Us anava a fer un àudio però prefereixo fer la vomitada escrivint una entrada al bloc, així em dona més temps per a rectificar i reflexionar sobre el que us vull compartir.
Aquest any han estat temps de
molts canvis sobretot a nivell laboral, s’han jubilat grans eminències del
nostre institut com el Manel i el Xavier,
des d’aquí els hi faig els meus honors. Altres han hagut de marxar per motius
laborals, ja que va ser any d’oposicions, i com sempre passa, és un any de
molts moviments.
El canvi al centre ha estat sorprenent i esgotador per una servidora, ara
que semblava que iniciàvem una etapa majoritàriament conciliadora, dic majoritàriament no
totalment, doncs no es pot fer content a tothom, ens arriba un perfil de docent
desconegut fins al moment.
L’altre dia sense anar més lluny, comentava pel passadís amb
una altra companya:
Ella m’explicava: Acabo de parlar amb ella per whatsapp per
aclarir-li el tema, i ara em veu i ni em diu hola!!! Si només fa mitja hora que
hem parlat! Em veu i no em diu res!, no m'ho puc creure.
Li responc: no sé noia deuen ser aquestes noves generacions,
estan tant acostumats a fer-ho tot entre pantalles que ja ni saben com
articular la paraula presencialment.
Això que una de la ESO ens sent, i ens diu rient: Si ehhh
quins alumnes, mare meva!!
Resposta nostra: estem parlant de profes. Òbviament l’esclafit de rialles es fa sentir.
A veure que surt, intentaré fer
una breu descripció d’aquesta nova fauna humana que ens estem trobant. #SOM_HI!
-
ESTRUCTURA ÒSSEA. Els seus dits estant ultra
preparats, acostumen a fer unes 300 pulsacions per minut en un teclat minúscul i amb una
sola mà. Estan més que preparats per explicar-te tot el Quixot per missatgeria de WhatsApp.
-
ESTRUCTURA VENTRICULAR. Et molesta sentir la
teva veu gravada??? A ells i elles NO!. Tenen la poderosa capacitat d’enviar 7 àudios de WhatsApp sense respirar i amb el
mateix to de veu com si d’un disc es tractés. Compte si els reps, pot semblar
una missa del Pare Abat a Montserrat però no! És la veu de la consciència? NO!
És ell o ella com si se confessés , però realment el que fa és
repassar els teus pecats i sense adonar-te estaràs escoltant que li demanes (tu) perdó!!!. Sempre estant lliures de culpa i així t’ho argumenten, àudio rere àudio, àudio rere àudio.
Recorda, TU i només tu tindràs la culpa.
-
L’ACTITUD. Són tan generosos i generoses que et
diuen com has de fer TU la feina, ets tu qui s’ha d’adaptar a ells/elles. Es
pot dir que són els nous Romans, VENI, VIDI, VICI.
-
INTEL.LIGÈNCIA. Semblen molt llestos i llestes, però "parà compte" no
suporten que els hi diguin unes coses ara i després es desmenteixin. No entenen
el “ara sí ara no”, ara sí ara no, ara sí ara no... encara que sigui ordenat
pel propi JULI CÉSAR!! (Aquí, us haureu adonat la referència subtil cap al
Departament d’Educació;). Aquesta espècia
ratlla la perfecció en majúscules, en el seu món ningú s’equivoca. I quan s’equivoquen
ells o elles tenen la gran capacitat, la poderosa mestria de no deixar ni un “puto”
rastre.
-
PERSONALITAT. Ells o elles estan preparades,
molt!! per EXIGIR, EXIGIR I EXIGIR fins a la VICTÒRIA. El que la gent normal fem
de preguntar primer, per a ells i elles és de ser FARISEUS!!
-
Si has de quedar amb ells o elles, no t’oblidis
de demanar una AUDIÈNCIA. Amb una mica de sort te la donaran, ara bé segurament serà híbrida
o telemàtica.
