UNFRIEND

Si llegiu el concepte d’amistat al “Wikipedia” és força generós en referència al concepte en sí, hi ha un paràgraf que me’l quedo, vindria a dir: Hi ha amistats que neixen pocs minuts després de relacionar-se i altres que triguen anys a fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dècades. 

(Actualment el concepte, irònicament per molts i moltes,  és vist com un seguidor o seguidora teu, sigui via Instagram, Twiter o Facebook.)

Hi ha gent entre nosaltres, potser vinguts d’altres planetes, segurament, que s’han quedat amb el concepte que una amic o amiga ha de ser per tota la vida i que t’ha de recolzar quasi de forma incondicional. Error de gran magnitud.

Hi ha gent que no és conscient que l’amistat no es petrifica, sinó, que hauria de "mutar", créixer, canviar, millorar, empitjorar etc però sempre en continuo moviment, com la terra. Qui no té una amiga o amic que surt de “fiestiuki” de tant en tant i encara es mostra com quan fa 20 anys? Moltes vegades sorgeixen de la misèria que hi ha al seu interior o entorn i surten buscant les alegries d’aquelles noietes o noiets que tenien 18 o 20 anys, sense problemes, sense responsabilitats, sense valors morals ni ètica aquí estimar. Error que s’acaba pal·liant afrontant la realitat del seu interior, afrontant que tothom envellim i que s’ha perdut moltes històries durant aquest 20 anys que ha estat desapareguda o desaparegut. Com recuperar 20 anys perduts? Amb un anit de borratxera no, segur!

Quan diuen que les amistats s’han de cultivar, s’equivoquen, són els moments i les situacions les que s’han de cultivar, o tenir cura de com les portem a terme. El sentit comú ajuda molt a mesurar les relacions. Per mi.

Em fa gràcia quan recordo aquest estiu, durant un vermut, vam coincidir amb dues “companyes” de les quals amb una he intercanviat moltes més situacions que amb l’altra,(aprofito la semàntica que estic utilitzant ;) Vam preguntar-nos: - Que passa quan una companya es fica a xerrar amb algú que es troba i et dóna completament l’esquena??? I evidentment ni et presenta ni te integra en la conversa?? Que fem amb ella? Li ensenyem modals?? O comencem a votar darrera seu, eoo, eoo estic aquí!!!  l’acceptem per ser la nostra amiga? O pel contrari espaiem les trobades amb ella?

I ha gent que, sembla ser tenim aquest do de “l’escapisme”. Podem passar de sentir-nos necessitades a sentir-nos ignorades amb un “plis”. Eh, però nosaltres com si res!

Curiosament conservo companyes i companys d’infància, companyes d’institut, companyes d’universitat, companyes de treball, companyes de festa (companya de la companya)  i companyes anònimes que busquen la meva aprovació. No són moltes no us penseu, o sí, però si les escullo és senzillament perquè no he de mesurar les paraules quan estic amb elles. I sobretot perquè m’han donat  GRANS MOMENTS.

Moltes vegades m’imagino un dia sense ningú al costat, sense família, sense companys/es sense ningú! I la sensació no és negativa, potser perquè tal com deia em nodreixo dels moment i/o situacions, soc una devoradora de moments! ;) Per tant el que ningú em pot prendre o no puc perdre mai són el moments, i, si mai alguna demència entre a formar part de la meva psique de poc em servirà tenir o no algú al costat, no recordaré ni els moments! ;).

A vegades penso que m’agradaria tenir parella per suplir el que molts i moltes volen, que és: sentir-me recolzada, acompanyada, però sincerament, crec que m’afartaria. I tot i suposant que em recolzés, doncs moltes parelles esquiven la soledat a cops d’ignorància.

Em fan molta pena aquelles persones que esperen sempre alguna cosa a canvi, o que actuen i participen de moments pensant que se’ls hi seran tornats. I de gent que s’aprofita de la ingenuïtat d’algunes i alguns i converteixen les seves accions en actes d’esclavitud. A certes edats això ja no hauria de passar, però passa.

I avorreixo als que quan els hi va bé, o diguem que els hi va com a ells els hi agradaria, s’enfunden en una supèrbia o prepotència, obliden que els moments es queden i les persones se’n van!! Actuen moguts pel seu propi EGO, emborratxats de felicitat temporal. Jo no serè allí quan caiguin, això segur.

Hauríem d’actuar tothom amb convicció als nostres principis, acceptant això sí, les conseqüències tant positives com negatives que això pot portar. Ja sabeu que pot ser bo per mi però no té perquè ser-ho pels altres, per tant compte en les nostres actuacions i sobre tot en les seves conseqüències.

Fa temps, molt temps que en aquest camí m’escolto més el cor que el cap! I quan tinc la sensació de VOLER FER, ho faig però quan NO en tinc ganes i sento malestar, inconformitat, incomoditat, rebuig etc, simplement NO HO FAIG. Demani qui m’ho demani.

Soc devoradora de moments no de persones. 

M’apropo a tothom i rebutjo als aprofitats/des que fan us de la seva tendresa per vendre situacions i/o moments incòmodes.

I... recordeu  com va dir Batman: - se’ns coneixerà pels nostres fets NO pels nostres noms.

Salut per tothom!

Masturbar-se o morir!

Quan declares amb tota tranquil·litat que no tens sexe des de fa molt temps la cara que es fica a la gent és de pensar llavors… Ostras!! i com t’ho montes?  et  masturbes nooo? 

El present escrit va dedicat a tots i totes aquelles que majoritàriament fan ús de la penetració, i/o que et fan sentir que sense parella no ets ningú. Senyors i senyores: - “Open your mind!”

Anem a veure, si ens remuntem a la nostra infantesa tindrem records de moltes situacions, pocs referents al sexe o plaer, doncs ja es van fer càrrec els nostres padrins/àvies/pares/mares i altres familiars de aplicar-nos la frase: - “això és lleig”. 

Els/les que heu tingut prole fa poquet o esteu en l’etapa dels 3 anyets si sou observadors/des de ben segur que heu vist a les vostres filles o fills algun que altre cop abduïdes al televisor i fent un moviment accelerat i repetitiu amb el braç del sofà, no? Doncs esteu assistint a la seva primera masturbació, en aquests casos acostumen a ser les nenes, el nens passen directament a poder veure els capítols del Doraemon tocant-se, estirant-se les seves petites parts, com qui juga amb plastilina. I que no dir de l’altra gran acció que en aquestes edats ens tenen acostumats, la de posar-se el dit al cul!!! I acte seguit el dit al nas, no em direu que no ho heu vist o fet mai! de petits ehhh!! (No me sigueu pudoroses ara!) Si la vostra resposta és Sí! Res, tranquil.les tot normal! Segons Freud els vostres fills i filles: “progressen adequadament”, sinó fos perquè ...malauradament en aquesta etapa ja ens comencen a inculcar els primers prejudicis, “No facis això, que és lleig!!!”. 

En certa manera que ens ho anessin parant no està del tot malament doncs anar pel carrer i veure com ens rasquem les nostres parts íntimes airosament no quedaria molt bé, No? Us imagineu que rascar-se el cul fos una acció tant natural com rascar-se la part interna de l’orella? O treure’s el trosset de carn enganxat al queixal? O el nas!!! Encara que sigui amb un mocador.  Doncs mira! encara haurem d’agrair als adults que frenin aquest descontrol de “furgades” ;) Perquè segons qui, imaginar-te’l furgant les parts del darrera amb aquella espècie de ball “contorsionat”, uff, millor que no ehh! Deixem que formi part de la nostra intimitat ;).

Seguim amb l’etapa de l’adolescència, faré un petit incís per anar cap a l'adulta. Vull destacar en aquesta etapa, que una servidora fa uns 35 anys ja s’anava a dormir tenint somnis eròtics amb un Edward Cullen (pels menys posats; saga "Crepúsculo"), sí jo ja tenia els meus somnis amb Dràcula fa 35 anys!!, o el que seria el mateix imaginar relacions impossibles amb xicots caracteritzats amb el que vol una adolescent;  una relació pura (doncs la majoria encara no hauria provat la penetració), on es busca el flirteig, l’amor pur, les carícies, vèncer les adversitats!!! Juraments de sang a perpetuïtat!!! i Batalles campals per un amor!! Mareeeeee quins records!!! Jajajajaj ah! I us he de confessar que un altre personatge que formava part de les meves nits era la d’un Indi!!! Siux o Comanche Jajaja.  Penseu que era la època de les pel·lícules anomenades: del "Oeste” era la epoca de directors com Huston i actors com John Wayne, Michel Landon, James Stewart etc tots ells grans actors, peroooò sortia cada Indi!!! I... mireu per on, molts anys desprès va i també em fan la pel·lícula, anomenada  (repic de tamporrrrrrrrsssssssssssss!) “ El último mohicano”!! Ole!! Clavada als meus somnis jajajajaj . Es curiós no?? Suposo que no dec ser tan rareta  si han fet les pelis voldrà dir que més d’una de vosaltres en les vostres “adolescències” haureu tingut el vostre personatge passional ;) sigui com sigui “que me quiten lo bailao”.

