No hi ha millor que passar per una
bona grip, amb els símptomes de manual, per ser conscients de la nostra
vulnerabilitat com a éssers humans.
Ara em toca sentir a ma mare: t’havies
de vacunar!!. Avui ja em veig les orelles,
o sigui que no tinc febre, he pensat en repescar el següent escrit. A veure que us sembla i si us dóna per
reflexionar com a mi pels MOMENTS TELEVISIUS.
He tingut moltes hores de tele
aquests quasi dos dies, em feia mal l’esquena d’estar amb la mateixa postura, m’he pres l’antiviral, postura cadira,
ordinador en ma i, Marvin Gaye “What’s going on” de fons per crear una àurea de
reflexió de les meves observacions i atencions a l’entorn, el resultat ha estat
el següent:
Jo soc de les que aprofito molt
la tele i quan l’aprofito més és durant
la setmana, pel seu repertori tant
extens de varietats, no ho dic pas amb ironia. Els caps de setmana no sé perquè
però s’envaeixen de programes, de pelis i sèries B o de pelis que han fet 50 mil vegades, o aquelles lentes que et
deixen mal gust de boca, que et deixen un malestar que portant com porto la grip, no em
serveixen de molt. Quan era molt més jove, les grips les passava al llit
llegint “Mortadelo y Filemon” quins temps!! Quan vaig aprendre!, Ara els dies
que em poso malalta, busco pelis desesperadament. Una d’aquestes d’avui era “el Juramento” amb
Jack Nicholson, quin mal rotllo!! Diuen que és un remake de l’espanyola “el
Cepo” recordo veure-la molt jove i tela... l’angoixa em va durar temps, vaig
repetir de mal cos amb “No es país para viejos”
són temàtiques diferents però a les que el teu cos notes com va canviant
de l’inici al final, i la comoditat que tenies a l’inici al sofà es torna
molesta. A mi em dura com un parell de
dies d’atordiment pensant en la maldat. Ves que hi farem! A cadascú l’agafa com l’enxampa!.
MOMENT TELEVISIU 1
Ja us he comentat alguna vegada
que jo la tele la miro tota, tota, TOTA això no vol dir ni de bon tros que em
quedo amb TOTA!. La setmana passada sense anar més lluny, mentre em feia el
dinar tenia posat MHYV (pels qui no ho sabeu “Mujeres, Hombres y Viceversa”) de cop vaig sentir que
iniciaven una discussió, vaig tenir que sortir de la cuina per veure que coi
passava i just al moment que em fico davant la televisió veig un noi formós,
qual Adonis sorgeix de les aigües encantades de Zeus, amb celles depilades, i
va i solta la perla: “yo me hago responsable de lo que yo digo no de lo que tu
entiendas” . Zascas!!! En toda la
cara. La majoria dels adolescents són
seguidors d’aquests programes, per tant vaig pensar: Merda!!, la feina de 4 anys
a prendre pel sac amb qüestió de 2 minuts. No cal esforçar-nos en fer arribar
el nostre missatge, no cal intentar evitar les complicacions en les
comunicacions, no cal..., la culpa sempre és dels altres, que NO HO ENTENEN !!!
Deu meu!! Ajuda’ls que no saben
el que diuen!
MOMENT TELEVISIU 2
L’altre dia per la nit vaig veure
un titular al qual vaig reparar, “Pablo
Iglesias ridiculiza Eduardo Inda”. Vaig
buscar el vídeo i quan ho vaig veure, tot i odiant al senyor Inda, vaig sentir “vergüenza
ajena” cap al Sr Pablo Iglesias, la manera com es dirigia al Sr Inda (Per
anomenar-lo d’alguna manera) era patètica, es referia a ell com Sr Pantunflo. El Sr Iglesias desprès de saber que l’anomenaven
així li va fer sorna durant tota l’entrevista.
Si el que volia era imitar un nen de primer de la ESO repel·lent i fill de puta com els que fa uns dies havia
descrit el Sr Perez Reverte (escrit que podeu trobar “Esas Jovenes Hijas de
Puta”), ho va aconseguir! Vaig suposar que el volia treure de polleguera, però
l’altre ho va aguantar estoicament, i al meu parer, això va fer que tot el que
havia sembrat durant 2 anys s’ho va polir amb una 1 hora. Aplaudeixo per primer
i últim cop al Sr Inda pel seu aguant i obviar la forma i contingut del
missatge. I dislike per les formes del Sr Iglesias.
MOMENT TELEVISIU 3
El diumenge passat em vaig
aixecar molt enèrgica, com de costum, sinó
recordo malament anava al gimnàs, i fent zàping em trobo una altra joia. Ja no
recordava que transmetien missa per la tele. I justament de l’Abadia de
Montserrat, Mare de Deu!!!, mai millor dit. Vaig reparar en el cant celestial
dels escolanets i mentre em feia l’esmorzar a la cuina, sento el sermó d’un
capellà, quan arribo a seure davant la tele el que sento venia a dir alguna
cosa així: ...”tant se val si ets una dona
amb parella o sense, totes dues teniu
cabuda i sou prou importants, però la dona casada a més de treballar ha de
complaure al seu marit...” “Cagon la puta”! Vaig pensar, 100 anys carregats
amb 4 o 8 minuts, doncs ja feia estona que estava fent l’esmorzar per la cuina.
I la cosa va continuar... agafant un altre to i tema. Després d’una altra cantarella
dels escolanets, va i torna agafar l’atri un altre capellà. Comença a citar
Marc .1.1...no se què, no em va donar temps de pillar-ho, però començo a sentir: “calla i surt d’aquest home!! Tu ets bo però estàs dominat pel mal,
alliberat d’això que t’esclavitza perquè en el fons ets bo! Recordo una pel·lícula
(continua dient capellà, a la que jo
penso, coi ara parlarà del exorcista??
que moderna està la Iglesia, paro orella) recordo una pel·lícula, continua dient el capellà, “Sant Francesc d’Assis” (que penses, oi tant home!! Un top ten!) i que per aquell temps hi havia el Papa
Inocenci III on es mostrava la trobada amb el pecat original, tothom (seguia)
tenim una impremta que em de trobar, l’empremta de Deu! Situacions negatives i
obres dolentes, Deu els diu: tu ets bo, tens a dins un desig de bondat i
felicitat, amb mi deixat estimar, t’ajudaré a ser tu mateix, deixa que habiti amb
tu aquest sentiment. No són coses d’un dia per altre per això estem així...”
(Vaig parar de recollir les paraules, em vaig anar quedant sobtada del que
escoltava.)
Vaig pensar que aquest missatge
podria anar perfectament per l’Adonis de MHYV, pel Iglesias i pel Inda. Estan posseïts
pel mal! Pobrets i segur que no troben capellà que els pugui ajudar, o
exorcista que els hi tregui la maldat. Perquè... existeix o no el MAL? O és la “Puta
ignorància emocional” amb perdó, que no ens deixa veure més enllà de la nostra
pròpia pell?
Tota aquesta merda (li podem dir
informació també) amb 5 dies!!
Per tant per mi la millor manera
per entrenar i muscular els meus principis, els meus valors, les meves accions i
conseqüències i en definitiva veure si encara estan al seu lloc, si encara sé diferenciar
el Be del Mal (amb ironia), és mirant la graella televisiva.
Au doncs us deixo que ja m’he perdut 37
minuts dels “Goya”