-
MECANISMES DE DEFENSA. Saben utilitzar molt bé
una arma de “doble fil”, el SILENCI. Aquesta arma la tenen carregada i preparada per quan
es senten amenaçats/des per rebre un correu NO APTE O PROCEDENT a la seva manera de funcionar, i si aquest s'escau en dissabte o diumenge tarda nit, llavors poden entrar en mode exorcisme, però, "no problemo" poc a poc s'aniran acomodant amb el silenci. NO VEIG, molt menys escolto, per tant NO PARLO.
Com ja podreu reconèixer,
tan si el MISSATGE importa, és bo o no,
sempre es carregaran al MISSATGER O MISSATGERA. Sempre! I Recordeu, són armes de destrucció massiva. ADM.
I us preguntareu d’on treuen aquest armament tan potent??? Doncs
majoritàriament bé de fàbrica però algunes vegades es topen amb altres
subjectes del departament que els solen nodrir, son restes d’altres espècies
que orbiten prop nostre, fins i tot els forats negres les rebutgen .
-
RELACIONS. Per sort acostumen a reproduir-se
entre elles. En algun cas han aixecat la mirada aguantant-la 3 mil·lèsimes de
segon. No estan per perdre el temps! No estan per dir bon dia, que tal? Allò que
em vas dir... que tal si ens trobem i en parlem..., em pots ajudar...AJUDAR??? has
dit ajudar?? Ah no! Era broma!
- AUTOSUFICIENTS. Tot i que la majoria no sol tenir experiència, estan sobrats i sobrades d’ajuda, ho fan tot bé, no necessiten de ningú, els hi sobren les explicacions, no els hi passa mai res, tot els hi va bé, són PERFECTES!! Ostiaaaa. Les seves primeres paraules al néixer són; “ho domino” i acostumen a ser batejats amb dos noms llatins, “SUPERBIA” i “EGO” d’Egoísme.
Però alerta! Hi ha companys i
companyes que han començat a veure o notat certa limitació en una habilitat, NO tenen HUMOR, No en tenen i no l'entenen i
pitjor no tenen SENTIT de l'humor, no es saben riure d’ells i elles, 😉.
Aquest és el seu punt més dèbil!! Es demostra que tenen certa falta d’humor per
encaixar les paraules que es porten a terme presencialment. En les trobades cos
a cos, és quan són més febles, és el moment de que els hi encaixeu la vostra diarrea
o dialèctica verbal, ataqueu amb paraules com COMPARTIR uishhhh,
COL.LABORACIÓ argggg, SOM UN EQUIP quèeeee, RESPECTE paraaaaa jaa! I amb un revés
de PACIÈNCIA ja l’acabeu de neutralitzar. Veuràs que no ha encaixat res de res
i marxa deixant-te amb la porta als nassos. Tu aguanta! Ara més que mai has de revalidar les teves classes de meditació o ioga. ;)
El cas és que el COS a COS és el millor per
destapar les seves LIMITACIONS, INSEGURETATS, FRUSTRACIONS I ALTRES COSES DE LA
VIDA. Sinó com us expliqueu tant menysprear, menystenir l’experiència, tasques o ajuda
de companyes i companys que fa mínim 15 anys que batallem??
Realment, No és que em molesti
la seva actitud, reconec que als primer dies flipava! Ara ja madurada la
situació més aviat m’entristeix, veure tan poc companyerisme entre tanta
joventut. On han quedat els valors de primària o d’unes simples colònies d’estiu?
On ha quedat la simple tasca d’observar
i preguntar per aprendre o desaprendre?
Perquè, encara que us sembli rar,
un i una aprèn SEMPRE, tota la vida fins a la mort. I el que ens distingeix els
uns dels altres en aquest camí, és la MOTIVACIÓ per, no només la feina ben
feta, sinó el COMPARTIR-LA i CONSTRUIR-LA juntament amb els teus companys i companyes.
Com diria la meva padrina, Quina llàstima de jovent!
Hi afegiria la disposició per COMPARTIR.