoritàries, quina por!!!

Llàstima de crisi que no ens farà tocar el cap a terra!!!

Si amb tot això, li sumem als nostres fills:  els comportament de polítics corruptes que NO tenen la valentia de dimitir, al contrari, ens volen fer creure que actuen com tothom, de polítiques ignorants de l’anglès que reaccionen amb prepotència davant el ridícul i la maca de responsabilitat vers el  país que representen i, encara més, hi sumem també els programes que mostren la importància de saber-se relacionar amb els altres, mitjançant l’ús de la vagina com a instrument fonamental  d’oratòria??? Que hem d’esperar?.

Les generacions futures em fan POR!

Penseu que mai es tard per treballar els valors, només cal que us decidiu a fer-ho algun dia, iniciant una conversa amb el vostre fill o filla. Dialogar i Pactar seria com un dia a dia entre el Sr Mas i el Sr Junqueras. No es fàcil però tampoc impossible.

Que tingueu un bon curs escolar!  ;)