Nymphomaniac. Lars Von Trier.

Seguim i anem directe a la època adulta sinó, això no ho acabem ni amb dos dies!. La primera vegada que vaig veure una penetració devia de ser amb 9 o 10 anys a les golfes d’una amiga. Xafardejant per allí vam trobar unes cartes (de joc) amb tot de fotografies pornogràfiques. Es podia veure clarament les diferents poses i les cares de entre dolor i plaer de les dones, només recordar-ho ja em fico “catxonda”. Doncs sí, recordo que va ser la meva primera vegada que faig sentir foc a l’entrecuix. ;)))

Després ja em remunto al meu primer “noviet” als 18 anys i les primeres incursions en el tema del sexe. El “novio” en qüestió era una mica curiós i a més era l’època de “9 semanas y media” amb això us ho dic tot. Vam durar 2 anyets i poc, però he de dir que, potser per la nostra etapa com a principiants, tot i que ell s’hi esforçava, amb màscares, lligacames i altres. No recordo una etapa sexual massa aprofitada. L Posant-me seria, crec que fins i tot em va traumatitzar per futures relacions, això ja us ho aclariria fent cafè, sinó no acabarem mai, doncs dóna per un altre blog. ;). Ens hem de centrar cap a la Masturbació!

Desprès de finalitzar la relació vaig tenir les meves primeres necessitats, vaja el que es diria que em vaig quedar enganxada,  i/o el que Freud anomenaria Pulsions sexuals, ja les tenia des de la meva infantesa però ara, m’havia creat l’hàbit! Passar de tenir sexe cada cap de setmana a no tenir-lo... Total que em vaig iniciar en l’art de la masturbació.

En aquella època es va tornar a reviure “l’Informe Hite*” que feia referència a que és el que ens agrada a les dones. Potser arrel d’això van sorgir articles sobre si les dones erem clitorianes o vaginals. Si no sabeu per on vaig només cal que entreu pel google i cliqueu alguna web porno o agafeu una peli porno i mireu com es copula. Les imatges o escenes sempre solen ser les mateixes, el procés seria: Mamada masculina, mamada femenina o cunnilingüe, penetració pel darrera i penetració pel davant en forma de L, i s’acaba amb una altra mamada masculina amb erupció. Suposo que la majoria no arriba mai al final però si passes les escenes ho veus.  Diria que no us he dit res d’especial. Ara si voleu contestar la pregunta anterior, heu de fixar-vos on es toca la dona constantment mentre el home la penetra. Ahí lo dejo!

*(Informe Hite http://www.habladesexo.com/docs/informe-sexualidad-femenina.pdf)

Anem  a parlar finalment de les nostres pulsions sexuals. Intentaré no ferir cap emoció de persones externes als meus pensaments, no és un escrit per a parelles, repeteixo no és un escrit per a parelles,  sinó per a persones satisfetes amb la seva vida sexual amb o sense parella.

Em trobo des de fa molts anys anant amb parelles i gent soltera. Tinc parelles com a referència. Una espècie de baròmetre per identificar les relacions que m’agradaria tenir. A nivell sexual hi ha de tot, hi ha parelles que gallardegen dels seus atributs sexuals, i n’hi ha que en poc temps ja es queixen de la falta de freqüència sexual en les seves vides.  Frases com:- “avui toca no?” o - “em tens els ous...” “reina a veure quan fem alguna cosa”... Tothom les hem dit i/o escoltat. Sembla ser que socialment ens veiem obligats a donar explicacions de quantes vegades ho fem, o de tenir-ho que fer com una obligació. O sigui li donem una importància objectiva al sexe, quan resulta que es practica segons les ganes i apetències de cadascú, que no sempre coincideixen amb les de la parella respectiva. Si tenim en compte que les ganes o apetències sexuals són subjectives, el fet de tenir-ho que compartir amb la nostra parella ens ho complicarà tot. 

Referent als que no tenim parella,  no hauríem de tenir problema. No recordo haver sentit a ningú que digui sopant amb els amics o amigues: - Fa 5 dies, 3 mesos o 8 anys que no follo!! - A veure quan m’hi fico. I es posi a parlar de les seves masturbacions. No ho farà perquè segurament es satisfà de manera natural i planera, sense haver de compatir o acordar-ho amb ningú.  Bé sempre hi ha alguna excepció d’algú que ho explica obertament ;) com serà el meu cas.  

I ...de manera natural també se de parelles que mentre ell o ella és a la dutxa l’altre es masturba.  Per tant la masturbació no es cosa només dels que No tenim parella. No dic rés de nou ni de anormal, crec. Encara que alguns més que algunes és pensin que “no hay lugar a la masturbación entre parejas” . Seria un altre tema...

Entre parelles. Jo m’he trobat explicant com copulava amb la meva parella, que m'agradava, que no volia fer, que em demanava etc,  però a nivell individual mai he parlat amb ningú sobre com em masturbo o parlar dels trucs o toquetejos que hauria de fer per tenir més o menys plaer. Es curiós no? Que entre parelles hi hagi aquesta complicitat i llibertat (per separat eh) en parlar de sexe i en canvi a nivell individual hi hagi més reparo. Sobre tot entre dones, i homes diria que també, almenys passada l’adolescència.

Aquest dies he tingut l’oportunitat de veure “Las cosas buenas de la vida” amb Bradley Cooper l’escena en que ella li explica com han estat les seves relacions és bona i, ell només escoltant-la ja es fica calent. Aquí vaig jo!!

Com s’ho fa algú sense parella ?

Si es mira des d’una única perspectiva, la penetració. Òbviament la resposta és amb un vibrador. Fi de la curiositat.

Però és injust que s’associï: “ no tenir parella” a “ser parella d’un vibrador”. A casa meva no en va entrar un fins fa 2 o 3 anys, i va ser amb un “Tuppersex” d’acomiadament de soltera. També és curiós que aquestes coses s'acostumin a fer en els acomiadaments de solteres. Totes les que hi érem solteres, casades o amb parella, ens vam quedar el “Pepe”. Qualsevol el deixava passar, quan la noia del “Tuppersex”, ens va dir que era el que triomfava més entre les seves col·legues... La curiositat ens va matar! Entenc que a partir d’ara els i les que em coneixeu ja me imaginareu amb el vibrador tot el dia,  i l’escena pot ser vibradora per alguns, mai millor dit, i nefasta per altres. Com la cara que se me va quedar a mi quan vaig saber que un professor s’havia liat amb la de català. Cada cop que entrava per la porta de classe me la imaginava follant amb el profe. O quan assumeixes que els teus pares també tenen sexe. ;)

Us he dir que, encara que per situació hauria de ser el contrari,  - que no estic enganxada al vibrador!!! Us confesso que de funcionar, funciona! I la intensitat de l’energia de la que et desprens amb un vibrador és immensament proporcional a la llarga estona de preparació i precalentament, que necessiten aquests tipus de situacions. ;) ahí lo dejo!  

Per una dona com jo, que la meva migdiada és de 2 o 3 minuts com a molt, no és un bon sistema.

El meu funcionament i/o sistema és com el de la majoria d’homes. A mi em ve al cap el típic donant d’esperma ;) que el fiquen al  quartet amb revistes “Guarres muuuu guarres”. El sector masculí és capaç d’obrir la revista i al moment tenir una erecció i/o ejaculació. (no sempre està clar). Però a qui com jo, quan la pulsió sexual et batega, et batega molt molt fort...(sol ser un parell de vegades al mes) tiro d’imatges que puc veure (porno o no) o imaginar, d’aquesta manera la pulsió va creixent, creixent... l’entrecuix va rebent les senyals en connexió amb el cervell sense parar i durant uns minuts llargs, es van processant una sèrie d’imatges guardades en carpetes (metafòricament parlant) que filtrades ordenadament i amb ritmes lents al principi i frenètics al final, s’arriba al clíiiimaaaaaxxxxx total!!!   I quan aquest  amb una intensitat brutal va parar a l’entrecuix, tens un orgasme segur! Punto i final! Ràpid i net. Et quedes... pletòrica. 

El bo d’aquest sistema és que puc continuar amb la meva rutina, si estava traient el pols, continuo traient el pols, si estava mirant tele, continuo mirant tele, si estava estudiant anglès continuo estudiant anglès. La pulsió es mostra sense previ avís.  No “hace falta dezir nada más” lo pillas?

Referent al vibrador, i/o parella? Els resultats són diferents, ni millor ni pitjor. Diferents en quan intensitat,  satisfacció i oratòria final. 

He de matisar un  parell de coses, no us voldria deixar així ;)

M’atreviria a dir que:- La intensitat en que ens arriba la pulsió sexual és igual a la rapidesa en que arribarem a l’orgasme. Sinó que els hi diguin als de “aquí te pillo aquí te mato”.

En el meu cas en comptes de deixar-me portar per satisfer petites pulsions sexuals dia a dia (com podrien fer la majoria de parelles com obligació o no), espero la gran pulsió sexual, canalitzo i exploto. Així de senzill.

