Suposo que us sona, el primer títol és un dels eslògans de Nike, i un dels que jo en soc una fervorosa seguidora. En el meu perfil ja us comento que jo m’ho crec tot, tot, tot. Ara bé, això no implica que m’hagi de deixar “fotre el pel”, de vegades quan em paro a escoltar-me o quan deixo de parlar amb algú, em ve al cap les escenes de Woody Allen fent qualsevol dels personatges que ell interpreta, xerra, xerra, xerra i tot o acaba qüestionant, però el que m’agrada d’ell és la capacitat que té de qüestionar-ho des dels dos costats, el positiu i el negatiu.
Aquest any he tingut experiències una mica anormals amb metges de capçalera, la primera va ser amb una metgessa (X) que em volia operar de totes maneres, us situo; jo hi vaig anar per urgències per tal de que se’m fes una cura en un quist obert, tal com m’havia dit dies abans una altra metgessa (Y) de capçalera, total que jo hi vaig per que ho netegés i ella empenyada en adormir-me i treure’m el “p” quist, sense tenir en compte que jo d’allí una hora tenia que entrar a treballar i que estava sola, que mai m’havien fet una anestèsia total i bla, bla, bla.... Que collons!! i que allò no era de vida o mort!!!! Alguna cosa a dins meu em deia que NO em deixés operar, i això suposo que era la poca CREDIBILITAT que m’estava transmetent la metgessa X. Resumint, no em vaig voler operar, i la metgessa X va posar a l’expedient: “paciente que se ha dado a la fuga” i es va quedar tan ampla, i jo també, que consti doncs, vaig aconseguir marxar sense deixar-me operar, us juro que aquella dona bavejava per veure’m oberta en canal.
Quan vaig sortir vaig saber perquè devien d’esperar dos nois i una noia amb un pedaç de coto fluix amb esparadrap al braç; estaven esperant a ser operats, portaven la “via oberta” per iniciar el xute de suero.
Quan vaig anar a veure la metgessa Y (la bona) li vaig explicar, se’n feia creus, - si només calia que t’ho netegés!, li vaig dir que la sensació que tenia era que si em deixava adormir m’hagués despertat amb un ronyó orfe.
Assessorada per la Treballadora Social de l’Hospital vaig realitzar la pertinent queixa a la metgessa X i... vull pensar que va servir d’alguna cosa, no vaig parlar d’ella directament sinó del sistema o procediment del propi hospital, volia que li expliquessin que no tothom s’aixeca pel matí i es pregunta – De què em puc operar avui?
La segona anècdota ha estat recent, volia sol·licitar un certificat mèdic i la metgessa de capçalera Z (ara m’adono que totes són dones ) volia fer constar al certificat que tinc una “Hernia discal” és quan jo salto i dic No!, no hi ha motiu per a que hi consti, aquí en la convocatòria ( li ensenyo la documentació) només demana que digui que no tinc cap malaltia ni física ni psíquica per desenvolupar la tasca professional. (i en la meva MENT està: Ni una hernia, ni una diabetis, ni altres malalties poden no deixar desenvolupar la meva tasca, que no has vist Philadelphia?) Resposta de Z: (fica una cara agestual o sigui sense cap expressió, no se si es ella o es una veu en off de la consulta) - Jo ho he de ficar, ja seran ells qui ho decidiran. (I em dedica una rialla de costat tipus :“ hasta la vista Baby”). Resposta meva en la MENT: Aquesta es d’un altre planeta i no entén l’idioma, No m’escolta, erra que erra que vol ficar la meva hernia. Agafo el certificat en blanc, evidentment, i marxo, li dic que no crec que sigui això i que ja ho consultaré, que si és així com diu ella ja tornaré (ella fica cara de: tu mateixa...).
M’assabento i No, al certificat que jo necessitava no hi havia de constar cap malaltia. No vaig tornar a refregar-li per la cara, quedaria lleig, no?. S’ha de saber guanyar amb elegància, jo i només JO! he vist que tenia raó, si aquesta Z vol seguir amb la seva condició de metgessa agestual i pensar que el que diu ella i només ella ha de ser, doncs que li aprofiti!.
Jo ja tinc el meu certificat i una bona dosis de SATISFACCIÓ PERSONAL, encara que sigui transparent. No sabeu com alimenta!
Que vull dir amb tot això? A la meva germana, tranquil·la dona! que no em tornaré una “picapleitos”, això espero! però la meva humil conclusió és què: NO SEMPRE EL QUE TE MÉS ESTUDIS ES QUI HA DE TENIR LA RAÓ. :) Tot és possible i tot és pot qüestionar.Intentem ser assertius al dir les coses, estem amb el nostre dret i no cal “maxacar” a qui peca de SUPÈRBIA. (definició- f. estima excessiva de si mateix, que implica desig immoderat de la pròpia exaltació i menyspreu dels altres).
