QUE TINGUEU UN
BON INICI DE CURS, I QUE LA FORÇA US ACOMPANYI.
DREAM TEAM
A tothom que llegeix aquest títol
li vindrà al cap el “Mister Guardiola”, tenir un equip on tot rutlla, on
hi ha molt bon ambient i es reconeix l’esforç amb el guany de premis,
campionats i lligues. És el màxim a què pot aspirar qualsevol persona que vulgui
treballar en equip.
(El grup de treball consisteix en la combinació de
persones organitzades per fer una mena de treball. Per contra, un equip és
un grup de persones que treballen junts per aconseguir un objectiu.)
Actualment, i com a professora de
Cicles formatius, sento parlar molt de l’Aprenentatge basat en projectes (ABP)
o en reptes. Si ens focalitzem a implementar aquesta metodologia, caldrà primer
fer un treball molt gran de desaprendre o de desprendre’s de moltes creences
educatives.
És molta la informació que podem
trobar. Són molts els autors i autores, des del Sr Pujolàs fins a al Sr
Antúnez, implicats en formar i informar sobre aquest tema: el treball en equip
i el lideratge distribuït.
La majoria del nostre alumnat mostra
un cert recel a treballar-hi. Els entenem, ja que el primer col·lectiu on
sembla que també hi tenim un cert recel a treballar-hi som el professorat, o
almenys ho sembla.
El treball en equip el podem practicar des de grups petits, com en un Equip Docent, fins a un treball en xarxa on hi ha diferents àmbits i departaments implicats.
En un institut el treball en equip hauria de
formar part de la metodologia, però està clar que moltes vegades no practiquem
el que prediquem.
A què és degut? Doncs segurament a les particularitats i creences de cadascuna de les persones que el constitueix.
Què cal tenir en compte si volem treballar en equip?
1. Un dels trets més identificatius del treball en equip seria l’actitud de COMPARTIR. Caldria compartir-ho tot: encerts, errades, emocions, feina realitzada i un llarg etc. Compartir coneixements i experiències. Compartir suma coneixements. (No tothom ho sabem tot ni hem de saber-ho tot). Compartir potencia el sentiment de pertinença al grup.
Trenquem amb
la creença: “Qui té la informació té el poder”.
Tot i que l’ésser
humà està preparat per SOCIALITZAR-SE, la mateixa SOCIETAT ens porta a
l’EGOISME, degut moltes vegades a la POR de no ser ACCEPTAT/DA.
Cap de nosaltres és tan
bo com tots junts", Ray Kroc.
2. Un bon equip sabrà reconèixer les CAPACITATS i APTITUDS de cada un dels seus membres. Ningú ha de ser més o menys que l’altre. Cal que cadascú sàpiga què pot aportar al seu grup. Soc bona en presentacions? Soc bona en cercar informació? Soc bona en redactar? Soc bona en noves tecnologies? Soc bona en animar?
Trenquem amb
la creença: “Com més titulacions, més capacitada està la persona”
Els
punts forts estan en les nostres diferències, no en les nostres
similituds", Stephen Covey.
3. Un bon equip no perdrà mai el nord. Des d’un principi caldrà marcar o consensuar un o uns OBJECTIUS, i caldrà que algú del grup els vagi recordant quin tenen, per no desviar-se i perdre el rumb. Pot semblar una tonteria, però tornar de tant en tant als objectius millorarà les inseguretats o funcionalitat del grup.
Trenquem amb
la creença: “Assumir un càrrec és sinònim d’expertesa”
A les institucions no hi hauria
d’haver càrrecs, sinó grups o comissions per treballar diferents temàtiques.
Per exemple, dins un Institut ens podríem trobar amb una Comissió d’estudis,
Comissió d’orientació, Comissió d’activitats , Comissió de seguiment a l’alumnat,
Comissió de convivència etc i, quan parlem de representants o delegats, aquests
i aquestes haurien d’actuar, com ja s’ha dit, depenen de la tasca, les
aptituds, les capacitats i l’expertesa que cadascú mostri i demani la situació.
Segurament hi hauria més encerts que quan una persona que ostentat el càrrec,
ho ha d’assumir sí o sí, tot i mostrant certes limitacions i debilitats per a fer-ho.
5. És molt important prendre decisions amb PERSPECTIVA. Abans de decidir o proposar alguna cosa al grup cal mirar des de diferents punts. Què pot passar si faig això? A qui repercutirà? Quines altres accions desencadenaré si ho faig? Quines conseqüències negatives pot generar? Estic disposada a entomar-les? Estic disposada a ser criticada? Qui o quantes persones recolzen la meva proposta? I, finalment, PER A QUÈ ho faig? no, -per què? Sinó, - per a què?
Ho faig pensant en
MI o pensant en el COL·LECTIU de professorat
i/o alumnat?
Trenquem amb
la creença: “Hi ha crítiques constructives i destructives”.
Les crítiques ens ajuden a veure punts de
millora, o veure coses que potser ignoràvem. Conèixer les intencions és el que
ens pot ajudar a decidir què fer amb “aquesta crítica”.
No hem de lluitar contra el defecte
sinó desenvolupar la virtut oposada. Edward Bach.
Sempre hi ha gent que creuen que el
que ells jutgen bo és vàlid per al món sencer. Carl Gustav Jung.
Treballar en equip, tot i els nombrosos beneficis que dona, és la forma de treball menys utilitzada i en moltes situacions, mal utilitzada.