No faig apologia a la masturbació, o sí, ni a estar sol o sola, ni si és millor o pitjor fer-ho amb parella. Vull donar a entendre que tothom tenim les  nostres pulsions sexuals i el que es pretén és que no hem de ser esclaus o esclaves de satisfer-les constantment única i exclusivament amb la penetració, tinguem o no parella. La majoria ho deveu saber. Però ho recordo per algun despistat/da.

El que fem majoritàriament és buscar “el plaer”. A certes edats ja hem de saber que es pot assolir de moltes maneres, una seria mitjançant el sexe però ens en deixem tantes com tants dies, situacions i persones hi ha.

Qui vulgui supeditar la seva vida al voltant de tenir relacions amb penetració, ja s'ho farà! Jo li recomanaria que llegeixi les contraindicacions que porta. Com tot medicament molts ens l’acabem prenent, pensant que és el millor, i com que tothom ho fa...,  però sabem, i a molts ens ha passat, que aquest medicament no sempre ens ha anat bé!  Podem provar l’homeopatia, naturopatia, esports, bons hàbits... anar provant fins trobar el que millor que ens va. Doncs amb el sexe és completament igual. 

Au doncs, salut i força pel 2015

9N RUGUA!!!

(RUGUA: Segons la bíblia en l’antic testament, tipus de crit que es tradueix com danyar, destruir, trencar, confondre en la batalla, donar clamor per guanyar. Jueces 7: 18 i 20 (Crit de guerra))

Avui he deixat de ser verge, políticament parlant ;)

Fa uns dies vaig tenir la sort de retrobar-me i fer amistat pel Facebook amb l’Agustí, un activista de cap a peus, tant pot estar repartint papers per explicar els abusos de les privades en matèria de radars, com potenciar una xerrada sota el títol “ El procés sobiranista des d’una perspectiva llibertària”. Així és com un 6 de novembre vaig perdre la virginitat, acceptant la invitació de l’Agustí.

De ven segur que la majoria de la gent aplegada a la xerrada estava plenament assabentada de la temàtica i fins i tot coneixia als ponents, obvi i normal, doncs jo no.

Els primers segons que vaig llegir el títol em va venir al cap, el Rei i la pel·lícula “Libertarias”, ho sento, però soc sincera, al cap de pocs segons ja vaig anar lligant caps, vaig reconèixer sigles com CUP, CGT i paraules com Ateneu, procés, militant etc. El següent pas va ser ficar el nom dels ponents al google i clicar sobre IMATGES, evidentment no em sonava ningú. Però vaig pensar, a veure, fa temps que et notes “aburgesada” no has militat mai sota les sigles de cap partit és més, la meva primera votació al poble va ser una mica de prepotència i, vaig votar un partit que s’iniciava anomenat: “els verds”, ho vaig fer per veure si això de comptabilitzar vots era real, i sí ho va ser, els verds van tenir 1 vot al meu poble. Els anys següents vaig ser una mica seguidora de la majoria, ves per on quina raresa, vaig votar molts anys al PSOE, el vaig trair per  unes  votacions de la Generalitat votant al “Sujeto Pujol”, algun que altre vot en blanc, i en les últimes vaig votar a ERC o la CUP sincerament no ho recordo.

I ara a qui coi votaré en les properes eleccions??? Així és com he anat a parar a la xerrada d’aquesta nit. Buscava resposta, i...

No l’he trobat, continuo sense saber a qui votaré. Però no ha estat en va la meva assistència. Quan ha començat la xerrada m’he imaginat les reunions clandestines de la famosa resistència francesa, una anada d’olla com una altre, i a  l’escoltar als ponents i algunes persones del públic, les meves ànsies anaven augmentant, com qui comença a tenir un coit fantàstic. 

He de dir que fins hi tot m’he contingut a intervenir, doncs he pensat: amb la meva ignorància política!!!! no els hi facis perdre el temps!!. Massa preguntes per tanta informació de cop, que per molts i moltes haurà estat “mas de lo mismo” o informació de primera ma, però per mi ha estat un allau d’idees i noms abandonats des de feia temps en la meva massa negra del cervell i/o remota memòria. 

Sentir el nom de Bakunin, Foucault, Nietzsche i fins i tot Joan Fuster ha estat orgàsmic, m,ha transportat a la meva època de BUP i COU i rematar-ho amb la física quàntica i Matrix, ha estat la ostia!!!! M’ha bullit la sang! Que fort!! he pensat perquè coi els havia abandonat tant fàcilment i ara em feien despertar ???

Abans d’entrar a la xerrada tenia molt clar que faria el 9N, anar votar i el què votar, SÍ!!!, SÍ!!!. I ho vull fer perquè vull un canvi!! Vull una transformació de l’entorn!!!! per Be o per Mal, però ho vull, i si hi puc participar molt millor!!!. Em costa molt militar amb un partit polític però no amb una ideologia, no vull apegar-me a ningú però em vull alimentar per nodrir els meus principis rovellats, vull exercir els meus drets, guanyats a pols per molts i moltes que ara ja no hi són.

Tenim les ganes, tenim les ideologies ara, tal i com s’ha dit ens falta materialitzar-ho, acordar-ho, sol·licitar-ho, suggerir-ho, demanar-ho, exigir-ho en definitiva MOSTRAR que realment volem una transformació, les paraules se les emporta el vent (com diu la cançó) en canvi els fets construeixen la història. Deia una “que si no se’n fan no se’n conten”.

No conec partit per mi, de moment, però com deia,  Sí  ganes d’anar fent i participar, crec que la suma de totes les individualitats és el que pot anar fent un moviment transformador, hem de fer que sorgeixi de manera espontània i natural com la necessitat de beure i/o menjar.

Aprofitem el moment!

Ho deixo aquí, no vull continuar més l’escrit doncs sinó aviat semblarà un argument simplista  ;))) i l’únic que us volia fer arribar era el meu estat mental d’un 6 de novembre.

El 9 de novembre tothom a   RUGUAAAARRRRR!!!!

YOU HAVE A MATCH

Després de fer pública la meva situació sexual algú em va mostrar la solució.

I ho he provat.

Ha caigut a les meves mans una revista on hi dedica un article i m’ha fet gràcia la definició que diu. “Meetic o cualquier  otra red social para buscar parejas no es una ONG, así que usted no està prestando un Servicio social a los más débiles, està eligiendo pareja!!!”

S’ajusta  perfectament a la meva conclusió final després d’haver estat navegant per l’aplicació TINDER. Aquesta, pels qui no la coneixeu, consisteix en veure un munt de fotos de nois/homes que estiguin a X quilometres de tu (A l'inici quan et dones d'alta has de donar la teva ubicació)  i vas ficant LIKE quan algu t’agrada físicament, per la descripció que fa o per les preferències que teniu iguals al Facebook. Però, per poder parlar amb ell, cal que també et fiqui un LIKE a tu, sinó... no hi haurà Match!! No hi haurà contacte.

Hi ha gent que hi renega, i/o diuen que hi busquen amistats. Mentidaaaaaa!!!! No us vulgueu enganyar ni ens enganyeu a la resta. Qui s’hi fica és per buscar parella i punto!. Per fer amistats tens la feina, el cole dels teus fills/es, el gimnàs, les caminades per la muntanya, clubs esportius etc. Així que deixem-nos d’històries!  i... A la feina!

Quan vaig parlar amb la meva instructora “A” ella ho tenia molt clar, i em va agradar la idea, té la edat per tenir fills/es i vol escollir algú amb qui pugui assolir aquest objectiu, tenir això i altres coses tant clares ho trobo fantàstic. I que et llancis per aquestes plataformes després de veure el que he vist, doncs suposo que tard o d’hora ho aconseguirà. Això sí cal paciència!. Tothom tenim al nostre voltant alguna que altra parella que s’han conegut per les xarxes, i les estadístiques, segons l’article, que ha caigut a les meves mans,  mostren que les parelles estan més satisfetes i amb menys possibilitats de trencar. De fet, crec que s’està iniciant un boom!

Us explicaré la meva curta experiència i... allà vosaltres. 25 dies connectada.

Primer que tot, quan es dona d’alta cal tenir en compte com fem el perfil, no hem de caure en alguns errors bàsics i catastròfics, com ficar una foto de fa 10 anys, Error!

Segon, Conèixer perfectament el funcionament de l’applicació sinó us passarà com jo, que li “fotea” a tothom like sense saber-ho, perquè feia lliscar el dit cap a la dreta. Que em va passar??? El diumenge rebia Matchs per un tubo de tios que em feien pujar l’estomac a la boca, i missatges com: “Hola carinyo!” “ De donde eres guapa” AAAArrrggggg!! Em va sonar com si estigués parlant amb “trabelos” !! No se perquè... Vaig cometre un altre Error, disculpar-me, jajajajajaja quan li vaig dir a la meva instructora, em va dir: A saco! UNMATCH i s’ha acabat!! Ella com l’article tenia raó, no som una ONG!!

Això ja em va fer pensar, quan desgast emocional hi deu haver-hi, no? Resulta que algú et fica LIKE sigui o no espectacular et crees unes esperances i.... ZASCA UNMATCH! desapareix com si res.

