El present escrit és fruit d'una paranoia al Facebook, com ja veureu al llegir. Va dedicat a les noies que com la Lídia estan passant un moment delicat pel terreny de l'amor. Compte amb la NIT.

ODA AL NOI REBUTJAT

Oh nen malcriat que vas néixer atormentat, els teus pares disgustats i els teus avis emocionats

Vas començar al col·legi bocabadat amb amics espantats, al pati saltàveu adormiscats per desprès estar entusiasmats entre jocs palplantats i gronxadors arrepenjats

A la ESO vas arribar apollardat i manat, amb els pares divorciats i el professorat malpensat i desconfiat de veure’t atontat.

Vas començar a ser un marginat aïllat per més tard, com tot flipat,  a la Universitat aterrà.

Vas deixar als teus pares anonadats de veure’t un 15 M enfadat i cabrejat en contra d’un grup d’enxufats i compinxats .

A Plaça Catalunya et vas sentir estimat i alhora perjudicat, d’ELLA et vas quedar empanat i penjat , embarassat de tanta felicitat, vas decidir viatjar per tot l’Estat estant aturat i sense un duro al teu costat

Quan passejaves amb ella per Madrid alguns et van escridassar però tu enfadat i cabrejat vas fer un bon esclat amb el dit i…

Un dijous d’abril aquell tarat blanc karancat la Senyera et va arrencar.

Esbojarrat de dolor el seu nom vas pronunciar, Senyera meva!

Que t’ha fet aquest desgraciat!!!!!