sábado, 18 de abril de 2020

SER MARE I TREBALLADORA EN EL CONFINAMENT, I NO MORIR EN L'INTENT


“Fins als ovaris del puto confinament”. És un dels molts missatges que m’arriben de les companyes que son mares i estan “segrestades” a casa, i dic segrestades perquè el pitjor que els hi ha pogut passar, ara en ple segle XXI, és haver-se quedat tancades en 4 parets, els fills o filles i la parella. 
De parelles n’hi ha de moltes maneres, amb això sembla que haguem avançat, en aquest post em referiré a les parelles formades per dona i home. 
(Aviso, la meva intenció no serà ferir sensibilitats sinó potenciar la part més racional de l’esser humà que seria la reflexió, m’ha quedat de p... mare)

Tot va començar quan algú va introduir la paraula I-NI-CIA-TI-VA; prendre la iniciativa, tenir iniciativa, iniciar-te amb les coses, procés d’iniciació... aquesta és la paraula, aquesta és l’arrel de tot mal, el dimoni disfressat, maleit el dia del confinament, ja que a partir d’aquest dia la paraula INICIATIVA a les cases s’ha convertit amb “aigua beneïda” per destruir a l’anticrist.

Una família nombrosa confinada a casa per moltes comoditats que tinguin, si no hi ha INICIATIVA...  pot ser el finals dels dies, l’Apocalipsi!!

Han passat molts, molts anys i ara més que mai estic veient que no avancem en igualtat de gènere, començo a pensar que a les cases no es treballa i a les escoles encara menys, encara li donem molta importància, massa! a les matemàtiques, les llengües, les programacions, als llibres, exàmens etc com si amb això poguéssim vèncer la violència masclista. Amb humor llençaré “la merda d’inciativa” que tenen alguns homes.

Un dia qualsevol de confinament durant l’esmorzar
Pensament Dona
He de despertar a la canalla, han d’esmorzar sinó se m’ajuntarà amb el dinar, han de tenir alguna cosa a l’estómac, estant creixent...
Pensament Home
Encara no es desperten, aprofitaré per llegir diari

Un dia qualsevol de confinament Post esmorzar
Pensament dona
Vaig a veure si els hi han enviat deures, batalla, lluita, pactes, crits, malagana, he aconseguit que surtin del sofà, encara em reafirmo, he aconseguit que tanquin les maquinetes i s’asseguin davant l’ordinador, menys mal, m’han fet cas encara, tot per ser una bona mare.
Pensament home
Qui collons els hi deu manar tants deures, això no els hi pot ser bo. Em queixaré per donar suport a la meva dona que li cau tot pobra.

Un dia qualsevol de confinament al Migdia
Pensament dona
Inicio teletreball, sento crits, vaig a veureu l’habitació, sento videotrucada de la reunió prevista amb el jefe i altres, foto quatre crits perquè treballin i torno corrents davant l’ordinador, sento que comencen a demanar feina com sinó tingués res més que fer, hi ha alguna que tingui els ovaris de dir-li aquest home, que està al davant que es fiqui a la nostra pell? (No cap, s’entendria com una debilitat per al teu càrrec) penjo videotrucada, no sense tancar i obrir el micro cinquanta vegades per tal de que no arribessin els crits dels meus fills. Vaig a ficar ordre, mentre penso amb els llits per fer i la cuina per enllestir.
Pensament home
Vaig a treballar o (si està a casa) vinga va aneu a veure si us han manat molts deures, no vull sentir a ningú, que he de treballar, ostras!! falta cervesa potser que en vagi a buscar, que feu a que jugueu? A veure com funciona això? A mi no m’atabaleu que no hi entenc amb això

Un dia qualsevol de confinament  al final del dia
Pensament dona
Serà capaç de veure com està la cuina? Serà capaç de saber com van els llençols per fer els llits? Serà capaç d’arreplegar la roba i ficar-la a la rentadora? Serà capaç de ficar els gots de llet algun dia al microones ? serà capaç algun dia d’obrir l’ordinador per saber que és el que els hi han enviat? Serà capaç algun dia de ficar pau i ordre? Serà capaç algun dia de fer la llista de la compra sense que només hi hagi cerveses? Serà capaç algun dia de cuinar?  Serà capaç de trobar el paper de water per canviar-lo?...
Pensament home
Un dia més que hem passat, no veig pas que estigui tant malament, no hi pateixis tant...  

Si veieu que la vostra parella estaria entre el 75% i 85% de les respostes negatives, voldrà dir que en la seva infantesa no ha treballat la INICIATIVA, i si encara esteu al seu costat voldrà dir que esteu MOLT MOLT MOLT ENAMORADES! O sigui CEGUES!!! Us mereixeu un premi noies! a la paciència i tolerància perquè aguantar això i en un confinament és de MATRÍCULA D’HONOR.

Evidentment i com sempre, tampoc voldria ficar a tots els homes  a la mateixa saca, però no em direu que si mireu al vostre voltant i escolteu els sons que porta el vent ;)  el veritable missatge és que NO avancem! Una cosa tan simple com les tasques a la “puta llar”, les responsabilitats i acompanyament cap als nostres, hauria de fer-se de manera espontània i natural. Hauríem de fluir com si d’una Masterclass es tractés, una masterclass de la vida en família!!

A veure, a alguna de vosaltres us van ensenyar a tenir INICIATIVA?? No oi? Doncs d’on ovaris o traiem això de fer les coses de casa? Homes! Que us penseu, que ens agrada planxar? Passar la fregona? Fer vidres? Treure la pols? Netejar wàters?? Us cauen els mateixos pels i trossos de pell que a nosaltres per tant, la neteja hauria de ser OBLIGATORIAMENT compartida des de l’inici de l’APARELLAMENT, fins i tot els monos es netejant entre ells sense distingir mascle o femella, i els pingüins?? Qui us penseu que cuida el ou??? Fan torns cullons!  Llenço la iniciativa de fer una espècie de contracte que inclogui el seguiment de si es compleix o no,  la participació per igual en tot el que comporta una família, sigui extensa, nuclear o monoparental! i sobre tot amb quin nivell d’INICIATIVA es fa. No podem viure només de la bona fe i vots religiosos. 

La majoria de caps continuen sent homes, i la majoria només pensen en la nevera quan hi fa falta cervesa. (qui diu cervesa diu iogurt, vull dir que només pensen amb la seva...).

Aquest confinament em fa veure que estem a anys llum d’igualtat, estem envoltades de micromasclisme i això ens ha tingut molt enganyades, però és ara amb el confinament, quan estàs tancada entre 4 parets, mal-teletraballant des de casa, un Cap i/o un home, que es pensa que els deures dels teus fills i filles es fan sols, que es pensa que el dinar el porta “la Dolceta”, i que la neteja de casa inclòs el wc, la fa tota la puta Alexa amb la Rumba  i la  Ramoneta. Vinga home!!!! Fins als ovaris de tanta testosterona supremacista!!

Ens en sortirem!  oi tant que ens en sortirem, però costarà, tingueu-ho en compte!
Per part meva, us prometo que hi ficaré més de la meva part dins l’àmbit educatiu.