M’agradaria arribar als 90 o 100 anys per veure com hem evolucionat.
L’altre dia, divendres nit, cubata amb ma i el Ramonet despistat, vaig tenir conversa amb la Isabel i la “Montserrat” sobre: homes, i no uns qualsevol, sinó homes amb 10 anys menys que nosaltres, la pregunta era si sortiria o m’enrotllaria amb un home-noi més jove que jo, la meva resposta és curta però amb matisos: sí, sempre i quan tingui el cervell ben moblat, que sospesi les conseqüències dels fets que fa, o sigui madur, i que a més a més m’ompli d’inquietuds, motivacions, situacions, vivències i un llarg etc... clar estem parlant de home-nois d’uns 29-30-31 anys, que estadísticament podem dir que, pel seu desenvolupament mental, avui per avui només 1 de cada 10 homes-nois, solen reunir aquestes característiques, per tant això fa que la probabilitat de que jo surti amb un noi 10 anys més jove que jo es redueixen bastant :)
El que em va decebre o preocupar més, no va ser que NO HI HAGI PROU MERCAT, sinó que em comentaven que podia haver-hi certs prejudicis que farien que em tires enrere, que em faria tenir dubtes fins al punt de no iniciar o continuar una relació, o sigui, el que anomenem “mejar-me l’olla”. (Error del sistema, No evolucionant adequadament!)
No sé de quina pasta estic feta, però en una relació el que menys m’importa és l’edat, és una cosa bastant efímera doncs de moment, que jo sàpiga, cada any canvia és una etiqueta més en aquesta societat occidental. No recordo cap pel·lícula romana o de l’edat mitjana que comenti l’edat que tenien els protagonistes, ens parlen de joves, vells, donzelles, homes savis, però que jo recorda en cap ens situa el personatge per l’edat, ara en canvi, la majoria de pel·lícules en un moment o altre ens hi situa. Quans anys tenien Romeo i Julieta? I Marc Antoni i Cleopatra? A mi personalment el que més m’ha quedat ha estat la intensitat en que es van estimar, és diu que Romeu i Julieta tenien 13 i 12 anys respectivament, no se d’on ho he tret però ho tinc al disc dur, i no us sona que Cleopatra era més gran que Marc Antoni? Doncs que estem fent en aquest segle XXI? Preocupar-nos per l’edat del qui ens estima?. Jo crec que es perd del cap quan anem al darrera d’alguna cosa impossible tingui 20, 30, 40 o 50 anys però si ambdues parts s’atrauen, és complementen i en definitiva s’estimen jo senzillament, no entenc les menjades d’olla.
Vaig comentar que aquí hi ha una altre factor a tenir en compte i aquest és: l’AUTOESTIMA o amb paraules menors la inseguretat personal. Posem-ho difícil, no ens menjaríem l’olla si el que ens va darrera és de la nostra edat, però està de “muerte”, i s’ha enrotllat amb les millors “jambes” de la ciutat? ja veieu per on vaig us estic dient que cal primer creure amb vosaltres mateixes!, que n’espereu del vostre Romeu? sembla una frase de l’Elena Francis però és que és així de senzill. Primer cal que passi! Ja us he dit que hi ha un 1% de probabilitats, però si és dona, creieu que cal parar-se a pensar si val la pena, si cal perdre el temps, si ens deixarà perquè la pell ens penja, si es farà enrere perquè soc quarentona, si m’avorrirà ... que voleu dir que això només passa amb les parelles que la dona té més de 10 anys? I si passa, voleu dir que esteu amb la persona adequada? Isabel, Montserrat de menjades d’olla les imprescindibles i quan faci falta!
En definitiva, jo crec que si una relació no va bé no serà per l’edat sinó per la diferència d’interessos comuns i/o afins.
Ara només ens falta saber l’opinió a l’inversa, o sigui una conversa amb el Ramonet com a representant masculí i que surti amb una dona 10 anys més gran que ell, ja veuríem si es menja l’olla! ( No jugueu a fer rodolins que això és seriós)
Però si ja ho diu l'anunci de la San Miquel: “No et mengis tant el cap i disfruta de la vida”! com feia la nostra estimada CLEOPATRA milers d’anys enrere.