A mi em va passar, un dia vaig rebre un match “Fabrizzio 42” renoi, jo ja no recordava haver-li clicat like, però allí hi ficava molt clar, havíem coincidit ;) Estava com “un queso” a més tenia una foto amassant el pa, musculat, moreno i italià, que més es podia demanar?? Vaig anar tot el dia amb la rialla de cap a cap, ja em veia per Italia amb bicicleta de passeig, pamela al vol i el Fabrizzio conduint-la. Error!! Falses esperances. Jo vaig limitar a  130 quilometres, són els que em sortien quan li vaig dir “Hola” i al dia següent miro i en ficava que estava a 986 quilometres!!! Aquest no va tornar a respirar amb els 25 dies que vaig estar conectada, ohhhhh, Snifff. Però mira la rialla que vaig tenir em va durar un parell de dies, un estat catatònic, regalava rialles a tothom, entre imbècil i feliç, una delicatessen pel cervell ;))))) tot això que tinc!!!

Val la pena entrar-hi només per veure els perfils, hi ha de tot!!! Aqui va una mostra:

Perfil:  Nusos d’espatlles, paquet i/o peus  (amb calçotets eh.. però marcant)

Perfil: Escalador, runner, surfero...(impressionant la majoria fent 50 coses)

Perfil: Hola que tal ! Amb la dona el dia de la boda! ( Amb aquest vaig flipar, potser volien fer trio)

Perfil: Família a la piscina (aquesta no la vaig entendre, suposo que era ell, ella i els dos churumbeles, potser volia una relació tipus els Beckam,  i jo ser la mainadera!!!)

Perfil: pegant morreo a la morenita del dissabte al pub sobre les 4 de la matinada, que dius cal? He de saber que te morreas con to DIoss!

Perfil: mira que “Bolido tengo” (Alguns semblaven seus però altres... com qui va a la fira sant Miquel i es fa la foto damunt del John Deree i farda amb els seus colegues.)

Perfil: “Soy un cachas, que te la meto cuado...”. (El que acaben amb les botelles d’oli del super)

Perfil:  Mira de que Trabajo (hi havia un que hi ficava el nom de la consulta, era dentista, i un altre amb la foto al mostrador de la seva botiga a Marbella !!!)

Perfil:  My  Morros ( em vaig trobar la foto de 2 o 3 morritos i en una, a sota de la foto, casi no es veia, hi ficava, “pajilleros.com”  no haze falta dezir nada mas)

Perfil: My Peet ( molts amb gossos i gats, ja et deien que anaven al pack, està bé així t’estalvies les sorpreses)

Perfil: El viatjer (tots tenien la pinta d’haver-se pegat uns viatges... tela, al Nepal, Nova york, Illes paradisíaques, Mèxic... Fabrizzio en tenia una com en mig d’un bombardeig a l’lrak,  el pobre igual està en mig d’un bon merder, i jo fent conya. Després amb tot el que vas veient penses, clar!!! deuen de ser les que van fer al viatge de nuvis ;)))) que dolenta soc ;))), no soc una ONG, no soc una ONG...

No tothom era així clar, jo vaig tenir contacte oral amb uns 8, no sigueu malpensats i malpensades!!! Volia dir que em vaig enviar missatges amb 8, això encara que no ho sembla és un desgast de temps i emocions!!!  Està bé quan no saps que fer i estàs avorrida, però no és el meu cas! Un dia em ficava a dinar a les 5 de la tarda, acabant una conversa que va començar a les 10 del matí.

Fins que va arribar el dia que vaig quedar amb 1. Vaig quedar a Montblanc, no coneixia la ciutat, només de passada pels estius adolescents cap a Salou,  llàstima!! en tenia un bon record i ara...no crec que la pugui tornar a veure-la  ni a passejar-hi. El noi hi tenia una retirada amb la foto del seu perfil, cal dir-ho, però amb 10 anys més a sobre i...amb dos separacions i històries rares que em contava a mitges.  Jo em vaig portar com una professional! ;))) no el vaig engegar per pena, Error!!!!.

Per sort  vam coincidir en anar a dinar a la Àrea de Guissona, no hi havíem anat cap dels dos i ho vam provar, 5 eurets, el que podia semblar un lloc patètic i de poc glamur va ser la millor opció per aquests casos, tota l’estona estàs buscant-te la vida per cuinar la carn i altres matèries grasses,  això vol dir que passes poca estona asseguts junts i evites estirar conversa ;)))). Més tard, quan fèiem cafè en una terrassa, la divina providència va actuar, i el que era una trucada fortuïta de la Cristina, va donar peu  a que ell penses que me’n volia desfer, no sé perquè, però es va aixecar i va anar a pagar el cafè, i jo vaig aprofitar en dir que havia quedat a les 17 amb ella,  el vaig acompanyar al seu cotxe, dos petons a la galta, i... “nunca más se supo”.

No està fet per mi això, molt fred, sensacions forçades, racons negres, cors trencats, ràbia... el que recordo és que en tot moment era constant del que feia i deia, molt correcta ;) però quan el vaig deixar al cotxe, vaig pensar, “ossstiiaaa”!!! Quina pèrdua de temps! Havia d’haver fet la cobra i quan el vaig veure, sortir corrent,  marxar altre cop al cotxe com si res i no estar 5 hores amb una persona que ni m’anava ni em venia. Per tant al final SÍ vaig ser una puta ONG.

Aquesta situació i altres m’han fet veure que el meu objectiu NO és trobar parella, almenys NO anar-la a buscar com qui va comprar una mascota que s’ha de posar a casa seva. Que insisteixo qui ho te clar, penso que és la millor opció. Pitjor eren els matrimonis concertats dels nostres avis i àvies no? Almenys aquí pots escollir.

Crec que va bé, com deia, per “vitaminar” el cervell, però penso que també cal molta paciència i estar preparat/da pel desgast emocional, per les trobades, les decepcions, paranoies, expectatives... són massa emocions i sentiments en tant poc temps.

I jo tinc clar que vull viure el temps pausat, el dia a dia. I tal com vingui. 

Finalment us he de fer un avis, aquestes aplicacions generen certa ADDICCIÓ a:  mirar els perfils, veure si tens match, a quina hora s'ha conectat,  com es que no t'ha dit res a tu... ufff massa cacao, jo estic molt tranquil.la! ;)

Vaig donar-me de baixa a la Francesa, acabava de contactar amb un noi nou que estava a 1 quilòmetre meu, jajajaja quina ironia, el pobre igual encara estarà preguntant-se qui coi era. 

Una Fabrizzia més a la xarxa!

Salut i Amor!! ;)

EMOCIONALMENT PARLANT...

No se que sortirà d’aquest escrit, és dels primers que tinc moltíssimes coses al cap i no se com donar-li estructura. Normalment quan mi fico és perquè tinc com un “pap” que he de treure, vomitant en forma d’escrit, moltes vegades me imagino com a “La milla verde” quan l’actor John Coffey vomita com unes cosetes marronetes, fent com si li tragués al mal al Tom Hanks. Doncs així em sento jo d’alleujada quan vomito. He de dir que moltes vegades em decep una mica el que em surt, i d’altres m’alegro, intento fer les correccions pertinents, però la majoria de vegades em deixo portar per l’espontaneïtat que em surt.  L .

Avui mentre estava present amb cos i ànima en un xerrada sobre Bullying he pogut anar reflexionant sobre el següent escrit.

Fa temps que tinc contacte i dono el crèdit d’ Habilitats socials (HHSS)  al meu alumnat,  sempre els hi comento que això d’explicar la teoria no vol dir que hagi de ser un 10 en habilitats socials, més que res per evitar allò de: Parles d’habilitats socials i ets la última que les fas servir!! D’aquesta manera quan m’arriba això a l’orella no deixo que em faci tan mal. Li podria contestar: “ Calla desgraciada/t de merda! No has passat tantes hores de la teva vida observant les teves emocions i les que t’envolten com jo ho he fet, i ara em vens a senyalar la meva professionalitat perquè et recrimino per tercera vegada i “emprenyada” que fotis el favor de seure be i escoltar!!!!!! Ves-te’n a la puta merda!!!! (però no ho faig) Be sí,  la vaig expulsar tranquil·lament quan va passar a l’insult. La meva primera expulsió des del 2005.

Aquests i aquestes que es pensen que pel fet de donar Habilitats Socials (HHSS), no tingui el dret d’emprenyar-me els fico a la saca de persones amb IGNORÀNCIA EMOCIONAL.

I que seria per MI la ignorància emocional??? Ho intentaré explicar a continuació.

Malauradament aquest any m’he deixat portar pels pensaments irracionals, sí allò que explico a l’alumnat, resulta que aquest any m’han atacat a mi. I quina diferència hi hauria entre que m’agafin a mi aquests pensaments i no, per exemple,  a la caixera del banc?? Doncs que JO, segurament, per sort o per desgràcia, els identificaré més ràpidament, els passaré a la consciència i me’ls treballaré per no arribar a emmalaltir. I això amics i amigues no s’aprèn amb 2 dies ni amb 1.665, per dir algun número. I... tot i amb això no asseguraria un 100% que em surti be. Però seria una petita avantatge que tinc enfront de la caixera. Això no implica que la caixera no ho pugui fer, eh!!! Només dic que jo segurament ho faria més ràpid que no vol dir MILLOR!!.

