Soc de les que penso que un estiu
dona per molt. Sempre ho comento quan parlo de modificació de la conducta. Hi
ha que encara creu que és com és i punt! En canvi altres el que volem és
millorar-nos cada dia, potser perquè en el fons no ens agrada com som, no ens
acceptem. II moltes vegades quan ens hi posem ho aconseguim. Sabem quan toquem
fondo, no mentre hi estem per desgracia, sinó quan ja ens ha passat tot i com l’au
Fènix ressorgim i llavors sí, llavors notem que hem tocat fondo, i que hem
cremat una etapa.
El que he viscut jo aquest estiu
ha estat com una il·luminació i mai millor dit, doncs mentre ho he patit he
estat envoltada per “l’espectre Budista” de bon rotllo ho dic.
Es curiós vaig necessitar d’un
desconegut, que va entrar a la meva vida en un plis plas, per veure que estava fatal!.
Començaven a ser anys, concretament potser des del 2008 aproximadament que no
gaudia de mi. Em vaig veure totalment descompensada. Aquesta setmana un conegut
ha penjat al facebook una vinyeta molt significativa que us intentaré ficar al
final de l’escrit. I amb la qual m’he sentit molt representada.
Es fàcil dir he canviat, però és
molt agradable sentir com la teva ment realment va canviant, notes diferents
les teves situacions i fins i tot et quedes parada de com reacciones, em veig
com si em mirés a mi mateixa. No estic posseïda, no patiu! I tampoc estic
canviant tant eh!! També tinc dies que torno a ser un caos però la veritat és
que no arribo a tant ara.
Em pensava que el fet d’iniciar-me
seria semblant a deixar de fumar. No m’he imaginava parlant sense tenir un
cigar a la ma o la boca, ni bevent ni ballant, és curiós, també pensava que
perdria aquesta seguretat que semblava que em donava, tot plegat per
empassar-me fum. Ara em passava el mateix em pensava que si m’hi iniciava
perdria el meu “brio” la meva passió per les coses, la meva implicació, que
potser ja no discutiria i que em deixaria xafar per la resta. La veritat que no
entenia massa bé on em ficava. Així que tot plegat, conèixer aquesta persona va
destapar el que feia temps que tenia, una ment descontrolada que anava tapant
amb bones persones que me envolten. He tingut molta sort, he sabut envoltar-me
de gent coherent, sana, pacient, potser tenim alguna cosa en comú, que ens
volem millorar, i ens agrada qüestionar-ho tot o casi tot.
Total!! Tot aquest rotllo per
dir-vos que m’he aficionat a meditar!, la primera vegada no se si cap al 2011 o
12 vaig tenir el meu primer contacte, però quan vaig tornar a casa vaig pensar
no tinc temps! Quina rucada no? Doncs no tenia temps, i em vaig deixar portar
ràpidament per la corrent de bogeria estressant que comporta de viure i
treballar en una ciutat. Però com ja us he anat explicant va ser aquest estiu
que em vaig retrobar amb la meditació i la vaig gaudir plenament. M’agradaria
explicar-vos alguna cosa més, però la veritat és que a diferència d’abans que no
em costava res explicar el que sentia, ara em trobo que m’agrada gaudir-ho i
tinc la sensació que encara que m’hi fiques 1 any intentant explicar-vos com em
sento o que sento no crec que ho aconseguís doncs les sensacions que he tingut no
tenen paraules, o almenys jo encara no les tinc, però si us interessa us puc
dir que hi ha molts llibres i Lames que ho expliquen amb molta facilitat i
senzillesa. Potser em fa por explicar-ho per por a deixar-ho de sentir, com
deixar de fumar i deixar de ser jo. Aquest és un altre tema que dona per molt ,
matar el JO.
No he deixat de sentir-me
implicada amb l’entorn, no he deixat de discutir o enfadar-me, encara que he
baixat les vegades i la intensitat, tampoc he deixat de riure i/o divertir-me.
Sembla estrany abans estava tota l’estona donant-li voltes a les coses pensant
que era la manera correcta de viure i, realment estava passant sense viure, i
ara em sento més pressent que mai, em noto que ho controlo tot molt més de
forma plàcida. No us preocupeu que no vaig fumada!!!
Però ja fa temps que us volia escriure
i no he pogut fins ara, tot i així em sento una mica ridícula, em sento com una
Happy flowers o figaflor en català correcte! J
Res doncs, la pròxima intentaré
parlar de futbol o política, no us ho prometo eh!
Però segurament si que ho
intentaré d’un tal “JO” a veure...
BONES FESTES A TOTHOM!
Us espero al cim!!! jajajajajja