L’altre dia, divendres nit, cubata amb ma i el Ramonet despistat, vaig tenir conversa amb la Isabel i la “Montserrat” sobre: homes, i no uns qualsevol, sinó homes amb 10 anys menys que nosaltres, la pregunta era si sortiria o m’enrotllaria amb un home-noi més jove que jo, la meva resposta és curta però amb matisos: sí, sempre i quan tingui el cervell ben moblat, que sospesi les conseqüències dels fets que fa, o sigui madur, i que a més a més m’ompli d’inquietuds, motivacions, situacions, vivències i un llarg etc... clar estem parlant de home-nois d’uns 29-30-31 anys, que estadísticament podem dir que, pel seu desenvolupament mental, avui per avui només 1 de cada 10 homes-nois, solen reunir aquestes característiques, per tant això fa que la probabilitat de que jo surti amb un noi 10 anys més jove que jo es redueixen bastant :)
El que em va decebre o preocupar més, no va ser que NO HI HAGI PROU MERCAT, sinó que em comentaven que podia haver-hi certs prejudicis que farien que em tires enrere, que em faria tenir dubtes fins al punt de no iniciar o continuar una relació, o sigui, el que anomenem “mejar-me l’olla”. (Error del sistema, No evolucionant adequadament!)
No sé de quina pasta estic feta, però en una relació el que menys m’importa és l’edat, és una cosa bastant efímera doncs de moment, que jo sàpiga, cada any canvia és una etiqueta més en aquesta societat occidental. No recordo cap pel·lícula romana o de l’edat mitjana que comenti l’edat que tenien els protagonistes, ens parlen de joves, vells, donzelles, homes savis, però que jo recorda en cap ens situa el personatge per l’edat, ara en canvi, la majoria de pel·lícules en un moment o altre ens hi situa. Quans anys tenien Romeo i Julieta? I Marc Antoni i Cleopatra? A mi personalment el que més m’ha quedat ha estat la intensitat en que es van estimar, és diu que Romeu i Julieta tenien 13 i 12 anys respectivament, no se d’on ho he tret però ho tinc al disc dur, i no us sona que Cleopatra era més gran que Marc Antoni? Doncs que estem fent en aquest segle XXI? Preocupar-nos per l’edat del qui ens estima?. Jo crec que es perd del cap quan anem al darrera d’alguna cosa impossible tingui 20, 30, 40 o 50 anys però si ambdues parts s’atrauen, és complementen i en definitiva s’estimen jo senzillament, no entenc les menjades d’olla.
Vaig comentar que aquí hi ha una altre factor a tenir en compte i aquest és: l’AUTOESTIMA o amb paraules menors la inseguretat personal. Posem-ho difícil, no ens menjaríem l’olla si el que ens va darrera és de la nostra edat, però està de “muerte”, i s’ha enrotllat amb les millors “jambes” de la ciutat? ja veieu per on vaig us estic dient que cal primer creure amb vosaltres mateixes!, que n’espereu del vostre Romeu? sembla una frase de l’Elena Francis però és que és així de senzill. Primer cal que passi! Ja us he dit que hi ha un 1% de probabilitats, però si és dona, creieu que cal parar-se a pensar si val la pena, si cal perdre el temps, si ens deixarà perquè la pell ens penja, si es farà enrere perquè soc quarentona, si m’avorrirà ... que voleu dir que això només passa amb les parelles que la dona té més de 10 anys? I si passa, voleu dir que esteu amb la persona adequada? Isabel, Montserrat de menjades d’olla les imprescindibles i quan faci falta!
En definitiva, jo crec que si una relació no va bé no serà per l’edat sinó per la diferència d’interessos comuns i/o afins.
Ara només ens falta saber l’opinió a l’inversa, o sigui una conversa amb el Ramonet com a representant masculí i que surti amb una dona 10 anys més gran que ell, ja veuríem si es menja l’olla! ( No jugueu a fer rodolins que això és seriós)
Però si ja ho diu l'anunci de la San Miquel: “No et mengis tant el cap i disfruta de la vida”! com feia la nostra estimada CLEOPATRA milers d’anys enrere.