En la sessió parlàvem de víctima i agressor, el meu cap anat  pensant: durant aquest any quasi tot un departament em tractava d’agressora. Com es justificaven:  Tinc un to de veu alt, i dic les coses sense embuts, la meva frase ha estat “O follem totes o matem a la puta”. Més o menys quedaria resumida la situació que és vivia. Enfront això m’ha quedat l’etiqueta de ser agressiva, en soc conscient, no és un pensament irracional.   I amb tot això jo em pregunto:  i no és ser agressiva quan un company o companya “s’escaqueja”  d’una guàrdia, de netejar les aules o negar-te informació que potser necessites???  Noooo clar perquè alguns i algunes ho tenen adquirit com un DO.  Algunes parlen com els polítics, fan un discurs, com si es toquessin el cos,  com si es masturbessin en la seva pròpia verborrea, que quan acaben dius I...?  només has gaudit tu xata, perquè la resta no ha entès res de res, però clar o ha dit amb un to tant suaaaauuuuu que una mica més i ens correm tot el claustre. ( Sento la metàfora hauré d’estudiar això que m’ha sortir per saber si vaig sortida jajajajajaj)

Tornant a la meva etiqueta d’agressiva,  havent tingut contacte amb les HHSS em dona peu a observar contínuament les meves relacions INTRA I INTERpersonals, vindria a ser el següent:

1.  Si ho pensa la majoria potser hi ha alguna cosa certa, no?

2. Però per un altre costat puc pensar, és la majoria la que em fa sentir malament, em sento atacada, per tant la Víctima soc jo, no?. Que faig doncs, em crec una víctima o em crec una agressora?

Però clar amb HHSS hem d’obrir la perspectiva, i penso...

3. Potser el que em passa és perquè no soc prou feliç??? O...
4. Potser són elles les infelices i m’ho fan purgar a mi,  no? O...
5. I si és l’enveja la que les fa ser d’aquesta manera amb mi??,
6.  O... pel contrari és el meu EGO que no em deixa veure les meves mancances/febleses i apropar-me a elles!!!

Alguns i algunes em proposen que  “Contempli” i jo pregunto sí però amb quins ulls s’hauria de fer la contemplació???

Amb ulls crítics o  amb ulls solidaris ?

Critico a la parella que va abandonar un gos i així soc solidària amb el propi gos i/o amb la gossera municipal?

Amb ulls cecs o amb ulls protectors

No m’implico per no fer judicis de si està bé o està malament?

O pel contrari m’implico fins al punt d’arribar-me ingratitud per mostrar uns fets desagradables?? Que... serien desagradables, segons la percepció de cadascú.

Soc jo la que he de canviar la meva conducta??? Ovaris!!!!!(collons)  I per què no les altres??

Doncs ara ja ho sabeu:  Perquè són unes ignorants, emocionalment parlant.

Quin cacau!!

 

De l’únic que puc presumir d’exercir, a l’estar en contacte amb les Habilitats socials seria:

1-     D' Entrenar-les i/o practicar-les per millorar-les

2-      I d'intentar

treballar-les durant TOTA la vida!! (per tant encara em falta molt...)

Com se que ho faig ??? Doncs perquè sinó ho fes, no tindria aquestes menjades d’olla!

SALUT MENTAL PER A TOTHOM ;)

Palabras de John Coffey (La Milla Verde)

ENTRE TESTOSTERONA I MENOPAUSIA

El mateix dia que la meva germana feia 25 anys d’estar casada amb el seu “xumari”  ens vam trobar al corral del poble, els tres germans.  Un fet inèdit o almenys jo no el recordo.  El meu germà fent honor a la majoria dels nascuts al 60, fumant-se un canut, la meva germana fent honor a totes les dones que volen deixar de fumar un dia o altre, fumant un “Nobel” i una servidora fent honor a la bogeria del “running” NO fumant!!!! I sobretot no deixant-me portar per la temptació ni de l’un de l’altra ;) ah i m’ho deixava, bevent  les famoses “Aromes de Montserrat”. Els tres sota un sol de justícia a les quatre de la tarda al corral de la casa pairal. Maca l’estampa i més si us dic que vam estar 4 anys sense parlar-nos. La vida té això.

Durant una  hora o dos, la veritat no vaig ser molt conscient,  vam anar parlant de tot, de tot tot i ves per on un dels temes recurrents va ser EL SEXE!! Com no!! Dels tres es veu que la que està vivint la seva plenitud és la meva germana, i amb 50 tacos!!! ens comenta que té un sexe magnífic, això és d’aplaudir i si em permets, de publicar-ho, doncs cal que ho sàpiga  tothom que el sexe NO TE EDAT!!! Al contrari tothom sap que quan ets jovenet o joveneta les primeres experiències són nefastes!! Jo recordo que estava obsessionada , preocupada per si em quedava prenyada!!! Això feia que no estigués pel tema realment ... Doncs va i ma germana ho solta amb una bona rialla que fa que el meu germà se la miri amb cara de: “cullons quina sort noe”

Des d’aquí felicito a la meva germana que ha sabut mantenir el seu matrimoni durant 25 anys i a sobre actiu!!! tot i trucant-li la menopausa a la porta.  Teresa “folla tot el que no pugui follar la teva germana”!!!!

L’altra part, la consciència del meu germà, i que diria que és la de la immensa majoria. Preocupat pel número de vegades que es “follaria” a la seva dona, amb el que ens donava per entendre  que ella com  a bona femella,  les ganes li anaven disminuint.

Fiqueu la televisió i mireu els tres primers anuncis que vulgueu, fent zàping o mirant diferents canals, us trobareu que el 90%, és un estudi casolà ;), parlen de “viure en parella” (tenim l’anunci de cervesa, de mobles, viatges etc..) i la majoria dels éssers humans relacionem parella amb sexe!! Que ja està bé, no? Però passa a ser un error quan pensem que sense sexe no podem viure. I aquí és on entro jo.

Els hi comento que fa més de 10 anys, sí més de 10!!! Que no follo amb un mascle.  i ?

Em comenta ma germà que es pensava que era lesbiana, (típic parany ) i la meva germana li contesta  - si ho xerra tot i vols que no ens ho hagués dit? Té tota la raó noi, no ho soc i com jo hi ha moltes, moltes, moltes, MOLTES, més persones de les que US penseu.  i?

Vaig continuar i els hi vaig comentar, que des de que vam fer un “tapersex”, tenia a casa  un aparell molt professional ;).   Això no vol dir que abans una no explorés i cultivés la seva “libido”!! suposo que no sereu tant innocents/tes. Que la carn és dèbil i fins i tot una santa molt famosa ho sabia,  els seus estats d'èxtasis celestials que us penseu que eren sinó  Orgasmes celestials!!

Estic molt satisfeta, NO de NO follar, està clar que si pogués ho faria!!! Estic satisfeta de NO SUPEDITAR TOT EL MEU VOLTANT A TENIR SEXE I/O TENIR PARELLA.  Ja n’hi ha prou!!! És molt bonic viure en parella, ELS QUI HI ESTEU VIVINT!!!!  però els que NO en tenim, DEIXEU-NOS de veure com bitxos o bitxes rares!!!! Sembla com si haguéssim de tenir que sortir de l’armari!!!, no tothom és com jo que ho diu o explica obertament i com si res.

Només pot passar que algú em deixi de parlar, que hi farem! O que li faci pena i se me insinuo ;))))))

Que NO vull sexe!!!  Si , com diu el Lenny Kravitz, no tinc a l’home perfecte!!!

I qui seria l’home perfecte per mi?  Això ja seria un altre escrit, o una altra tarda d” Aromes de Montserrat”

Ara, mentre aquest no surti m’aplicaré alguna cosa tant senzilla com el: Don’t worry be happy!!!

El que he fet avui es enviar al grup de wasapfamília una foto recent sortida d’una classe de cycling. Em quedo com a nova, Satisfeta, Trinxada, Extasiada per acabar la sessió i...amb poques ganes de repetir ;) quasi, quasi, com tenir un dia de SEXE.

Conclusió

EL SEXE NO TE EDAT

QUI NO TE SEXE I EN VOL QUE NO ENS EL VENGUI COM UNA NECESSITAT i,

NO, TOT, GIRA, AL, VOLTANT, DEL, SEXE!

No se si m’hauré explicat prou sinó sempre podeu afegir la vostra

A qui li pugui ser útil ;)

BESTIARI LABORAL

A punt d’iniciar “Los errores de las mujeres en el amor” de Giorgio Nardone, l´últim llibre que m’ha recomanat el meu Jesuset cultural ;) vaig a fer reflexions del curs acabat.

Cada vegada gaudeixo més de la gent que m’envolta i no em refereixo a la gent de la feina, del carrer, familiars etc sinó a la gent que envolto i em deixo envoltar a consciència!!! Són les persones que fruit del primer moment de contacte i d’una llarga observació i escolta m’han donat molts moments.

