I ha gent que sigui pel que sigui no ens caiem bé, moltes vegades és recíproc, i això que ni tant sols ens coneixem però notes que aquella noia o noi, sigui pel que sigui, no es agradable amb tu, això em passa amb una noia del supermercat que vaig a comprar habitualment, una noia molt alta, amb posat seriós i de no haver dormit molt bé, dona de poques paraules. Quan me la trobo a la caixa em diu bon dia de forma automàtica, sense mirar-me, i quan comença a ficar les coses a les bosses ho fa tal qual li venen, jo sempre li rectifico les bosses, sense dir-li res, distribueixo els productes comprats de tal forma que quan torno cap a casa amb les bosses la meva columna quedi equilibrada i m’ho agraeixi, quan ella veu que ho faig para de contar i fa com qui em mira, desafiant, llavors jo li comento, que no caldria eh!, però em prenc la molèstia d’aclarir-li: - No, és que si no ho faig aniré de costat o no arribaré a casa i li faig una rialla, de bon rotllo, com dient-li: - t’agraeixo la teva tasca però a mi em va millor distribuir les bosses d’aquesta manera, no et preocupis que no és pas per que no ho fas bé sinó que per experiència arribo així millor a casa. Però ella sempre em tira la mirada desafiant com qui diu: que noia!, no t’agrada com ho faig, a sobre que m’hi deixo les espatlles girant i embossant-te la compra, tu vas i desmuntes el que faig, que en sabràs tu d’embossar... i llavors ja penso: - val més callar, pagar i marxar. Contràriament hi havia una altra noia, ara ja no hi és, una llàstima!, aquesta noia era com un “poro” farçit d’amabilitat, que esclatava només veien arribar algú a la caixa, quan li sentia dir -bon dia!, se’m ficava la pell de gallina, de veritat! Tenia una veueta suau i et mirava amb aquella careta que qualsevol li deia alguna cosa que no fos amable, i si veia que li canviava les coses de bossa s’aturava i m’ajudava en la distribució, és curiós, les dos noies treballen en el mateix supermercat, amb el mateix càrrec i el mateix horari però una era molt amable i l’altra NO, suposo que alguna cosa li hauré fet perquè es mostri així, no crec que ho sàpiga mai, dons jo no li preguntaré, suposo que continuarem així essent desagradables, és més fàcil, oi? Ara que com que estic sempre entrenant per ser cada vegada més amable potser és el moment de canviar, el pròxim dia no li canviaré les coses com les posa ella ho faré al sortir de la botiga, quan no em vegi.
Au doncs! sigueu bons en aquest ofici de dir les coses, la Susanna m’ha comentat que ja ho va fent, el que? Direu, doncs això de dir les coses pel seu nom, sense ser agressius ni passius.
