No recordo qui es va dedicar a estudiar el tema de la relativitat, bé si ho recordo però no se escriure el seu cognom, encara que pronunciar-ho sí que ho se, ho podria buscar per Internet però passo, “xulejaré” d’ignorant i així, potser faig que ho busqueu vosaltres.No se si em referiré a la mateixa relativitat però, us conto; fa un parell de dies m’he decidit a anar sola a la platja, i he pogut comprovar que 30 minuts no són el mateix prenent un cafè amb companyia o completament SOL@, i que 1 hora i mitja dona molt per prendre el sol.
16:30 preparo els “bartuls” per anar a la platja, agafo revista per llegir i auriculars per escoltar la ràdio del mòbil, per si de cas...
16: 40 arribada a la platja, noto que tothom m’observa, ja veus quina empanada! Com sinó hi hagués gent per mirar, que hem miren a MI!
16:45 travesso la sorra buscant el lloc ideal, per estar envoltada de persones civilitzades i que ningú em tiri arena, ja veus xica! Això últim és una mica difícil, no?toca de xancletes a terra que estàs a la platja! Trec la tovallola, l’estenc a la sorra, m’adono que fa aire, em trec la samarreta amb molta cura doncs no voldria que, tots els que miren em veiessin sortir un mugró, ahhhh! Per uns moments m’afloreix la vergonya, bleda! com si no haguessis fet mai topless, és clar que no és el mateix fer-ho amb companyia, Claro, Claro...! nena estàs plena de cabòries...
16: 55 vaig a provar l’aigua, està força bé, entro cap dins i m’adono que porto les ulleres de sol i que són graduades, ara passo de tornar a sortir i que pensin: “pardilla” tots ens havíem adonat que les portaves menys tu, i ara que?, doncs em submergeixo igual amb les ulleres a la ma, traient-les fora com si fos un periscopi, quina bonica estampa!
17:06 surto de l’aigua i a sobre em fico les ulleres com qui no vol la cosa, m’estenc a la tovallola amb posició cames estirades, tronc dret i mans estirades cap enrere buscant punt de recolzament, 1 minut, 2 minuts, 3 minuts...
17: 10 recordo que porto una revista, la busco, la trec, canvi de postura, d’esquena a terra, començo a mirar-la quan em torno a donar que fa molt aire, 1 minut, 2 minuts, 3 minuts, total unes 20 pàgines fullejades, i m’adono que l’esquena se’m carrega, no se de què, però se’m carrega. Canvi de postura, posició completament estirada genolls amunt, miro rellotge 17: 17 intentaré aguantar fins a 45; 1 minut, 2 minuts, 3 minuts, sento sorra a la cara, m’incorporo com una carrabiner, res falsa alarma un nen que passa a buscar aigua, em quedo amb la posició de la serp panxa enlaire, em sembla que ja he fet el temps, miro el rellotge i sorpresa les 17: 24, DIOoooS!!!, que faig?
17: 25 començo a observar a la gent com passa davant meu, hi ha de tot, a la meva dreta dos nois i dos noies, un parla per telèfon, pel que diu i amb el to que ho diu dedueixo que porta uns bons “bafles” o altaveus al cotxe, al meu davant un senyor amb cabells blancs amb una nena petita jugant a la sorra, deu de ser el seu avi, no? Continuo observant, que hi ha més per fer? Veig passar gent gran, m’agraden els seus cossos, no se com hi ha gent que diu que li fa fàstic veure la pell pengim-penjam, passant de tot i tenen el que jo en aquest moments no tinc, “piltrafilla”!!!! em falta SEGURETAT... miro el rellotge per variar,
17:40 ja en tinc prou! Planifico: aniré al “xiringuito” a fer un cafè amb gel i un cigarret, i així faig temps, temps per a què? Per tornar al pis. Em vesteixo faig caure la sorra de la tovallola, em fico la samarreta i pantalons curts, destí: el xiringuito.
17:45 arribada, demano el cafè, busco taula i cadira, demano un cendrer i pago. Fi de la conversa amb un ésser humà per avui.
17: 56 m’acabo el cafè, decideixo tornar cap al pis. Acaba la jornada “plaiera”.
Que us sembla? No exagero!, la meva estada a la platja s’ha fet eterna, però mirant la part positiva, tindré un moreno PROGRESSIU igual que la meva seguretat, que aniré entrenant camí a la platja.
Dedicat als que com jo, ens separen uns quilometres de la socialització.