Va ser ahir quan feia tant de temps que no ens veiem amb la Pilar, coincidint en un curset, em va dir que no es fiaria d’una de les que treballava amb mi, cosa que em va omplir de joia, doncs feia 3 anys que evitava tenir cap contacte amb la persona que m’acabava de senyalar. Per tant, veig que no la “cago” tant, i ara més que mai, anant complint anys no tinc perquè ser hipòcrita i/o de suportar a segons qui i menys al món laboral. He trobat la tècnica!!!!

Primer que tot cal anar traient conclusions, repassar en que m’he equivocat i que he après:

- He deixat un càrrec no escollit per mi i, perseguit per dues treballadores tòxiques. Per què hi ha gent tan mesquina i envejosa? Reflexió: Evitaré qualsevol tracte amb aquests tipus de gent, i em despullaré de qualsevol cosa que els altres vulguin, recordant que no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita.

- Em van oferir una tasca que al cap d’una setmana em vaig assabentar que era per una altra persona, per sort consultant-la amb el coixí ja pensava en rebutjar-la, però... i si m’hagués il·lusionat??? Reflexió: No soc (som) tan necessaris com creiem ser, i a partir d’ara intentaré distingir la gent que et busca com a professional i “pel que vals” de la que et busca per satisfer els seus interessos personals i/o professionals.

- He vist “companyes de feina”  cobrint-se les seves mediocritats i en una altre moment les mateixes suplicant-se “favor per favor”. No hi ha rés més patètic que veure la persona que has ajudat en algun moment puntual renegui de tu. A partir d’ara intentaré evitar els binomis “Judes-Jesús” cosa bastant difícil quan no saps qui és qui. Doncs tenen molta facilitat en canviar de cara. És molt difícil distingir un Judes amb pell de Jesús.

-  Me'n lliuraré de les que tenint el poder de decisió es deixen portar per tothom, volen quedar bé, no entenen que en aquestes alçades el que es diu: “Políticament correcte” ja no es porta! Sinó que mirin la última intervenció al Parlament Europeu del Sr Pablo Iglesias. Són moments de posicionament i de mullar-se sinó... Cap a casa!!! Es pensen que per saber una mica d’anglès (i/o tenir un càrrec)  ja poden anar pel món com la senyora Botella? Doncs NO!, fan i diuen les coses sense pensar amb les conseqüències.

Com la majoria dels escrits, podria continuar però em sembla que ja us en feu una idea...

Em fa molta ràbia tirar la tovallola, deixar de plantar cara a tota aquesta fauna: hienes mortes de gana, panteres que es mouen amb elegància i empaiten a la més feble, grulles estirades que al primer ensurt ja aixequen el vol, serps silencioses que de cop i volta et fan arribar el seu verí, mosteles que només surten a la foscor no donant mai la cara, podria seguir fins a descriure una plantilla laboral. 

He trobat per internet que la millor manera de conèixer el talent i/o professionalitat d’una persona és trobant les semblances amb algun animal. El que acabo de descriure és fruit d’una nit de gintònics amb el gos, el gat, l’òliba i jo és clar! L’ossa. Proveu de fer-ho, segons les aptituds i/o capacitats que mostrin els i les vostres companyes de feina (per anomenar-les d’alguna manera) -adjudiqueu-los-hi un animal!!!, serveix com a teràpia desestresant. Ja veureu que tornareu a la feina d’una altra manera, no cal fer-ho de manera despectiva, doncs no ens portaria enlloc, sinó per conèixer l’animal que et vol devorar i, com diria el gran Darwin, poder desenvolupar altres estructures del cos, i en aquest cas de la ment que et permetin sobreviure de manera natural i “plàcida”.

Jo com a ossa aviat hivernaré, però com tota ossa si em toquen els nassos treure les ungles, no com una amenaça ni com a lluita sinó mostrant el que soc capaç de fer però... pensant amb Noé, els deixaré viure a tots!   (emoticona amb rialla d’orella a orella) Ufff alleugereix bastant aquesta tècnica ;) 

PC, INTERNET I WhatsApp (Sexe, mentides i cintes de vídeo)

Per mi el millor invent dels últims anys que conec i he utilitzat seria Internet, és el que crec que a la majoria ens ha canviat la vida, o no?

Com tot si se’n fa un mal ús, farà mal i, de vegades molt mal, però ven utilitzat ens pot ajudar a:  incrementar la seguretat, a ser més activistes en la defensa dels nostres valors, a rebre bona o dolenta informació, a potenciar la competitivitat en imaginació i creativitat (habilitats molt adormides en els últims anys) a obtenir cultura be sigui amb llibres, blogs, circuits virtuals i un llarg etc. No acabaria mai en definir les prestacions bones i dolentes d’Internet,  és com un univers gegant que ens entrellaça i com un forat negre ens va absorbint. El que em crida l’atenció en aquest gran univers,  és un petit satèl·lit anomenat WhatsApp, per mi un dels majors fenòmens que estem vivint i que en un futur canviarà fins hi tot la nostra manera de relacionar-nos. Crec que hauria de ser un tema de tesis, que potser ja ho és.

Anem a fer estadística barateta. Jo tinc 137 contactes amb WhatsApp (wasap), d’aquests uns 20 no en tinc cap relació, tinc el seu telèfon per una situació concreta que vaig tenir, i que segurament un dia d’aquests esborraré, 65 serien contactes que truco o em whatsappejo  per temes de feina, sortides nocturnes, sortides muntanya, sortides en general...  he d’afegir-ne 13 que són contactes familiars i, finalment 39 només hi he contactat per parlar amb wasap  puntualment i, normalment, no a iniciativa meva.  Amb això vull dir que sinó fos pel wasap no en sabria res de res d’aquests 39. En conclusió  dels 78 contactes (feina, amistats i família) n’hi he d’afegir 39 que com aquell que diu incrementaran la sensació d’estar entre una macro xarxa interconnectada i a la vegada buida de sentit comú. En definitiva he incrementat sense voler-ho les meves relacions socials de més o menys qualitat però les he incrementat.

Ja tremolo el dia que s’obri la veda a enviar o rebre  informació de serveis municipals, privats, publicitat i altres històries mitjançant whatsApp. Crec que pot arribar a fer emmalaltir a la persona, i de fet crec que la majoria ja em començat a patir aquest malestar.

Ho estic percebin com un contagi agressiu i amb afany d'exhibir tot i més. Es més invasor que un email o que un xat que pots desconnectar.

Com poder saber si estem contagiats ???

Qüestioneu-vos les següents situacions.

• Durant les menjades tens els mòbil a l’abast (per anar contestant)
• Tens un so excessivament elevat, apte per a padrins i padrines (per sentir que arribat) 
• Utilitzes el teu perfil per mostrar el teu estat. (hi ha alguns que no recorden que això ho veuen tots els contactes)
• Tens més de 3 grups configurats (familiars, amigues de la Uni, amigues runnings, grups de treball, per sortir, per anar al cine...)
• Prems el botó del mòbil per veure si has rebut algun wasap (ho acostumes a fer més de 5 cops al dia)

Si has respòs que sí a totes ets una pringada o pringat del WhatsApp. Sí, éts la típica persona que es pot passar 2 hores enviant i reenviant acudits verds, masclistes, sobre el Rei, sobre Julio Iglesias, vídeos i fotos pornogràfiques, felicitacions de Nadal a mansalva, felicitacions d’Any Nou copiades i recopiades i aquest any fins hi tot caducades!!!,  “brujitas de la suerte”, webs amb trampa de BMW i membres masculins exuberants, avisos de perills des d’Alfarràs fins a València, dies internacionals, dies de romaní i de polles amb vinagre, polítics encabronats, vídeos denúncia, SÍ SÍ a la INDEPENDÈNCIA... i un llaaaaarrrrrggggggg etc, si en un moment o altre d’aquest any 2013 has enviat alguna d’aquestes coses es pot dir que estàs contagiat/da.  Jo ho estic, ho confesso!!!

Aquest any precisament ha estat un dels anys que per festes ha estat una massacre d’aquests missatges, molta gent ni s’ho llegia, ho rebíem i ràpidament ho reenviàvem a qui no toca, dues vegades al mateix grup, al mateix contacte que ens ho ha enviat, una bogeria!!!.  Alguns d’aquests missatges no tenen ni solta ni volta, ja se sap "para gustos colores" és a gust del consumidor/a. Molts fins hi tot arribàvem personalitzats i/o modificats. Un missatge et podia arribar fins 8 vegades per diferents contactes. Ha estat realment una bogeria!!!

Com suposo molta més gent, estarà farta de rebre els missatges que, desprès d’un llarg escrit, línies i línies de lletra,  acaben dient “ envialo a 10 personas y tu suerte canviará este año, si la envías a 20 personas tu suerte canviará YA! Y si la envías a 30...”  que penses qui troba 30 pringats o pringades per rebre una xorrada com la “Herradura de la suerte”, o “El dia del Romaní”  que m’acaba d’enviar la meva cosina???? NO he pogut resistir a obrir-lo i preguntar-li: com hi pots creure amb això? Em contesta que enviant o transmetre coses del be criden al be. Crec que s’equivoca,  doncs les coses no es poden enviar o transmetre sinó que cal CREURE-HI  i pensar-hi realment, més o menys com la llei de l’atracció que en parla la Rhonda Byrne al seu llibre “El Secreto”. De poc ens serveix rebre missatges sanadors, moltes vegades en el pitjor dels teus moments, que et quedes amb cara de moniato, si ja sabeu la cara del emo que tothom pensa (ulls rodons oberts ) i pensar:  que coi m’envia aquesta?? I si a sobre és un dels 39 contactes que citava anteriorment, encara et quedes pitjor, doncs no saps si contestar-li.

