He d’explicar l’experiència viscuda aquest cap de setmana amb dues companyes, la Tina i la Gemeta, hem van venir a veure carregades amb dues bosses d’estilisme, recorren uns 90 quilometres per passar un cap de setmana a la bora del mar i la cosa va anar així.
El primer senyal el varem tenir amb el clima, feia fred per tant, no hi va haver platja. Canvi de plans, decidim anar a veure un poblet pescador molt bucòlic.
Iniciem el trajecte amb una mica de dubtes, doncs no tenim molta seguretat al moment de decidir quina carretera agafar, però seguim, passem un poble, en passem un altre i just quan la Tina comença a dir: - quin poble més “feo”, no?, no es veu la ni la platja, va ser just en aquell moment que... sorpresa! El cotxe es para, com un senyal del destí, es para en mig d’aquell poble tant “feo” davant d’un semàfor, sí allí es va quedar, i de sobte en van venir un munt de preguntes: - Calia? - Calia que sigues aquell dia precisament? Cali que sigues aquell dia precisament que m’havien vingut a veure unes amigues? Calia que sigues aquell dia precisament que m’havien vingut a veure unes amigues per anar a veure un poble bucòlic? Doncs es veu que sí, que calia que fos aquell dia, desprès de sis anys de cotxe sense cap problema aquell dia i en aquell poble “feo” ens havíem de quedar penjades.
En aquell moment vaig recordar el nou anunci de la meva companyia d’assegurances de cotxe que deia: “Si algo puede salir mal saldrá mal”, renoi ! que encertada és la frase.
Xiques, des d’aquí us dono les gràcies per ser tan positives, i passar de Murphy i les seves lleis, sinó fos per vosaltres encara m’estaria allí asseguda fent preguntes, no serà pas aquest xic qui ens “foti” el cap de setmana enlaire.
No cal donar-li més voltes a les coses que les imprescindibles i a vegades, ni les imprescindibles.
El primer senyal el varem tenir amb el clima, feia fred per tant, no hi va haver platja. Canvi de plans, decidim anar a veure un poblet pescador molt bucòlic.
Iniciem el trajecte amb una mica de dubtes, doncs no tenim molta seguretat al moment de decidir quina carretera agafar, però seguim, passem un poble, en passem un altre i just quan la Tina comença a dir: - quin poble més “feo”, no?, no es veu la ni la platja, va ser just en aquell moment que... sorpresa! El cotxe es para, com un senyal del destí, es para en mig d’aquell poble tant “feo” davant d’un semàfor, sí allí es va quedar, i de sobte en van venir un munt de preguntes: - Calia? - Calia que sigues aquell dia precisament? Cali que sigues aquell dia precisament que m’havien vingut a veure unes amigues? Calia que sigues aquell dia precisament que m’havien vingut a veure unes amigues per anar a veure un poble bucòlic? Doncs es veu que sí, que calia que fos aquell dia, desprès de sis anys de cotxe sense cap problema aquell dia i en aquell poble “feo” ens havíem de quedar penjades.
En aquell moment vaig recordar el nou anunci de la meva companyia d’assegurances de cotxe que deia: “Si algo puede salir mal saldrá mal”, renoi ! que encertada és la frase.
Xiques, des d’aquí us dono les gràcies per ser tan positives, i passar de Murphy i les seves lleis, sinó fos per vosaltres encara m’estaria allí asseguda fent preguntes, no serà pas aquest xic qui ens “foti” el cap de setmana enlaire.
No cal donar-li més voltes a les coses que les imprescindibles i a vegades, ni les imprescindibles.
