Tinc records de quan era petita de situacions a l’escola, a casa amb els meus avis, ja morts, i els tinc com si els hagués tingut ahir, com si només fes unes hores que ho hagués viscut. També els tinc amb les meves amigues del cole, del carrer, de festa als 18 anys i ho recordo com si fos ahir, i m’agrada, però si em pregunto si ho voldria tornar a reviure sempre m’autoresponc que no!, doncs penso que no fa tant que ho he passat, així doncs per que cal tornar-ho a repetir?. ( Irònicament això vol dir que ja fa uns 20 anys que ha passat).
Tinc un nebot que ronda els 14 anys alguns ja sabreu que vol dir això, altres, com la meva germana i el meu cunyat, sembla que s’haguessin oblidat que és complir 14 anys, és clar que, no és el mateix complir-los en un poble que en una ciutat. Em va xocar que fa poc, fent sobretaula, es fiquessin a “qüestionar” la vestimenta d’una noia d’uns 15 o 16 anys que es vestia com una gòtica, -...que si sempre anava de negre, que si porta unes plataformes enormes, que si porta la llengua partida i un llarg etc, va ser quan vaig dir que semblava que mai haguessin estat joves. Jo recordo una vegada que la meva germana, jo devia tenir uns 16 anys, no ho recordo molt bé, em va portar a veure com el meu cunyat assajava amb el seu grup en un xalet amb els seus col·legues. Quan vaig entrar recordo que vaig flipar, no havia tingut mai una guitarra elèctrica, ni una bateria tant a prop i tampoc m’imaginava el so tant fort i estrany que podien fer. Recordo que tots portaven un look de melenuts, amb samarretes desgastades i texans amples, tots tenien la seva cervesa i segurament que l’aire que es respirava era d’algun canut, el record olfactiu no em funciona tant bé, des de llavors recordo que deia que tenia un cunyat que tocava en un grup de rock, recordo també que em vaig interessar per la música que feien i vaig esbrinar que li agradava Deep Purple i pel seu aniversari o per Nadal li vaig comprar un disc. Desprès d’aquell dia ha plogut molt, fins al dia del meu nebot i la sobretaula, on veia al meu cunyat i la meva germana com si mai haguessin fet cap barbaritat de joves, a qui no li agrada la música? Qui no agafat una bona borratxera?, A qui no li agrada imitar al seu ídol preferit?. Jo recordo un look del meu cunyat a lo Gary Moore, i a la meva germana amb uns pantalons de campana que es podrien aguantar sols, es clar a ella no se li notaven tant els canvis doncs li agradaven més les cantants més “normaletes” en quan al vestir em refereixo, els seus ídols tiraven cap a Itàlia, tot i amb això estic segura que ella també s’ha vestit imitant a algú.
En el meu cas, per exemple he viscut la moguda “Siniestra” amb els Cure, ja us podeu imaginar les cardades que portaven els meus pels, amb les col·legues ens passàvem hores i hores al lavabo, ara m’adono que també he participat en la destrucció de la capa d’ozó, que hi farem! també he viscut l’època dels tupes (Loquillo, Los Gatos Locos, Gabinete GAlligary, Los rebeldes..., el Grunge amb Nirvana, i a més a més vaig pillar l’època de l’Acid House doncs ja us podeu imaginar els canvis que ha sofert el meu body si a tot això li sumem que a sobre ho recordo com si fos ahir, doncs suposo que per això quan em parlen de noies o nois com els gòtics, els raperos, els maquinorros i un llarg etc, doncs n’hi ha per parar un tren, penso que jo podria estar al grup de qualsevol, m’agrada veure’ls, i mirar com es treballa ara l’estètica, que es fiquen, que els identifica, que els fa ser diferents...i m’agraden tots, doncs penso: “que bé, encara es poden fotre el que volen”. I jo també, eh! Encara que amb algun o bastants matisos, és el que té tenir que pagar una hipoteca.
Jo se que tant la meva germana Tresa com el meu cunyat “CurKi” ho saben, però, la meva pregunta que els i faig és: quan es perd l’esperit de la joventut? Per què vosaltres el teniu, doncs ho heu experimentat. Que es perd quan es té un fill? Per que privar-lo de la seva identitat, que a sobre canviarà cada 3 mesos. Vesteixi com vesteixi que sigui bona persona, la resta per sort o per desgràcia ja li vindrà imposat per la societat. No deixeu d’alimentar l’esperit jove. Per molts anys Marc!