Sí, hi estic enganxada, doncs des de fa 10 minuts m’estic enviant wasaps amb ma cosina per aclarir-ho, cada vegada que sento el “clinc clinc” he d’obrir el mòbil , que trist!! L

Per mi aquesta seria la part més obscura i pesada de suportar i sobre tot quan són les 4 de la matinada i et contesta algú d’un grup sobre una pregunta feta a les vuit de la tarda. Però tot i sentir-ho mig dormida, tens la necessitat de mirar-ho!!!! Horror!! I Allargues la ma li dones a la llumeta del mòbil per llegir: - Per mi OK.  (i et deixes caure altre cop al llit pensant idiota!)

Que tindrà el wasap que pots estar parlant amb un/a dels teus contactes durant 20 minuts tenint un telèfon fix les dues amb tarifa plana?? Algú em pot contestar?

Per què ens costa resistir-nos agafar el mòbil quan sentim el clinc clinc tot i està parlant amb algú???? quan estem al cine i veiem la llumeta parpadejant??? En una xerrada?? Conduint???

(Ves per on acabo de rebre el missatge del Romaní per ma germana, no han passat ni 10 minuts que ja l’he rebut, com us podeu imaginar l’he contestat amb els emoticones de JAJAJAJAJAJJA, ja li explicaré el perquè o ja ho llegirà. )

Això és la realitat, estic escrivint sobre aquesta magnitud i jo mateixa no puc deixar de mirar-ho, ni evitar d’enviar coses, però ja fa dies que li dono voltes. I més quan vaig veure la meva amiga Cristina saltant com una lleona amb cel sobre el seu mòbil que jo custodiava. Vam ser agosarades de prendre-li el mòbil per fer-li veure que hi estava enganxada, i no va trigar ni 5 minuts a llençar-se amb planxa sobre el mòbil quan va veure pampalluguejar la llumeta blava del seu android. Moment emo "el crit ".

I ja no em fico amb l’escriptura que s’utilitza per escriure els missatges sobre tot entre el món dels jovenets i jovenetes de 14 a 20 anys, seria un altre tema a parlar. Alguns semblen fets amb Morse i altres amb Èlfic, sort de les emoticones que t’ajuden a dir-li a l’altre que no entens res de res. He arribat a tenir 20 missatges del meu nebot amb 2 segons.  He hagut de traduir coses com:  kete, teles, bink abuska, al kole, però ueno, aere io, akavo,  truko iual, eskew, uoo, pass, nose, k ulgon, okii? ...

Ara be i per finalitzar, per mi té una cosa positiva i seria la creació de grups petits, i quan dic petits vull dir grups de 4 o 5 persones com a màxim. Per exemple un dels meus grups és amb  familiars,  és de 5 membres, i ens  permet xerrar com qualsevol dia que ens trobem a dinar al poble i sortim a fer el cigar o cafè a la terrassa. Fem comentaris de com ens anat el dia, com esta fulano i sotano, dir alguna tonteria etc.  Cosetes que fan que et sentis més a prop dels teus. També et permet quedar amb les companyes que fa dies o temps que no veus i així sempre dona peu a facilitar el dia i l’hora que ens va bé, us imagineu fer-ho sense grup de wasap??? Era un conyàs, o es quedava molts dies abans o hi havia una que organitzava i per tant pagava els costos trucant les unes a les altres per acordar quan i on ens anava bé.

Tot té els seus pros i els seus contres, dependrà de cadascú canviar-los a positiu o a negatiu. Dependrà de cadascú marcar-se les prioritats com per exemple mostrar respecte als altres, aquest seria un dels motius pel qual he iniciat una campanya de deshabituació amb mi mateixa i en contra d’estar pendent constantment d’aquest monstre com és el WhatsApp.

Si he deixat de fumar... suposo que això em serà més fàcil no? Apa doncs ja tinc un desig per aquest any nou.

I pels que no en teniu mai prou, us deixo aquest vídeo, a tots i totes BON ANY 2014

GRÀCIES LOU REED AND COMPANY

Quan estic trista i aquesta (la tristesa) m’agafa conduint sempre tiro de la cançó de Lou Reed, Perfect Day, aquesta i Heroes de David Bowie. Són dues cançons que em col·loquen ràpidament al dia, hora i any que estic. Són de les poques coses que m’agrada recordar de la meva adolescència.

Mai he pogut veure la sèrie “Cuentame” suposo perquè em recorda massa a la meva família, no tant unida ni feliç com els Alcántara al contrari, amb bastants alts i baixos i batalles per poder arribar a fi de mes. La sèrie em desperta aquell regust ranci de colors marrons ocreats i de tardes de diumenges grises i cinèfiles. No he volgut mai mirar enrere, només m’hi aguaito quan em poso les dues cançons citades al principi i... la imatge que em ve és...

La d’una noieta de cabells greixosos i mal tallats, cara serena  de llavis prims i celles grans, asseguda al Seat 124 de color groc del seu germà amb plena luxúria dels 80 (Hair wind and fire), una noieta que baixava al seu cobert (lloc on es guarden els cotxes, verdures i altre coses de l’hort) cada vegada desprès de dinar i a falta de tenir cap instrument per escoltar música a la seva habitació, baixava amb tots els cassetts  dels 70 que el seu germà havia deixat al calaix, ell estava per altres coses, ara li tocava la música Disco i ella, aprofitava els que aquest havia arraconat i... Deu ni do!! com els va aprofitar!!!!. 

Es passava hores i hores escoltant la música dins del cotxe davant del volant,  fins al punt de quedar-se amb els dits de les mans i peus congelats!!! Però havien estat hores i hores d'intensos somnis estant desperta. Col·locava la mira fixa cap a la casa,  fixa i en blanc per començar a volar, han estat hores i hores somiant desperta, quan ja el fred la feia tornar a la realitat, o el crit de la seva mare per anar a dinar era quan aquesta tornava cap a casa però, el sentiment de felicitat que l'embargava pensant en com era de gran aquell món on ella vivia i la quantitat de coses que hi passaven, i el més graciós era que NO sabia anglès!!!

Va entendre que hi estàvem de pas en aquest món,  per tant calia anar esbrinant  -què volia ser? O com li agradaria ser? Conèixer totes aquelles històries (cançons) li va permetre fer-se forta i tenir clar, molt clar!! el que volia.

Em va causar molta tristesa saber com va morir Marvin Gaye, o sentir la veu tant descarnadora de la Janis Joplin, aquesta ja feia presagiar un suïcidi, o que aquell cantant tan guapo  amb aquella veu tan sensual  es suïcidaria amb 20 anys,  podent-ho tenir tot!!  parlo de Jim Morrison. Tot plegat amb els meus 14 anys em sorprenia i molt. Cada vegada que els escoltava els ressuscitava, i em carregava pensant si jo tingués el seu “poderio” seria la reina del món. Vaig entendre ràpid que tenir-ho tot pot durar molt poc, i que els de dalt poden passar a estar sota molt ràpidament. Tret del Marvin Gaye, la majoria  es van deixar portar “Pel costat salvatge de la vida”.

Mentrestant  grups com Lou Reed, David Bowie, Rollings Stones, Patti Smith, Fleetwood Mac, Pink Floid, Supertramp...han anat perdurant amb el temps,  hem crescut  junts, alguns més a poc a poc que altres i més a prop que altres, però amb tot aquest procés he anat creixent personalment, observant com som de complicades les persones.  A una noia de 14 anys li costa entendre que una noia amb 20 anys que comença a triomfar ho pugui engegar tot a prendre pel sac. Almenys a mi em va costar.

Han estat moltes les cançons que m’han ajudat i us torno a recordar que va ser sense saber  anglès, doncs a sobre vaig fer francès,  només escoltant el ritme i to de veu ja podia entendre el que m’estaven dient, i així vaig anar creixent traduint a la meva manera (bola)  els missatges d’aquelles i aquells músics. 

Escoltar-los em produïa plaer de grandesa, sentiments d’esperança i sobre tot em van ensenyar que “passi el que passi cal tirar endavant , mirant enrere només per prendre carrereta.”

El més trist és que la majoria no són conscients de la seva gran ajuda.  

Gràcies a tots i totes.

AMOR INCONDICIONAL?

Ja fa mesos que estic mostrant una aversió sense mesura i compassió cap als adolescents i canalla i, ara m’adono que és com si volgués encolomar “la bola” a tots els gossos i gosses del carrer que es caguen i pixen a la porta del carrer, i penses NO!, als gossos no hauria de ser! En tot cas la bola hauria de ser per als seus propietaris/res que ho permeten. NO?

