En aquest mes de setembre, quan es respira altre cop “La vuelta al cole” no només al “ Corte Ingles” sinó a totes les cases on tinguin o no prole, toca parlar de l’Educació, i així ho he fet jo. Juntament amb altres companys i companyes, ens ha parlat algú de gran renom entre el món educatiu, ha estat el primer cop que l’escoltava i de fet la seva classe ha estat força bé, entretinguda, plena d’exemples i amb interrogants que et fan pensar, la veritat és què no es podia demanar més. Els temes, primer he pensat “más de lo mismo”, que si l’empatia, que si l’assertivitat, la Intel·ligència emocional, educar en valors... i he pensat bé doncs a repassar, però quan la del costat m’ha dit – l’assertivitat és dir a tot que sí, no? MEEEGGG!!!! Llavors m’he il·luminat i he pensat almenys a algú li servirà aquest curs, li he intentat explicar, - no, això és ser passiu, ser assertiu seria saber dir les coses, fer valer els teus drets... sense ferir la sensibilitat de ningú, o sigui sense trepitjar-lo, i l’altre opció seria ser agressiu, és a dir, al dir les coses tu pots ser Agressiu, Passiu o Assertiu, - ah! Gràcies, em respon, -jo no ho entenia així. Llavors m’adono que hi ha coses que semblen molt obvies però que val la pena recordar, recordar-ho, i fer-ho recordar.
Quan escoltava aquest senyor, explicant com intentar EDUCAR, m’han vingut al cap la meva germana i la meva cosina, les dues anomenades Treses, la meva germana em comentava que ja està tremolant per iniciar el curs i tornar-hi amb la lluita constant amb el Marc (14 anys) el qual com podeu veure es troba amb una de les millors edats, el que me la fet recordar ha estat frases com: “- Sempre que prohibeixis una cosa digues-li que en traurà de profit” ELL! o ELLA! Només ell/a i No! els pares, mares o professors/es, una altra seria: quan ell/ ella diu - deixeu-me sol/a!, realment vol dir que el deixeu sol/a però... no vol deixar de notar que al voltant seu hi ha algú, es a dir ell/a vol notar que sou allí però sense molestar, si us plau!. No hi ha pares ni mares perfectes, només faltaria!!!, Hi ha pares que s’equivoquen, I es clar que sí! Cap problema! Només cal rectificar-ho i tornar a començar, però el que no es pot donar mai és que no hi hagi pares/mares, és a dir això implica: no llençar mai la tovallola, no desil·lusionar-se, ni realitzar una dominància excessiva vers al nen/a ( ni, el contrari, deixar fer al nen/a el que vulgui) i finalment, marcar certa autoritat, el curiós d’aquestes frases és què estan estretes d’un escrit del 1961, sí noies del 61, que encara ni havíeu nascut, ja veus la lluita que hi tens tu amb el teu fill ja s’arrossega des del 61, ja podeu veure que FÀCIL, no és!.
Finalment s’ha parlat d’una frase culminant que us apropo -“La persona més sàvia o intel·ligent, digueu-li com vulgueu, és la que NO NOMÉS sap les coses necessàries (ni més ni menys) sinó ON i COM trobar-les, i a més jo hi afegiria que és persistent i constant en fer-ho.
Així que ja ho sabeu, a poc a poc i bona lletra l’embaràs biològic dura 9 mesos però l’embaràs educatiu/cultural pot durar fins als 33 anys o més, sabeu de què parlo. Molts dels valors (la tolerància, la cooperació, EL RESPECTE, l’amistat, la creativitat.... i un llarg etc.) s’ensenyen, No s’eduquen. Així que ja sabeu els que esteu a punt de parir o els que encara us van a Primària heu de fer del dia a dia un exemple gegant o un mirall que el nen/a pugui imitar, seria allò d’educar amb l’exemple i pels pares que ja tenen als nens/es a l’ESO cal actuar! però sense estar-hi present, gairebé com l’esperit sant.
No exigiu MÉS, als fills/es o alumnes, que a vosaltres mateixos, doncs perdreu la vostra capacitat de raonament i deixareu de ser una persona influenciadora en la seva educació.
Continueu així doncs ja he vist que no hi ha cap remei definitiu i així us ho intento fer arribar. No hi ha més solució que seguir buscant la solució
Ja queda menys...