Tinc moltes amigues que ja són mares, i pel que m’expliquen, (ara ja se que em guanyaré moltes enemistats) la majoria, repeteixo LA MAJORIA, que no totes, però insisteixo LA MAJORIA!!!!  Són MAQUINES DE SATISFER DESITJOS! Que dius ostres!! sona be però, al meu veure o parer això acabarà essent una arma de destrucció massiva!!!

L’any passat vaig veure una “dona repenjada en una columna” d’una coneguda discoteca, amb no molt bona cara,  mentre la música sonava a tot “trap”, devien ser les 3 de la matinada, tenia un vas a la ma que no feia pinta de cubata,  i de tant en tant badallava ensenyant la “campaneta” del seu garganxó. Qui deu de ser ??? vaig pensar en off.  Ho vaig saber a les 03:30 la mare d’una adolescent que l’esperava per portar-la cap a casa, a ella i dues amiguetes més. Això nois i noies no té preu, això és un AMOR INCONDICIONAL!!!.  JA, JA i dues vegades més JA i JA!!!! Això més que amor incondicional és AMOR A CONVENIÈNCIA!

“La dona repenjada en una columna” actua per protegir i/o controlar les teves propietats en aquest cas seva filla. A tenir controlada la POR a perdre...allò que ha mimat i malcriat tant, allò que li ha costat tant de mantenir content/a, allò que l’ ha fet renunciar a tantes coses, allò que amb 2 anyets ja li feia xantatge emocional. Aquell plor a l’entrar a la llar infantil. Aquell dia, aquell instant, marcarà la carrera de poders entre pares, mares, fills i filles.

Algunes companyes d’això ni diuen Amor Incondicional i quan jo els hi dic que sota aquest crit s’estan comenten molts crims, va i me diuen la gran frase: Clar! Com que tu no tens fills no ho pots entendre!!! Penses, reflexiones, sospires, observes, compares i... arribes a la conclusió: No, no en tinc ni en vull!!!!

Demano! Exigeixo! Sol·licito que tothom tingui fills i filles, doncs s’ha de pensar en mantenir l’espècie humana, no vull acabar convivint només amb alienígenes. Penseu que si cap de vosaltres (les que sou mares i pares) no n’haguéssiu tingut, no us preocupeu que els hagués tingut JO! ;))))) Així que des d’aquestes humils paraules us dono les gràcies per contribuir a conservar l’espècie, PERÒ!!!!... això no us treu a tots els pares i mares, ni justifica!!!!  ...

 QUE:

• Us passeu les 24 hores del dia i 365 dies a l'any, veient Bob Esponja, en MIC, Doraemon, Dora l'Exploradora... (Fins i tot a casa dels avis s’ha de veure el que vol el reiet/a!!!) No existeixen les notícies. SUPREMACIA ABSOLUTA. Lluita de poders que, actualment en la majoria de cases, guanya el reiet/a.
• aguanteu  estoicament la solejada de les titelles o altres funcions per a canalla, no fos cas, sinó li porteu, que creixi “tonto/a”. EXCES D’INFORMACIÓ I/O ACTIVITATS. No els hi donem ni temps per pensar ni processar.
• entomeu rabietes a les botigues per “un puto” ou kinder o pistola d’aigua, o joc de la Play. MARCAR LÍMITS. CONSUMISME. SUBMISIÓ.
• aneu a veure  tota la cartellera de les pel·lícules Disney, tot i que el nen o la nena no tingui la edat ni l’alçada per poder-la veure a la pantalla. La majoria ni aguanten la sessió. VANITAT ENFRONT ALS NOSTRES IGUALS. Cal fer el que fa Vicente!
• substituïu el viatge a la Lapònia pel de Disneylannd París. MARQUEU EL CENTRE D’ATENCIÓ. Anem teixint la xarxa, acotant el nostre espai vital, anul·lant rols com el de marit, muller, dona, home, germà, germana, fill, filla....
• Realitzeu comparacions entre familiars dels cotxet que tenim, les activitats que realitzem, les notes del nen i la nena... DESITJAR, ENVEJAR. Sembla que si no podem comparar no existim.
• Dormiu 4 en un llit de 1,35 i aixecar-vos com a nous, fins aquí cap problema, però que el nen o la nena ja tingui 8 anys i encara dormi amb els pares, cal??? SOBREPROTECCIÓ. POR A PERDRE INFLUÈNCIA CAP AL MEU FILL/a.
• realitzeu 3 àpats diferents en un sol dinar per tal que el reiet de la casa pugui menjar el que li apeteixi. SERVILISME. Que ho expliquin a les monitores del menjador això.
• pugueu prescindir del mòbil per poder entretenir al reiet/a, deixant que l’impregni de babes perquè vagi més fi.;) AMABILITAT EXTREMA. SUBMISIÓ. Es cau amb l’error de les primeres gracietes.
• obriu un compte al Sr Facebook a un nen o nena de 9 anys per tal que calli, CALLI!!!!, li dic que CAAAAALLIIIIII ;)))) XANTATGES EMOCIONALS. Ens pensem que així tenim el poder i el reconeixement com a pares i mares i el que fem és obrir-los-hi encara més camp cap a la destrucció dels valors.
• sigueu  esclaus de les rentadores i reines de l’assecadora. SERVILISME. No deixeu que us ajudin, no fos cas que us acabin denunciant.
• tingueu el valor d’entrar en un habitació fosca, amb olors corporals de fa un mes, plena d’objectes no identificats, i fer que torni a brillar!!! NO RESPONSABILITZAR als fills i filles dels seus actes. I desprès voldreu que s’espavilin ? Si alguns/es amb 8 anys encara no es saben tallar la carn!!!
• compreu una colònia de 60 euros al vostre fillet de 10 anys!!! Perquè diu que li agrada l’anunci!!! INSEGURETAT. MOSTRAR, APARENTAR. No sigui que el vostre fill us valori poc.
• dubteu del professorat del vostre fill o filla. “Al meu fill no el toca ni Deu”. ALIMENTAR LA PREPOTÈNCIA.
• li identifiquem els seus companys o companyes segons la seva cultura, color de la pell i/o butxaca o feines dels seus pares i mares.  ALIMENTAR LA SUPÈRBIA. En nom de la protecció alimentem les discriminacions.

-          ...  ja en teniu prou!

Teniu tot el dret a dir-me i a tu que coi t’importa si ho fem o no??? I jo respondria, no m’importaria sinó fos que això i un llarg etc. tingui unes CONSEQÜÈNCIES!!!!

Només us vull fer arribar un crit de: Cal obrar amb COHERÈNCIA!!!!  Desprès... La societat dirà!!! Però NO  vosaltres.

Vosaltres podeu influir, decidir, limitar, estimar, castigar, encoratjar, persuadir etc. però no ho feu! I moltes em dieu que actueu així perquè sou les mares??? Que no heu estat filles vosaltres?

De que ens serveix compartir missatges de bones pràctiques per internet vers als fills i filles si llavors confonem AMOR INCONDICIONAL AMB CONSENTIMENT PERMISIU???? No tenim en compte valors com: la Igualtat, la Llibertat, la Solidaritat, la Tolerància o respecte actiu, el Respecte a la natura, la Disposició al diàleg, la Pau, l’Amistat, l’Autenticitat, la Felicitat, el Plaer, la Tendresa, la Creativitat, la Professionalitat, la humilitat i un llarggggggg etc. No penseu com jo que no hi dediquem prou de temps a treballar-ho?????

Us demano 10 minuts, 10 minuts per fer un llistat per conèixer quan valors, citats anteriorment, treballeu amb els vostres fills o filles. L’altra opció es utilitzar-los per deixar-me a mi a parir.

Recordo que fa poc em vaig trobar amb una companya que m’explicava l’entremaliat que era el seu fill, il·lusa de mi vaig preguntar: - Perquè no el renyes si veus que obra malament? i la resposta em va deixar muda -  Llavors seré jo la dolenta!

Sento compassió pels pares i mares d’aquesta generació doncs són excessivament patidors/res, carregats de paciència però també amb excessives dosis de permissivitat. No es tracta de saber com seria jo com a mare, sinó de com són els vostres fills i filles!

Jo crec amb les teories cícliques i ara més que mai necessito que així sigui. L’economia, el clima, els mercats i,  desitjo que la societat també sigui cíclica i segurament que de pares permissius sortiran fills i filles autoritàries, quina por!!!

Llàstima de crisi que no ens farà tocar el cap a terra!!!

Si amb tot això, li sumem als nostres fills:  els comportament de polítics corruptes que NO tenen la valentia de dimitir, al contrari, ens volen fer creure que actuen com tothom, de polítiques ignorants de l’anglès que reaccionen amb prepotència davant el ridícul i la maca de responsabilitat vers el  país que representen i, encara més, hi sumem també els programes que mostren la importància de saber-se relacionar amb els altres, mitjançant l’ús de la vagina com a instrument fonamental  d’oratòria??? Que hem d’esperar?.

Les generacions futures em fan POR!

Penseu que mai es tard per treballar els valors, només cal que us decidiu a fer-ho algun dia, iniciant una conversa amb el vostre fill o filla. Dialogar i Pactar seria com un dia a dia entre el Sr Mas i el Sr Junqueras. No es fàcil però tampoc impossible.

Que tingueu un bon curs escolar!  ;)